Toni Miró, l'home rere el dissenyador

BarcelonaToni Miró, l’home polifacètic que va idear l’estil elegant que tocava de peus a terra, es mereixia un homenatge que exaltés el geni que s’amagava darrere del seu extens llegat creatiu. I aquest dimarts, vuit mesos després de la seva mort als 74 anys, la seva figura ha estat en boca de tots a través de testimonis de vivències i records. El punt de trobada ha estat l’Auditori Disseny Hub Barcelona, on gairebé 300 personalitats del món de la cultura com l’escriptor Eduardo Mendoza, la dissenyadora Núria Sardà i autoritats locals encapçalades pel primer tinent d'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni i el líder republicà de l'Ajuntament, Ernest Maragall, que s'han reunit aquest vespre per reviure la trajectòria vital del dissenyador en un acte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona.

Icona de modernitat

Després dels parlaments oficials, s'ha estrenat el reportatge de TV3 Toni Miró, amb els cinc sentits, on es mostra el revers íntim del dissenyador sabadellenc, però la part emotiva de la festa l'han posat els testimonis que han participat al llarg de l’esdeveniment en una emotiva taula rodona formada per quatre professionals del sector que van viure el dia a dia del creador de ben a prop. “Toni Miró va ser probablement el millor dissenyador de moda d’home que ha donat aquest país”, deia Pilar Pasamontes, directora científica de l'IED Barcelona i amiga de l’homenatjat i present a la taula rodona.

Fill d’un sastre de Sabadell, Miró va enfilar ràpidament l’agulla i l’any 1968 amb només 20 anys va obrir Groc, la seva primera botiga situada a la rambla de Catalunya de Barcelona, on venia dissenys propis. “La seva roba masculina elegant, conceptual i d’esperit mediterrani es desmarcava de l’estil ranci per a home que hi havia en aquella època”, explicava Pasamontes. Precisament aquest punt de modernitat va cridar l’atenció de la clientela que veia aires de canvi en les seves peces de roba. L’any 1979 va fundar Antonio Miró. Un segell propi que faria el salt internacional participant en passarel·les d’arreu del món: Nova York, Londres, París, Milà i Tòquio, on el dissenyador va mostrar la seva manera de fer en col·leccions masculines, però també femenines, on l’art també hi era present en les habituals performances. Per la seva banda, Menene Gras Balaguer, directora de cultura i exposicions de la Casa Àsia, i participant de la taula rodona ha afegit que “Toni Miró va ser curiós de mena, volia seguir explorant el món per interpretar tots la modernor que hi veia a través de la roba”.

Creativitat multidisciplinària

Toni Miró va ser innovador en molts aspectes. Per començar, va ser el primer dissenyador a apostar per models no professionals. Per a Mònica Boada, que havia treballat de model amb ell i també era present a l'acte, el modista va ser un referent. “Per a mi desfilar per a Antonio Miró estava al mateix nivell que Armani o Versace”, explicava a l'ARA. Qui també va convèncer de pujar a la passarel·la va ser la mateixa Pilar Pasamontes: “Em feia il·lusió, però estava histèrica perquè no sabia desfilar i pensava que acabaria nua i de morros a terra”, deia rient mentre recordava el vestit d’escot vertiginós i les sabates de taló que duia per a l’ocasió. En l’àmbit empresarial, Toni Miró també va ser capdavanter a l’Estat en crear un univers estètic que anava més enllà de la roba, colonitzant tota mena d’accessoris, papereria i mobiliari. I va ser un ambaixador de Barcelona. “Toni Miró ha estat un dels forjadors de la identitat de la Barcelona moderna amb un esperit que va traspassar fronteres i va enlluernar el món", ha dit aquest vespre el tinent d'alcalde Jaume Collboni. De la Barcelona esplendorosa de principis dels 90 se’l recordarà per exemple per haver creat el vestuari que duien els voluntaris dels Jocs Olímpics i l’uniforme dels Mossos d’Esquadra, entre altres col·laboracions amb el cinema i el teatre.

Dins de l’atelier

Qui ha treballat amb Toni Miró sap que no hi havia res a l’atzar. “La seva roba era un reflex de la seva personalitat perfeccionista. Era sofisticat, però tenia en compte la correcció”, explicava Antonio Alvarado, Premi Nacional de Disseny de Moda 2021. Alvarado va entrar l’any 1997 dins del circuit de la moda catalana gràcies a Miró. Els teixits de qualitat, els talls depurats i els colors –triomfaven els que no eren llampants– obsessionaven el dissenyador sabadellenc: “Ens discutíem molt per la tria dels colors; ell ho veia d’una manera i jo, que soc daltònic, d’una altra”, recordava somrient. Per la seva banda, Albert Villagrasa, actual director creatiu de l’empresa Antonio Miró, desvinculada del mateix dissenyador, també té bons records del seu mentor: “Era exigent, se l'estimaven i es feia estimar, i recordo que era molt bon comunicador”, explicava a l'ARA. Villagrasa ha assistit a títol personal a l’acte d’homenatge que no ha comptat amb representants de l’empresa, liderada per la família Arquero en una nova etapa.

Toni Miró va atresorar en vida alguns dels reconeixements més prestigiosos com el premi Cristóbal Balenciaga (1988) al millor dissenyador espanyol i la medalla FAD (2000), que atorga l’Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts Decoratives. També va rebre la Medalla Antoni Gaudí, Moda Barcelona (2003) de la Passarel·la Gaudí. Ara l’Ajuntament de Barcelona li ha concedit un reconeixement més: la Medalla d’Or al Mèrit Cívic, un títol pòstum aprovat per unanimitat en sessió plenària el març passat.

El dissenyador en la intimitat

Pel que fa a anècdotes, n’hi ha hagut a cabassos perquè Toni Miró era un home singular. “Em convidava a casa seva a prendre el te i a meditar, i jo acabava adolorit de fer la postura del lotus”, rememorava Antonio Alvarado. El dissenyador també tenia fama de despistat, o així ho deia Pilar Pasamontes: “Un dia em va parar pel carrer i sense reconeixe'm em va dir d’on eren els pantalons que duia. Li vaig dir: «Toni, soc la Pilar i aquests pantalons són teus»”. En aquest cas, l’hàbit sí que feia el monjo.