Ús del català

Els futurs professors hauran d'aprendre a aplicar la immersió

És una de les novetats entre les 100 mesures que el Govern ha anunciat després d'un consell executiu extraordinari sobre llengua

Un aula de l’Institut i Escola Miquel Tarradell.

BarcelonaEls graus i els màsters de formació del professorat introduiran l'ensenyament de la immersió lingüística i la gestió del multilingüisme perquè els professors puguin mantenir el català a les classes i als passadissos. Aquesta és una de les noves mesures anunciades aquest dimarts en un consell de govern extraordinari dedicat exclusivament al català, celebrat en un espai emblemàtic com l'Institut d'Estudis Catalans. En total, les conselleries han reunit fins a 100 accions d’impuls de la llengua que tenen previstes per a aquesta legislatura en tots els àmbits.

Bona part són projectes coneguts i de llarg recorregut (com la llei de l'audiovisual, el nou SX3 o el Pacte Nacional per la Llengua), però també hi ha accions més concretes i noves. Entre aquestes mesures, es crearà una xarxa d'autoescoles en català i s'elaboraran materials perquè sigui més fàcil treure's el carnet en català. En el sector sanitari, un dels àmbits en què el català ha retrocedit més, l'Hospital Clínic serà el centre pilot que crearà el primer pla de llengua i tindrà un responsable de la gestió lingüística del centre. També en el sector de serveis a les persones grans i discapacitades (residències, casals i centres de dia) hi haurà més formació per a treballadores, així com requisits lingüístics per a la contractació. En l'audiovisual, s'ha resolt la producció de cinc sèries i cinc pel·lícules de gran format en versió original catalana. I, en la projecció internacional, es preveu la creació d'un grup de treball que donarà a conèixer el model d'escola catalana i la situació lingüística del català a escala global.

El president Pere Aragonès ha volgut escenificar l’aposta pel català i l'impuls de feina executiva del seu govern amb la celebració d’aquest consell extraordinari. L'ha justificat perquè "no hi ha temps per perdre" en la situació en què es troba el català. "Durant massa temps no hem prestat atenció a l’ús de la llengua i ara la política lingüística ha recuperat la centralitat necessària per revertir una situació preocupant –ha dit Aragonès–. Volem viure en normalitat i sense haver de justificar-nos per fer servir la nostra llengua", ha afegit.

"Necessitem que tots els departaments treballin per la llengua catalana", ha apuntat Garriga. El pressupost d’aquestes mesures serà assumit per cada departament, de manera que no s'ha donat cap xifra global de diners destinats a llengua. Aragonès ha avisat que "sempre és millor que hi hagi un pressupost aprovat perquè s’apliquin les mesures més ràpidament i de forma completa". Ara mateix el Govern no té els comptes per a l'any que ve assegurats, tot i que manté negociacions amb els comuns, el PSC i Junts. El president també ha esquivat la pregunta de si la Generalitat està preparant una resposta al Tribunal Constitucional pel 25% de castellà a l'escola, dient que no revelaran la seva estratègia judicial.

Cursos a canvi de multes

Entre els altres projectes destacats sota el paraigua "El català, llengua de país" hi ha els 15 milions per al Projecte Aina d'intel·ligència artificial en català, l'increment del suport a la formació per a adults en el sector privat (de 200.000 euros a 5.118.000 el 2023) o l'actualització del codi de consum perquè l'atenció oral en català estigui garantida, així com la documentació laboral. Com a novetat, hi haurà la possibilitat de substituir per cursos de català la multa a les empreses per infringir els drets lingüístics. "No tenim interès a cobrar una multa sinó que tenim interès perquè hi hagi disponibilitat lingüística en català", assenyala Garriga. El 2022 hi va haver 33 sancions per no atendre o rotular en català als comerços, però hi va haver 456 denúncies i 968 actuacions d’ofici. Des del 2012 hi ha hagut només un centenar de sancions.

Entre els projectes estratègics més globals hi ha el de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per ser referent en català, la reavaluació de les clàusules lingüístiques en la funció pública i el reconeixement del català a la UE. I se sumen a propostes ja anunciades amb anterioritat, com el nivell C2 de català que necessitarà el professorat a partir del 2024 o la prova oral de català que es farà als alumnes de 6è i 4t d’ESO.

Per al Govern, aquest dimarts ha començat una "nova etapa" en defensa del català, i per aquest motiu el consell executiu que se celebra cada dimarts farà un repàs específic cada tres mesos de com s'estan implementant les 100 mesures impulsades avui. De fet, s’emmarquen en la feina que la secretaria de Política Lingüística ha estat fent des de fa un any en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, que s’hauria de redactar i firmar el primer semestre del 2023.

Aragonès portarà la defensa del català a l'ONU

Per tal d'intentar elevar a l'esfera internacional la defensa del català, el president Aragonès viatjarà dijous a Ginebra per intervenir al Fòrum de les Minories de les Nacions Unides. Farà un discurs com a ponent en la sessió oficial del Fòrum, convidat pel relator especial de l’ONU sobre Qüestions de les Minories, Fernand de Varennes. Aragonès hi estarà acompanyat per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, i pel secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. El president ha avançat aquest dimarts que denunciarà que l'Estat intenta convertir el català en una llengua "minoritzada".

El català, llengua de país: 100 mesures per fomentar el català
stats