El combat contra la droga
Societat18/10/2022

Toxicòmans punxant-se al carrer a plena llum del dia

Els veïns del Raval exigeixen una solució, però l'Ajuntament de Barcelona i els Mossos d'Esquadra s'acusen mútuament de ser els responsables de la situació

BarcelonaNo cal fixar-s'hi gaire per veure que allà, en una cantonada del carrer Arc del Teatre, al barri del Raval de Barcelona, un noi s'està injectant una dosi d'heroïna a la panxa a plena llum del dia. Són tres quarts de sis de la tarda. Està col·locat de cara a la paret, com si intentés amagar el que fa, però s'intueix perfectament. Al seu costat una altra jove es punxa al braç i ella sí que no dissimula gens. Es punxa reiteradament, una vegada i una altra, sense amagar-se. Fa venir calfreds veure-la. Potser no troba la vena. Des de la distància, l'única cosa que penses és que, sisplau, acabin com més aviat millor.

El carrer Arc del Teatre és just al costat de l'Escola Oficial d'Idiomes de l'avinguda de les Drassanes, on estudien tants joves, i fa cantonada amb un CAP. "¿Tu creus que hem de veure això quan anem al pediatre? El petit no se n'adona, però aquesta…", es queixa una veïna que també ha presenciat l'escena i carrega amb un nadó als braços i porta una altra nena de 4 anys agafada de la mà. I ja se sap, a aquesta edat les criatures ho pregunten tot.

La sala Baluard

També allà, a tocar, hi ha la sala Baluard, un dels setze centres que l'Ajuntament de Barcelona té a la ciutat perquè, entre altres coses, les persones que estan enganxades a alguna droga no l'hagin de consumir al carrer. De fet, és el centre de la capital que atén més persones: hi passen cada mes uns 690 toxicòmans, la majoria homes, que sobretot consumeixen heroïna, però també cocaïna, o totes dues drogues alhora, injectades o inhalades, segons explica Maribel Pasarín, directora de l'Observatori de Salut Pública de Barcelona. El 40% viuen al carrer. "Ens agradaria que totes les vegades que consumissin vinguessin aquí", afirma. Però, esclar, tampoc els poden obligar. Així que el panorama és aquest al voltant de la sala Baluard, però també en altres zones del Raval.

Per exemple, a dos quarts de set de la tarda, davant del número 3 del carrer Reina Amàlia, dos homes es punxen asseguts a la gatzoneta a l'entrada d'un pàrquing. Un aixeca la vista instantàniament al sentir-se observat. Abans, a les cinc de la tarda, un altre fa el mateix als mítics jardins de l'Antic Hospital de la Santa Creu, tot i que hi ha estudiants, turistes, nens… En aquest mateix lloc a les nou del matí un operari frega l’escala de pedra de la Biblioteca de Catalunya. "Aquí cada matí et trobes de tot: xeringues, sang…", comenta resignat. Més enllà, tres joves dormen ajaguts a terra amb cara de col·locats i una treballadora municipal recull xeringues que han quedat per terra i a dins les papereres.

Cargando
No hay anuncios

Com és de suposar, els veïns del Raval ja n'estan farts. Lògicament, no volen que s'estigmatitzi el seu barri, però tampoc no volen continuar així. Segons diuen, el problema cada vegada va a més. En canvi, des de l'Ajuntament, la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra, repeteixen com un mantra que la situació no és ni de bon tros tan greu com quan existien els anomenats narcopisos, abans de la pandèmia. De fet, les dades així ho avalen: el 2019 els Mossos van desarticular 96 pisos on es venia droga al Raval. El 2020, noranta-set, i seixanta-sis el 2021. Aquest any en porten 54 i 55 detencions. I els robatoris i els furts també han anat a la baixa al juliol i l'agost.

Malgrat això, hi ha una cosa que sí que ha canviat. Segons l'intendent Rafael Tello, que és cap de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Ciutat Vella, "ja no hi ha narcopisos al Raval", és a dir, llocs on els toxicòmans compren i s'injecten la droga. "Tenim detectats una desena de pisos on en venen. En alguns també se’n consumeix de forma fumada, però ja no trobes xeringues", aclareix. És a dir, el consum s'hauria traslladat al carrer. I això sí que podria fer que hi hagi una "percepció d'inseguretat", segons reconeix el cap de la Guàrdia Urbana a Ciutat Vella, el també intendent Àngel Sagués. De fet, l'any passat l'Agència de Salut Pública de Barcelona recollia una mitjana de 2.000 xeringues al mes al carrer al conjunt de la ciutat, el 85% al districte de Ciutat Vella. Aquest any la xifra ja arriba a 3.800, és a dir, gairebé el doble. Una quantitat semblant a abans de la pandèmia.

"És que quan tens el mono et punxes on sigui. Jo, de l'únic que m'amago, és dels nens", explica el Lázaro, de 47 anys, que acaba de sortir de la sala Baluard i no sap concretar quant de temps fa que s’injecta heroïna i cocaïna i fuma crac. Anys, potser dècades. Està demacrat i té hematomes als braços. Des de fa tres mesos s'ha començat a punxar a les venes de les mans, però també ja li estan sortint blaus. Segons diu, ell s’injecta cinc cops al dia. "No tindràs cinc euros, oi?", pregunta insistentment. Això és el que val la dosi d'heroïna.

A les sis de la tarda un drogoaddicte està inconscient estès a terra, al mig d'una vorera del carrer de Peracamps, també a prop de la sala Baluard. Les ulleres han sortit disparades cap a un costat. La motxilla ha caigut en un altre. Es nota que s'ha desmaiat. Tres nens que hi passen per casualitat es queden mirant l'escena estupefactes. "Serafín, Serafín!", una treballadora de la sala Baluard crida l'home pel seu nom per intentar reanimar-lo. Unes altres també han sortit al carrer, de pressa, alertades pels veïns. No és la primera vegada que passa una cosa així.

Cargando
No hay anuncios

Per això, perquè és un continu, els veïns que viuen als voltants de la sala Baluard han convocat una manifestació per dijous vinent. Diuen que ja no poden més, que ja fa massa mesos que aguanten això: de dia i de nit. Perquè quan la sala Baluard tanca a les deu de la nit, molts drogoaddictes es traslladen a l'exterior de les oficines de la Seguretat Social, que estan a pocs metres i tenen una mena de porxo. Cada nit s'hi concentren fàcilment més d'una dotzena de persones, que es punxen, fumen i es barallen. Les discussions són constants.

"Estava trucant a la policia perquè just han robat una bossa a una clienta", diu, després de penjar el telèfon, la recepcionista d'un hotel de quatre estrelles que està just davant de les oficines de la Seguretat Social. Ella també corrobora que cada nit tenen el mateix espectacle. "Als clients els dic que esperin el taxi dins de l'hotel perquè alguna vegada també han robat alguna maleta. L'agafen i se l'emporten corrent", explica. La direcció de l'hotel prefereix no fer declaracions.

Cada nit els toxicòmans es col·loquen als baixos de la Seguretat Social, i cada nit la Guàrdia Urbana els desallotja. Aleshores es traslladen a altres llocs pròxims, com l'entrada d'un pàrquing que hi ha al número 15 del carrer Santa Madrona, on els veïns també n’estan farts. Dies enrere es van concentrar a la plaça de Blanquerna, al costat de la muralla medieval. Però cap a dos quarts de vuit del matí la Guàrdia Urbana també els fa fora i una brigada municipal neteja la zona. En qüestió de minuts, els operaris hi recullen setze xeringues usades. També hi ha altres estris propis del consum de droga: pipes, paper de plata…

"Ahir a la nit ja ens van fer fora tres vegades", es queixa una toxicòmana abans de recollir les seves poques pertinences i anar-se'n a una altra banda. Té un cobrellit, un coixí brut, un tros de cartró... Camina arrossegant els peus i té un blau en un ull. Consumeix crac i heroïna. Com tots els desallotjats, sembla un espectre humà.

Cargando
No hay anuncios

"No crec que sigui normal que hi hagi gent dormint al carrer, que una persona es punxi en un parc amb nens o que cagui al costat d'un contenidor. I si ho normalitzem, tenim un problema", lamenta una veïna, que fa només sis anys que viu al Raval i assegura que abans el barri no era així. Ara ni les seves amistats volen anar a sopar a casa perquè tenen por, assegura. Ella, com molts altres veïns, prefereix mantenir l'anonimat.

Ángel Cordero, que és membre de la plataforma de veïns Acció Raval, és un dels pocs que no té problemes per dir el seu nom. Reitera la mateixa idea: "Abans de la pandèmia es va aconseguir reduir la problemàtica a nivells importants. Ara tocava prevenir-ho i no s'ha fet. S’ha perdut una oportunitat molt bona", es queixa. També assegura que abans els veïns tenien un canal específic per contactar amb l'Ajuntament per denunciar una ocupació per narcotràfic i que fins i tot el consistori es preocupava de tapiar pisos buits perquè no els ocupessin les màfies. Així mateix, afirma que falta coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d'Esquadra. El regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, calcula que al Raval hi ha uns 400 pisos buits, la majoria dels quals són propietat de grans corporacions i tenidors i això, evidentment, tampoc ajuda a resoldre el problema. Segons diu, l'Ajuntament continua tapiant pisos quan els Mossos d'Esquadra desarticulen un punt de venda de droga i no poden localitzar el propietari, i el contacte amb els veïns continua sent fluid.

En canvi, del que no hi ha dubte és que hi ha toxicòmans consumint droga al mig del carrer a qualsevol hora del dia. ¿L'Ajuntament com pensa solucionar això? La regidora de Salut, Gemma Tarafa, fa un llarg preàmbul abans de contestar. Recorda que Barcelona ha fet "molt els deures" perquè té 16 centres d'atenció i seguiment de drogues i un alberg per a persones consumidores i sense llar, que és únic a Catalunya i que finança íntegrament l'Ajuntament. "Ara, després de dos anys de diàleg intens, la Generalitat està disposada a pagar-ne el 25%. Fa falta una política d'abordatge de drogues de país", reivindica. O sigui, més recursos des del Govern. Amb tot, declara, l'Ajuntament està disposat a anar més enllà i, per exemple, ara augmentarà el nombre d'educadors que té al carrer, de 23 a 31, per intentar reduir el consum de droga a la via pública. Ara bé, descarta obrir la sala Baluard de nit perquè, segons diu la regidora, "el consum a la nit és molt baix".

La solució del problema?

¿Amb més educadors, doncs, es resoldrà el problema? "No. El consumidor consumeix a cinc o deu minuts d'on compra. Per abordar el consum al carrer, ha de disminuir amb contundència la venda i el tràfic de droga. Per això necessitem un salt d’escala dels Mossos amb més investigació i més efectius", contesta la regidora categòricament. I si no hi ha aquest salt d'escala? "No contemplem que no n’hi hagi", insisteix. El regidor Rabassa assegura que comprèn perfectament els veïns i declara que cal posar en marxa un macrooperatiu policial que no només tingui com a objectiu desarticular punts de venda, sinó detenir els caps de les xarxes de distribució. El tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, comparteix la mateixa idea i afegeix que també cal la implicació de la Policia Nacional i de la Fiscalia. "Cal l'esforç de tots plegats", destaca.

Cargando
No hay anuncios

En canvi, el cap de la comissaria dels Mossos d'Esquadra a Ciutat Vella, l'intendent Rafael Tello, fa cara de pòquer quan se li planteja això. "Jo ja tinc els mossos que necessito i desactivem pisos cada setmana. Què volen? Un estat militar? No es pot buscar una solució policial per a un tema social. I a més, si tinguéssim algun input que ens digués que això està desbocat... però la tendència és a la baixa", respon. Això sí, demana als veïns que tinguin "paciència" i confiïn en ells: "Necessitem temps per recopilar proves que ens permetin tenir una ordre judicial per entrar a un pis".

"Doncs si tanquen un pis, te'n vas a un altre. És molt fàcil saber on has d'anar. Els mateixos que venen [droga] et truquen i et diuen on són", afirma el Carlos, sense mostrar una gran preocupació per les operacions policials. Ell consumeix heroïna i cocaïna. Té 51 anys i també acaba de sortir de la sala Baluard. Segons diu, allà mateix, alguns usuaris també venen droga, tot i que hi ha una patrulla de la Guàrdia Urbana vigilant davant del centre pràcticament tot el dia.

Els veïns també asseguren que saben identificar fàcilment qui passa la droga: són persones que estan plantades tot el dia, sense moure's, en una cantonada o en un carrer del barri. També n'hi ha alguns que es mouen en patinet elèctric. El que no entenen és que, si ells ho veuen, la policia no els detecti.

Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana confirmen que, efectivament, també hi ha persones venent petites quantitats de droga al carrer, però, argumenten, la legislació és la que és: "Si els detens, al cap de quatre dies ja estan en llibertat".

Cargando
No hay anuncios