Societat31/12/2017

Tornen els jocs de taula

Cada vegada més famílies aposten per un vell costum: reunir-se al voltant de la taula per jugar

Laura Saula
i Laura Saula

BarcelonaAquests dies de festa, temps de reunions familiars i llargues sobretaules, solen aparèixer més que mai els clàssics jocs de taula. De fet, es calcula que cada any es publiquen al món gairebé tres mil jocs nous, dels quals al nostre país ens arriben unes sis-centes novetats. El sector creix, fins al punt que un estudi fet per la consultora NPD Group sosté que la venda de jocs de taula a casa nostra augmenta un 20% cada any.

L’editorial Devir Iberia, amb seu a Barcelona, apareix permanentment al podi de vendes gràcies a la seva edició, també en català, d’èxits mundials com Catan, Carcassone, Codi Secret o Sushi Go. I, per si no fos prou, asseguren que aquest any han registrat un trenta per cent més de vendes.

Cargando
No hay anuncios

Joaquim Dorca, soci director de l’empresa, creu que després del boom dels videojocs als anys noranta, a poc a poc s’ha anat tornant a l’afició pels jocs de taula. “A la gent li agrada estar amb gent. No és el mateix parlar per WhatsApp que quedar per fer un cafè”, explica Dorca. D’altra banda, assegura que aquests últims anys s’està veient com les persones consumeixen més cultura i oci a casa. “Quedar per jugar ofereix l’oportunitat de reunir el nucli familiar o els amics amb l’excusa de veure’s i passar una bona estona”.

“Els jocs són un laboratori de la vida”, explica Oriol Comas, comissari del festival del joc Dau Barcelona. “Els escacs van de matar un rei. A la vida real no matem reis, però sovint hem de prendre decisions difícils”. Comas assegura que cada any els jocs de taula guanyen més adeptes al país, i ho detecta amb les xifres de l’última edició del festival, que es va celebrar al novembre: després de sis edicions, s’ha passat de quatre mil assistents a més de vint-i-tres mil.

Cargando
No hay anuncios

La importància de saber jugar

Els experts asseguren que a tothom li agrada jugar. El que passa és que, a diferència del que diu que li agrada llegir, dir que t’agrada jugar té una connotació social diferent. “És cosa de nens”, se sol pensar. Però la realitat és que saber jugar és tot un art. “Hi ha acadèmies per aprendre a conduir, però no per aprendre a jugar”, resumeix Comas, que creu que el joc és un ritual iniciàtic. I no només això, sinó que el jugador s’encara a un repte d’allò més personal: ha d’aprendre a guanyar, però també a perdre.

Cargando
No hay anuncios

“A tothom li agrada jugar, però no als mateixos jocs -matisa Dorca, que creu que encara falta molta cultura del joc-. Si vas al cine a veure una pel·lícula i no t’agrada, no dius que no t’agrada el cinema”. De la mateixa manera, si jugues a un joc que no entens o que et provoca frustració, no és que sigui un mal joc, sinó que no és l’adequat per a tu.

Davant d’això, els professionals recomanen deixar-se aconsellar i investigar abans de comprar qualsevol joc. Això sí, en cas de voler encertar-la, el millor és escollir un joc senzill, ràpid d’explicar i amb el qual de seguida puguis començar a jugar. I com a cirereta final, que no duri més d’una hora.

Cargando
No hay anuncios

Tendències del moment

Un joc que compleix aquests requisits és Catan, que ja compta amb més de vint-i-cinc milions d’unitats venudes arreu del món i que ara arriba amb una edició especial de la sèrie Joc de trons. Fins i tot Sony Pictures està treballant en la seva adaptació cinematogràfica.

Cargando
No hay anuncios

D’altra banda, en aquests moments, la majoria d’editorials del sector estan traient jocs de taula inspirats en el fenomen dels scape rooms. Per exemple, Scape Room: The Game, de l’editorial Identity Games, la sèrie Exit de Devir o la col·lecció Unlock! de l’editorial Asmodee, una de les grans en l’àmbit mundial, que compta amb èxits com Aventurers al Tren, Dixit o Jungle Speed, entre molts altres.

També està molt de moda el que es coneix com a jocs cooperatius, en què es juga en equip contra el mateix joc. Un exemple seria Pandemia, que distribueix l’editorial Homoludicus, o el Pandemic Legacy, de Devir, on s’ajunta el joc cooperatiu amb el concepte legacy, que vindria a ser un joc que es juga per episodis i temporades. De fet, són sèries que només es poden fer servir una vegada, perquè sovint s’acaben destrossant les fitxes i altres elements mentre es va jugant.

Altres jocs de taula que es recomanen són Por Favor, ¿Dónde Está Umtata?, de l’editorial SD Games. A diferència del Trivial Pursuit, a Umtata l’important és acostar-se a la resposta. També és molt popular Codi Secret, de Devir, un tipus de Dixit on s’han de trobar associacions entre només vint-i-cinc paraules.

L’editorial GDM Games també ha publicat Ticket to Mars, creat per Eugeni Castaño, guanyador del Millor Autor Novell 2017 al festival Dau. Es tracta d’un joc familiar, ràpid i divertit en què els jugadors han de decidir quins personatges poden pujar a les naus espacials que van al planeta Mart, que ja és habitable.

Sembla que els jocs cooperatius, en què l’equip és el més important, han arribat per quedar-se. Però encara més important: les persones es volen tornar a reunir al voltant d’una taula per passar una bona estona.