“En el meu cas fer un torn d’ofici suposa més despeses que no ingressos”

PalmaSi ahir fou el torn dels advocats contra la reforma de la Llei del poder judicial, dilluns serà el dels jutges i fiscals. Això després d’una setmana durant la qual també hi ha hagut protestes dels advocats del torn d’ofici perquè, no només reben els salaris més baixos en comparació amb les comunitats que tenen traspàs de competències, sinó que tampoc no cobren de des del juliol. Abans l’administració de justícia pagava cada tres mesos, però d’ençà que a principi d’any es va decidir que els pagaments serien mensuals hi ha més problemes que no abans, i encara s’han agreujat més des del mes de juliol, moment en què deixaren de cobrar. “El Ministeri diu que no hi ha doblers”.

L’Advocacia de les Balears ha exigit un tracte digne per als advocats i advocades del torn d’ofici, que sumen gairebé un milió d’euros de deute, perquè els deuen les 9.300 causes tramitades durant tres mesos, fins el setembre.

“La intenció de tots els lletrats seria plantar-nos, però si ho féssim deixaríem desassistida molta gent i la nostra responsabilitat és dur la seva defensa”, explica l’advocada Magdalena Benavides. “En el meu cas, fer un torn d’ofici em suposa més despeses que no ingressos, ja siguin de telèfon o d’infraestructures, perquè el Ministeri no dona per a res”, afegeix.

Els pagaments són molt baixos i la repercussió del deute no és gran a títol personal. “En el meu cas, em deuen entre 300 i 400 euros; no és gaire, però és una feina que he fet i vull cobrar dins el termini”, explica Patricia Vadillo.

Francisco Carrión, un altre lletrat que s’ha sumat a les protestes aquesta setmana, s’afegeix a la conversa: “Darrere tot això qui pateix de veres és el que es dedica a la Justícia gratuïta, perquè nosaltres estam en el torn d’ofici de manera vocacional, feim una feina pràcticament altruista pel poc que cobram. Al final el perjudicat és el qui no en té”, diu.

Justament dimarts en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) es publicava un increment mitjà del 24% en els barems del torn d’ofici del territori comú, que és com es coneix el gruix de comunitats que no tenen el traspàs de competència en Justícia. Els barems estaven congelats des dels anys 90; per això, l’increment resulta irrisori pel degà del col·legi, Martín Aleñar. “Aquest agreujament ha d’acabar”, assenyala, mentre reconeix que s’estudiarà la possibilitat de demanar o posicionar-se a favor de demanar el traspàs a les Balears. La remuneració que percep un advocat d’ofici a segons quines comunitats amb les competències de Justícia pot arribar a ser el doble que a les de territori comú.

Jutges i fiscals

Aquest podria ser l’eix comú amb la situació dels jutges i fiscals, que, entre d’altres, reclamen millores salarials per equiparar els seus sous amb els dels col·legues de comunitats amb les competències transferides. Sis mesos després de la primera aturada del passat 22 de maig, els membres de la Judicatura tornen a la vaga dilluns, 19 de novembre, després de considerar que no hi ha hagut resposta a les seves reivindicacions tot i el canvi de Govern.

Les set associacions convocants asseguren que res no ha canviat amb l’arribada del PSOE, les seves reclamacions tampoc. Magistrats i fiscals demanen reforçar la independència judicial amb una reestructuració tant de la Judicatura com del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). I ho fan just la mateixa setmana que el PP i el PSOE acorden designar Manuel Marchena com a futur president, un càrrec que haurien de designar els vocals. Cal recordar també que a l’òrgan que ha de vetllar per garantir la independència judicial, els seus 21 membres els elegeix el poder legislatiu.

Els salaris irrisoris dels advocats del torn d’ofici, l’alta temporalitat entre els funcionaris i la manca de recursos per dur a la pràctica la digitalització del món judicial són només alguns dels motius que fan evident que el sistema judicial és cada vegada més precari, i els treballadors es mobilitzen per denunciar-ho. Al final, els grans afectats, asseguren, són els ciutadans i el seu dret a disposar d’una justícia gratuïta. Que el sistema és lent ja està assumit, però no els seus efectes secundaris. Per les possibles conseqüències i també pels seus drets laborals, els treballadors s’han posat en peu de guerra.