La tomàtiga de ramellet cerca la llavor eterna
La UIB ja té seleccionats els cinc genotips que han de permetre trobar una planta resistent al canvi climàtic
ArianyL’amenaça del canvi climàtic manté a l’aguait tota la comunitat científica internacional. L’ona expansiva d’un nou clima, que es preveu més calorós i amb menys aigua, arribarà de ple a la Mediterrània, i afectarà també els cultius tradicionals, com el de la tomàtiga.
Per això, des de l’any passat, el grup de recerca en Biologia de les plantes en condicions mediterrànies (Plantmed) de la Universitat de les Illes Balears participa amb una plantació d’Agroïlla al pla d’Ariany, al programa europeu (Tomres) dedicat a l’estudi de la resiliència de la tomàtiga en un ambient d’estrès hídric i de reducció de nutrients. L’objectiu final és trobar una tomatiguera que garanteixi una bona producció en condicions més adverses que les actuals.
En aquest projecte, d’estudi d’adaptació del cultiu de la tomàtiga a un sistema que exigeixi un menor consum d’aigua i menys nutrients, participen 25 institucions públiques i privades de recerca europees, entre elles la UIB. En total, hi treballen uns dos-cents científics, decidits a trobar una tomàtiga similar a la que el consumidor demana, un fruit carnós amb característiques organolèptiques molt valorades, però que sigui cultivable amb una menor dosi de reg.
Venim d’un temps en què molts productors empren varietats de cultiu en hivernacle i empeltades, la qual cosa els permet duplicar o triplicar la producció de tomàtiga de ramellet respecte de la cultivada de forma tradicional, a la seca, i vendre-la a un preu més baix. Però, s’ha constatat que una part del consumidors identifica les diferències entre la tomàtiga feta a la seca i la d’hivernacle. Per això la recerca pretén aconseguir una varietat que conservi les característiques de la tomàtiga tradicional i alhora es pugui produir amb menys recursos hídrics, menys nutrients i també eliminant-ne el màxim de productes fitosanitaris.
Experimentació
El programa, iniciat l’any passat amb una selecció de 40 varietats d’un total de 250 analitzades, es troba ara en el punt d’estudiar el comportament de cinc genotips de ramellet, dues de les quals s’empren com a peu d’empelt. Estudiar el comportament del portaempelt, en diferents usos de l’aigua i nutrients, la producció, la qualitat i la conservació després de la collita, a més d’una anàlisi de la interacció entre el peu i la varietat empeltada, són les línies obertes per crear una nova planta resistent.
Si el 2017 l’estudi de varietats ‘top 40’ es va fer a l’aire lliure en un camp d’Agroïlla, també al pla d’Ariany, enguany la fase de treball científic es du a terme en un hivernacle. “S’avaluen dues varietats de tomàtiga de ramellet i una varietat control, empeltades sobre dos peus comercials (maxifort i emperador), i després es comparen amb les varietats no empeltades i també amb les empeltades sobre si mateixes”, explica el grup de recerca Plantmed de la UIB, que dirigeix el doctor Jeroni Galmés, i que compta amb el suport i coordinació de l’Institut de Recerca Agroambiental i d’Economia de l’Aigua (Inagea) i de la Universitat Politècnica de València.
En el futur, i atenent els resultats obtinguts, “la idea és aplicar els coneixements a altres hortalisses que igualment es poden veure afectades pel canvi de clima”, subratlla el doctor Galmés.
L’equip investigador de les Illes Balears està integrat, a més de Jeroni Galmés, pels doctors Miquel Ribas-Carbó i Jaume Flexas, dos contractats postdoctorals, Miquel Àngel Conesa i Cyril Douthe, el doctorand Mateu Fullana, el biòleg Gerardo Costea i quatre estudiants de treball de fi de màster: Martí Seguí, Joana Maria Fontclara, Jaume Canyelles i Xavier Coll.
Les conclusions de l’estudi i dels experiments que es fan a la resta d’institucions i empreses que participen al projecte s’exposaran en una reunió a Palma, el mes de novembre, amb la participació de cinquanta científics que cerquen la llavor eterna de la tomàtiga de ramellet.