Torna la Festa de l'Estendard i reapareixen els gegants de la reina Esclaramunda i de Jaume II
És la primera vegada que apareixen restaurats després de quatre anys sense sortir a cap acte institucional
PalmaLa Festa de l'Estendard ha omplit un any més els carrers del centre de Palma. En aquesta ocasió, la novetat és que han reaparegut restaurats els gegants del Consell de Mallorca, la reina Esclaramunda i Jaume II, després de quatre anys sense sortir a cap acte institucional. Han sortit del Palau Reial i han acompanyat la comitiva municipal i insular cap a la Seu, juntament amb els cossiers, els tamborers i els cavallets.
Per segon any consecutiu, una dona –la majordoma de l'Ajuntament de Palma, Conchi Gigante– ha tret la cimera del rei Martí a la plaça de Cort, on els regidors del Consistori han col·locat l'Estendard, símbol de l'entrada de les tropes de Jaume I el 31 de desembre del 1229. Una vegada clavat en terra, la Banda Municipal de Palma ha interpretat La Balanguera davant desenes de ciutadans que han acudit a viure una de les celebracions cíviques més antigues d'Europa, declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) des del 2007.
Tot seguit, han començat el recorregut cap a la Seu, on el bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, ha presidit la tradicional missa solemne. A les 12.10 h ha tingut lloc la tradicional representació de La Colcada, de Pere d'Alcàntara Penya, a càrrec de Miquela Lladó i els al·lots i al·lotes de l'Escola de Música i Danses de Mallorca, també a la plaça de Cort. Posteriorment, el batle de Palma, José Hila, ha dit el seu discurs, en què ha fet referència als més de 2.000 anys d'història de Palma: "Som el fruit d’aquest llegat, d’aquesta diversitat construïda al llarg dels anys i de la qual ens sentim orgullosos".
Hila ha defensat Palma com una ciutat "en transformació". "Es mereix ser una ciutat millor, sostenible, amable, pensada per a la ciutadania", ha assenyalat. També ha destacat com a exemples d'aquest model el nou passeig marítim i els futurs habitatges per a joves de Son Busquets. Així i tot, ha admès que l'habitatge és un dels "punts de millora". En un discurs en què ha defensat "la gestió tranquil·la i serena", el batle ha reclamat "salaris justos i adaptats al present". També ha recordat la troballa d'Aurora Picornell: "justícia i reparació, sempre".
En la seva homilia, Sebastià Taltavull ha recordat els desplaçaments de les persones refugiades d'Ucraïna "i d'altres països en guerra, que ens mostren fins a quin punt la violència està infectant persones i institucions i està provocant una desfeta humana i social sense precedents". El bisbe també s'ha referit a "l'amargor del rebuig social que comporta prou vegades la immigració" i hi ha afegit "el drama creixent de la violència de gènere i el progressiu augment dels suïcidis". "La societat necessita ajuda urgent i regeneració de sentit", ha defensat des de la Seu.
Medalles d'or
El saló de plens ha acollit l’entrega de les Medalles d'Or de la Ciutat de l’any 2022. Durant l’acte també s’ha reconegut Antoni Maria Alcover com a Fill Il·lustre de Palma.
Naüm
És un projecte socioeducatiu sense ànim de lucre situat a la barriada de Son Roca de Palma. Es caracteritza per promoure la inclusió social i el creixement integral de nins, adolescents, joves i les seves famílies mitjançant una metodologia proactiva i participativa.
Ses Oblates
Congregació fundada per José María Benito Serra i Antònia Maria de Oviedo l’any 1870 i que s'establí a Mallorca el 1924. La seva tasca se centra en un compromís amb les dones que exerceixen prostitució i viuen situacions d'exclusió. L’any 1988 fundaren el Casal Petit de Palma, que encara avui gestionen.
José Carlos Llop
L'Ajuntament ha destacat de l'escriptor mallorquí el "gran component autobiogràfic", i l'ha qualificat com un "gran diarista de la seva generació". Part de la seva obra ha estat traduïda al francès, i el 2008 va rebre el Prix Écureuil de Littérature Étrangére.
Juan Antonio Horrach Moyá
Cort entrega aquest distintiu al galerista d'art a títol pòstum. Va ser el fundador de la Galeria Horrach, una de les més importants de Ciutat, que té un espai al carrer Catalunya i un altre a la plaça de la Drassana.