Si a Catalunya el focus s’ha posat en el topless aquest inici d’estiu, a les Balears les alarmes han botat per la prohibició del nudisme a les platges urbanes de ses Salines, una mesura que no s’ha atrevit a replicar cap altre ajuntament. L’historiador Tomeu Canyelles, autor de L’illa desvestida, compara el context actual amb la llibertat dels anys 90, en què “els joves van naturalitzar el cos de tal manera que la mirada no fos només eròtica al voltant del pit femení”. Amb tot, l’expert manté que és “una qüestió de moralitat” i que “vivim una regressió”. Per la seva banda, el sociòleg David Abril posa el focus en la contradicció que suposa viure “exposats a la pornografia, la cosificació i sexualització”, al mateix temps que certs sectors es mostren contraris al nudisme, fet que “podria haver escandalitzat la Mallorca del boom turístic”, però que ara “és absurd”.
El ‘topless’ a les piscines públiques, ni prohibit ni regulat a les Illes
Els ajuntaments no tenen ordenances que obliguin les dones a tapar-se el tors, i fer-ho aniria contra el principi de no discriminació
PalmaJúlia, de 25 anys, va començar a fer topless a 14 anys, perquè des de petita havia vist que els seus pares feien nudisme i per a ella era “normal”. Ara com ara, continua banyant-se amb el tors nu sempre o sempre que creu que pot. A la platja, no en té dubtes. A les piscines municipals, en canvi, no s’ho planteja perquè “donava per fet que estava prohibit”. I com ella, moltes més: Irene neda només amb la part de baix del biquini a la mar, però a la piscina pensa que li cridaran l’atenció; mentre que Claire, tot i que el seu primer referent de topless va ser una dona en una piscina, no ho ha reproduït mai. Totes les al·lotes consultades que asseguren fer topless, descarten fer-ne a piscines públiques, i ignoren que no existeix cap normativa ni prohibició al respecte. Segons la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears, pràcticament cap ajuntament ho té regulat, i tampoc no coneixen cap cas en què sí que ho estigui. Alaró, es Castell, Campanet, Montuïri o Santa Maria són alguns dels ajuntaments que han confirmat que no ho tenen regulat.
Ara bé, més enllà del marc municipal, existeix cap legislació autonòmica o estatal que permeti obligar les dones i no els homes a cobrir-se el tors per banyar-se? O el que és el mateix:és possible prohibir només a les dones anar a la platja o la piscina sense la part del dalt del banyador? La resposta la trobam a l’article 14 de la Constitució, que diu que “els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Segons l’advocat de Dret Públic i Constitucional Sebastià Rubí, “un home i una dona han de poder vestir igual, amb el marc legal i constitucional que tenim”. Prohibir-ho, afegeix, aniria en contra del “principi d’igualtat, que estableix que no és possible donar un tractament diferent a les persones per les raons que recull la Constitució”. Així, no és casualitat que els ajuntaments no hagin regulat aquesta matèria. Sobre això, Rubí argumenta que “les normes sempre van darrere la realitat” i que arriben “quan un comportament esdevé un problema social”.
La qüestió catalana
Aleshores, per què han estat notícia les piscines municipals de Catalunya aquesta setmana? Tot i que el missatge que ha arribat al públic és que a partir d’aquest estiu les dones poden fer topless a les piscines públiques –com si abans no poguessin–, la realitat és que mai no ha estat prohibit. L’única novetat és que la Generalitat va enviar dilluns un comunicat als ajuntaments perquè garanteixin que es pot fer topless. A diferència de les Illes, a Catalunya cada estiu es repeteixen les polèmiques perquè algunes piscines municipals obliguen les banyistes a cobrir-se els pits, fins i tot per alletar nadons. Això, i la pressió del col·lectiu d’activistes Mugrons Lliures, han fet que el govern català vagi una passa més enllà amb aquesta circular.
En el document, recorden que no es pot prohibir a les dones accedir a les instal·lacions amb el tors nu, ni donar el pit o portar un banyador integral, el conegut popularment com a ‘burquini’. Fins i tot, deixa clar que cap ajuntament pot aplicar una normativa municipal que vagi en contra d’aquests principis perquè seria una vulneració del dret de cada persona a “decidir sobre el seu cos”.
En el cas de Catalunya, el govern s’empara en la llei d’igualtat de tracte i no discriminació del 2020, que recull en l’article 1 que no es pot discriminar ningú pel seu aspecte físic, conviccions religioses o indumentària. El que han fet, per tant, és instar directament els ajuntaments a complir aquesta normativa en el cas de les piscines municipals. Si bé a les Balears no s’ha donat aquesta situació –per manca de demanda i d’intents de prohibició–, el precedent català podria ser útil en cas de conflicte. De fet, és tan simple com desplegar el text constitucional. Tal com va explicar la directora de l’Oficina d’Igualtat de Tracte i la No-Discriminació de l’executiu català, Manuela Fernández, fer topless s’interpreta com un “dret fonamental”, que ha recollit fins i tot la Constitució.
El president de la Federació Espanyola de Naturisme, Ismael Rodrigo, recorda que “el síndic de greuges de Catalunya va al·ludir a la Llei d’igualtat de tracte de 2020 perquè es retirassin les regulacions que prohibien el topless”, però que a la resta d’estat “s’aplica igualment l’article 14 de la Constitució, el qual també es pot desenvolupar en més lleis”. Rodrigo, a més, corrobora que el topless a les piscines no es practica per desconeixement: “Em criden per dir-me que les han fet tapar-se sense que hi hagués cap reglament. Normalment, és perquè algú es queixa al socorrista i com que no veuen que cap dona faci topless, assumeixen que està prohibit. Però et poses a investigar i la realitat és que no és així”.
