Tomar, tombar, esbucar i esfondrar: tot és passar per ull

PalmaEn parlar de construccions, edificacions, obres públiques… als mitjans de comunicació és habitual utilitzar indistintament els verbs tomar, tombar, esfondrar o esbucar. Ara bé, són realment sinònims aquests verbs o cadascun té uns matisos determinats que li confereixen un significat diferent segons cada context? Vegem-los, idò, un per un.

Tomar és fer caure amb cops Si un titular diu “El Consell de Mallorca declara BIC el monument de sa Feixina i evita que el tomin”, tothom entén que cap pala tirarà en terra el monòlit feixista en record de les víctimes del creuer Baleares. Vaja, que no el demoliran. Allò que defineix el verb tomar és que l’acció de caure en terra és conseqüència d’un cop o d’una empenta. Segons el DCVB, tomar és fer caure per efecte de cop o cops. El Gran Diccionari de la llengua catalana diu que tomar és fer caure o enderrocar, mentre que el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans no incorpora aquesta accepció i just diu que tomar és copsar parant la mà o un mocador. Per tant, tomar en el sentit d’esbucar una casa és considerat un dialectalisme propi de Mallorca.

Tombar i l’horitzontal. A una persona que li demanin, per exemple, que tombi una post damunt uns cavallets, entendrà que allò que se n’espera és que agafi la taula que està arravatada a la paret, posem per cas, i la posi de pla damunt uns suports. Tombar és posar en posició horitzontal. Aquest és el sentit més específic que s’utilitza arreu de Mallorca. En canvi, a la resta del domini lingüístic no és només posar en horitzontal, sinó que també és fer caure allò que estava dret. És a dir, que és com tomar. Altres accepcions dels diccionaris són fer mitja volta o posar una cosa de l’altre costat. I és amb aquest sentit que s’ha de prendre tomb, que és el substantiu que se’n deriva. Un tomb és una passejada curta, que acaba al mateix lloc on ha començat. D’aquí, l’expressió ‘no poder donar tomb’, en sentit d’estar tan cansat o indisposat que gairebé no es pot donar una passa: “Tot el dia he tengut marejos. Et sap greu treure els fems, perquè jo en aquest estat no puc donar tomb”.

No prosperar, en sentit metafòric. El verb tombar també es pot utilitzar com a metàfora, per dir que una proposta o decisió no prospera. “El ple de l’Ajuntament va tombar la proposició del grup municipal”. I utilitzat de manera pronominal és sinònim d’ajeure’s: “Tomba’t de panxa, i miraré què tens a l’esquena”. En aquest cas, el verb tombar no es pot substituir per tomar, perquè no tendria sentit dir a qualcú que ‘es tomàs’ damunt el llit per descansar.

Esbucar ve de buc. Tot i que esbucar és un verb ben estès a les Balears, no ho és tant a la resta del territori, on tenen preferència pel verb enderrocar. Per ventura és perquè esbucar té la consideració de dialectal, i costa trobar un titular amb aquest verb si no es tracta d’un mitjà illenc. Tanmateix, la definició que en dona el DCVB és la de destruir (un edifici), mentre que altres diccionaris diuen que és demolir o enderrocar. L’accepció més emprada del mot buc és la del conjunt de les parets mestres i la coberta d’un edifici: “En fer una casa, els picapedrers fan via a fer el buc. En canvi, per fer els interiors i els acabats necessiten molt més temps”.

Esfondrar és passar per ull. Tot i que esbucar i esfondrar són aparentment sinònims, un és més precís que l’altre. Si d’una casa es diu que s’esbuca, no se’n pot destriar quines de les parts són les que es fan malbé. En canvi, esfondrar vol dir destruir una cosa llevant-li el fons o el sòl: “Les parets del teatre la Defensora de Sóller caigueren damunt la casa del veïnat i n’esfondraren la teulada. Totes les plantes de la casa passaren per ull, fins a arribar al celler”.