Yacine Diop, portaveu de Top Manta: "La millor galtada a aquests polítics és tenir la nostra pròpia botiga"

PalmaYacine Diop és la portaveu del Sindicat de Manters de Barcelona i de la marca Top Manta, fundada el 2017 per l'organització de vendedors ambulants. Fins ara, ja han aconseguit regularitzar 120 persones migrants a Espanya gràcies als llocs de feina que han creat amb la cooperativa. La polèmica entorn de la dessuadora de la marca, que va mostrar la regidora de l'Ajuntament de Palma Neus Truyol, ha duit Diop a Mallorca per participar en una taula rodona sobre cooperació i transformació social, organitzada per MÉS per Palma.

Com s'arriba a ser manter?

— S'hi arriba perquè t'hi empeny el sistema perquè ho siguis, no perquè d'un dia per l'altre vulguis posar la manta a terra amb mercaderia i que t'encalci la policia. No és res desitjable; ningú ho vol, això. Però no et queda més remei: sense papers no tens una feina, i si no tens una feina, de què menges? És això que ens duu a vendre al carrer.

Tanmateix, aquesta mercaderia ve d'alguna banda.

— Ens diuen a nosaltres que som mafiosos, però els mafiosos són els empresaris. La mercaderia del que venem surt del port, l'anam a cercar a una nau a Badalona. Allà la compram i després la venem. Fins i tot et donen tiquet i factura de compra. Ningú diu res a la persona que explota gent; en canvi, només de posar una manta a terra, ja ets criminal i mala persona. A nosaltres no ens queda cap altra opció perquè volem menjar. Són ells els qui generen aquesta bombolla.

Existeix la possibilitat de sortir d'aquesta bombolla?

— Existeix, però has de complir la "condemna" que et posen, que són tres anys fins que no et poden regularitzar els papers. Ara bé, poden passar aquests tres anys i que no ho aconsegueixis, perquè et demanen moltes coses: has d'estar tres anys sense cometre cap delicte –tot i que no venim aquí a delinquir– i estar empadronat. I com ens empadronam si no tenim els papers per llogar un pis? A més, després dels tres anys, t'ha de contractar una empresa per poder regularitzar la teva situació. I, una vegada més, no ho poden fer si no tens papers.

És un sistema complicat.

— Pots trobar una bona persona que et faci un contracte, però ha de ser d'un any de feina perquè et donin un any de residència. Després, n'has de tenir un altre de dos anys, i així fins que obtinguis el permís de cinc anys. Però, i si et fan fora de la feina, què?

Com és la vostra relació amb la policia en el dia a dia?

— No hi ha bona relació. Ens venen a perseguir quan posam la manta, amb les seves coses per pegar-nos, maltractar-nos i humiliar-nos, fins que finalment ens fiquen al calabós. Qualsevol dia et pots aixecar, que t'enxampi la policia, i que et duguin a un CIE (Centre d'Internament per a Estrangers) o et deportin. Nosaltres només venim a cercar una vida digna. Si ens deixassin en pau, amb les nostres riqueses africanes, ens quedaríem al nostre país, treballant dignament.

És clar, és per necessitat.

— Per necessitat i per dret. Viatjar és un dret. Enlloc hi ha una llei que digui que està prohibit. El que ens volen ensenyar és que el passaport europeu pesa molt més que l'africà. A l'europeu ni tan sols li demanen visat per entrar a Àfrica, mentre que l'africà, perquè li acceptin el visat, ha de fer tràmits i pagar uns doblers que després no li tornen. Quants d'ambaixadors s'estan enriquint a l'Àfrica a costa dels visats?

I si no ho aconsegueixen així, agafen una pastera.

— Quan decidim agafar una pastera per venir aquí també és delicte. I arriscam la nostra vida. Hi ha gent que no sap nedar, que es queda sense menjar, que comença a veure fantasmes, que es vol llançar a la mar i suïcidar-se. Després, arriben aquí i el primer que fan és emmanillar-los i dur-los a la presó per tornar-los en poder. Ara, el més trist és que quan fa un temps que vius aquí i viatges a l'Àfrica veus com perds aquí el temps patint, mentre que el teu país no està avançant per als europeus. És un xoc brutal. Hi ha moltes empreses d'Europa, a Àfrica, però un africà quan ve aquí ningú el contracta perquè li falta un paper que posi el seu nom.

El vostre sector també ha patit l'impacte de la pandèmia. Com ha estat?

— Ha estat difícil. Aquí ve el nostre rol com a sindicat i Top Manta. Durant la pandèmia hem fet mascaretes per als hospitals i bates per a metges. Hem arriscat la nostra vida per sortir al carrer i repartir menjar a manters i manteres, que varen quedar sense res, sense ajuda. Però també ho hem fet amb altres comunitats d'altres països. Molts de manters varen fer de voluntaris mentre la gent estava esperant a les 20 h a sortir a aplaudir per la finestra. Ho hem fet des del cor, per cobrir la necessitat de l'altra persona.

Quines lluites teniu com a sindicat?

— El dret social, de l'ésser humà. El sindicat va néixer el 2015 arran de l'assassinat d'un company a Salou. Allà va sorgir el sentiment comú, de dir prou, i ens vàrem ajuntar col·lectivament, no només africans i manters, sinó amb altres col·lectius també. Això ens va dur a crear la nostra pròpia marca el 2017, per poder regularitzar molta gent, qualsevol persona que vingués a demanar ajuda, perquè pogués ser lliure de treballar d'allò que volgués. A nosaltres, pel fet de ser migrants, se'ns posen límits: hem de ser manters o netejar. Però tenim dret a exercir el que ens doni la gana. Nosaltres som aquí perquè el migrant tingui els seus papers i una feina i una vida dignes. És el nostre principal objectiu.

Quanta gent heu aconseguit regularitzar gràcies a la marca?

— Ara tenim 25 persones fent feina a la marca. Però ja hem pogut regularitzar 120 persones. I les que encara ens queden.

Quin impacte ha tingut en la marca la polèmica sorgida a l'Ajuntament de Palma?

— Amb la polèmica, la gent ara ens coneix més. I hem rebut més comandes des de Mallorca. En un principi, vaig pensar 'guau, la marca ha arribat lluny', però després quan vaig llegir les crítiques i la mala estona que havia passat Neus [la regidora de Model de Ciutat de Cort] no m'ho creia. Vaig pensar: 'Una altra vegada ens estan tocant els nassos?'. Ho vàrem debatre amb els companys, però estam bastant acostumats a aquests comentaris, és que el rebem sempre: racisme institucional i social. Si els polítics diuen que no som legals, que facin que ho puguem ser. Tot i que ara ja no ho necessitam. Nosaltres ho podem fer, perquè tenim la nostra pròpia marca.

El més greu és el discurs de l'odi que generen.

— És trist. Hem arribat a rebre un correu que deia "Espanya no és país per a negres". Però ja estam blindats, no contestam. Tenim el nostre objectiu, que és treballar en la marca perquè arribi a tot el món i poder regularitzar la gent. Tota la resta és perdre el temps. No obstant això, està bé difondre el que feim, com a la taula rodona en què hem participat a Palma. Potser hi ha gent inculta, que veu una persona negra i no sap què hi ha darrere. Tal vegada pensen que són maters per gust. El sindicat dona veu als que no en tenen.

Fins on ha arribat la marca? Heu pensat dur-la a Mallorca?

— En línia, per tot el món. Ara tenim una botiga a Madrid, del sindicat de manters d'allà. Està tot connectat. Per a nosaltres, la millor galtada a aquests polítics és tenir un gran cartell que posi Top Manta i la nostra pròpia botiga. Això seria brutal. Estaria molt bé ajuntar-nos amb les comunitats d'aquí [de Mallorca] de manters i manteres i veure la manera de treballar i tenir les nostres pròpies botigues, i convidar que vinguin a comprar les nostres dessuadores.