El tràfic de fentanil: de la Xina a Mèxic i amb l'ull posat a Europa

BarcelonaHi ha fentanil als calaixos dels hospitals i a les estanteries d’alguns malalts crònics, però ¿en corre pel carrer? ¿Hi ha tràfic il·legal a Catalunya? La resposta, de moment, és negativa. Truquis a la porta que truquis la resposta és sempre la mateixa. Ni els Mossos d’Esquadra ni la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil han intervingut fentanil. Ni en un escorcoll rutinari en una zona d’oci nocturn ni en un contenidor del port se n’han trobat quantitats significatives. Regna una calma tensa. A la policia li preocupen les imatges desoladores que arriben dels Estats Units i busca fentanil, però de moment no n'ha trobat.

Això no vol dir que no n’hagi passat mai pel territori català. El 2021, per exemple, les autoritats mexicanes van intervenir una embarcació plena de fentanil que es dirigia a Barcelona. I no cal anar tan lluny: aquesta setmana la marina mexicana ha aturat una embarcació amb el mateix carregament que ja havia passat per València. Ara mateix, el tràfic d’aquesta droga el controlen dos càrtels mexicans: el de Sinaloa, històricament liderat pel Chapo Guzmán, i el de Jalisco Nueva Generación, ubicats a la costa del Pacífic.

El periodista mexicà Enrique Téllez fa anys que investiga els conflictes relacionats amb el tràfic de drogues. Ha sobreviscut a un atemptat i després de diverses amenaces ha trobat asil a Barcelona. Explica que més que un port d’entrada, Barcelona o València serien una parada més d’un llarg trajecte. A Alemanya, per exemple, se n’ha detectat més tràfic d’entrada que aquí. El consum a Catalunya fora de l’àmbit clínic és gairebé anecdòtic. Pràcticament no es detecta a les sales de consum (1 cas el 2021 i 5 el 2022) ni als informes d’anàlisi en l’àmbit de l’oci nocturn. En canvi, pel que fa als programes de tractament, sí que s’ha observat un "lleuger increment" dels casos en què la iniciació a una addicció ve pel fentanil: s'ha passat de 3 casos el 2017 a 40 casos el 2021. Amb comptagotes, però va arribant.

Un tresor d’origen xinès

Téllez explica que amb el fentanil els càrtels han trobat un tresor: "En 20 minuts tenen quilos i quilos". Només hi ha un problema: els laboratoris on fabriquen la cocaïna són insalubres. El fentanil no surt de cap planta i per crear els seus precursors es necessiten laboratoris preparats. La solució? La màfia xinesa. Del port de Xangai surten vaixells amb tot de productes químics que arriben al port de Manzanillo (Mèxic). Els càrtels només ho sintetitzen i ja els tenen preparats per vendre. Ho fan amb pedaços per enganxar, gominoles... i fins i tot en format líquid que es consumeix inhalant unes tires semblants a les que s’utilitzen per provar colònies. 

El fentanil, però, encara és més valuós per la seva capacitat de potenciar altres drogues. Els càrtels el combinen perquè produeixi una addicció encara més gran. De fet, entre els toxicòmans de Catalunya que n'han consumit en molts casos el fentanil anava barrejat amb altres substàncies. Així, també pot trobar-se ocult en una ratlla de cocaïna o una pastilla de M.

Els vaixells amb droga que arriben a Europa surten de la costa atlàntica de Mèxic. El port principal és el de Veracruz, i això ja ha provocat conflictes entre càrtels. A la costa atlàntica hi ha el càrtel del Golf, que, tal com explica Téllez, fins ara deixava fer el de Sinaloa i Jalisco. Ara, però, ja demana un peatge per passar fentanil veient el benefici que se’n treu. De les costes mexicanes en surten vaixells i fins i tot submarins que ara es dirigeixen sobretot als Estats Units. Ara, però, ja tenen la vista posada en ampliar el negoci a Europa, tal com admet el mateix govern mexicà.