Tornar a l'armari, un risc afegit de fer-se gran per al col·lectiu LGTBI

Palma"Tenen una preocupació de perdre la identitat que tant els ha costat fer pública. Per a ells, un factor de risc afegit de fer-se grans és tornar a l'armari". Així resumeix la mediadora i gestora cultural Roser Sanjuan un dels temes centrals que van sorgir durant el projecte Mortals (Morir queer), que va reunir una quinzena de participants d'entre 55 i 70 anys del col·lectiu LGTBI de Mallorca. Els seus autors presenten aquest dimecres a la Fundació Joan i Pilar Miró els resultats d'aquesta recerca participativa, que l'artista Albert Potrony ha plasmat en una publicació en format diari amb textos que recullen algunes de les converses entre els participants.

En definitiva, Mortals (Morir queer) és "un projecte artístic i de recerca col·lectiva, que vol explorar les actituds i diverses maneres d'afrontar la vellesa, el procés de final de vida, l'acompanyament, la mort i el dol des de la perspectiva LGTBIQ+", explica Roser Sanjuan, que ha coordinat la iniciativa. Sanjuan i Potrony van organitzar quatre sessions amb els 15 participants per aprofundir en aquestes qüestions, on també van estar acompanyats de dues psicòlogues de cures pal·liatives de l'Hospital Sant Joan de Déu, Sonia Justo i Raquel Rodríguez.

La mediadora i gestora cultural assenyala que, a més, el col·lectiu estudiat presenta "una preocupació davant la pèrdua d'autonomia perquè anar a una residència pot suposar una amenaça per a la seva identitat, la qual es pot veure diluïda". Per això, afegeix Roser Sanjuan, "ja hi ha dues residències a Espanya específiques per al col·lectiu queer, amb l'objectiu últim de preservar les seves necessitats".

Preguntada, precisament, per quines són aquestes necessitats del col·lectiu que els diferencia de la resta de gent gran i que, per tant, requereixen una atenció especial, Sanjuan incideix en el tractament de la seva identitat, "especialment en els casos de les persones que han transitat". L'experta lamenta que hi ha casos en què "una vegada morta la persona, les famílies s'han referit al seu gènere sense respectar la seva voluntat", i posa com a exemple el cas de la Veneno (Cristina Ortiz Rodríguez): "Quan la van enterrar, es van referir a ella com a Antonio".

Les voluntats anticipades, una assegurança per a la seva identitat

Amb tot, les persones queer que es fan grans temen que la seva família no els respecti. Per això, continua, reivindiquen "les fórmules per salvaguardar-se d'aquestes conductes, amb mecanismes com les voluntats anticipades", en què poden deixar per escrit "que no es perverteixi qui ets tu, encara que hagis perdut el coneixement". Així, Sanjuan recorda que mentre que la resta de la població ha de triar entre "unes opcions comunes en les voluntats anticipades –decidir si voldràs respiració artificial o donar els teus òrgans–, hi ha certes especificitats exclusives del col·lectiu".

A banda de la por d'haver de "tornar a l'armari, ser ridiculitzats o estigmatitzats", la mediadora cultural recorda que aquest col·lectiu s'enfronta a l'etapa final de la vida amb certs dols que han estat silenciats. "Els que tenen més de 55 anys han hagut d'enfrontar-se a la pandèmia de la sida, perquè la majoria n'han estat supervivents. Han vist la mort molt de prop –de parelles o amics–, i l'estigma ha fet que això siguin dols no autoritzats, és a dir, que no s'han pogut fer públics", argumenta. En aquests casos, conclou, ha estat clau "canalitzar aquestes emocions creant un grup de suport mutu, d'iguals". "Per a ells ha estat la família que han creat ateses les circumstàncies", sentència.