Cinc anys després de la tragèdia de Germanwings: pendents dels controls mèdics dels pilots

BarcelonaEl 24 de març es compleixen cinc anys de la tragèdia de Germanwings, en què van morir 150 persones. Aquell dia del 2015 el copilot Andreas Lubitz va estavellar, deliberadament, el vol 9525, que anava de Barcelona a Düsseldorf (Alemanya), contra els Alps francesos. Després de cinc anys, pocs avenços s'han aconseguit, tot i les reclamacions de les famílies de les víctimes, que han demanat insistentment augmentar els controls als pilots de totes les aerolínies. Des de l'Associació d'Afectats del Vol GWI 9525 denuncien la falta de control sobre l'estat de salut dels pilots d'avió i treballen per millorar les mesures legislatives i de seguretat dels vols.

En aquesta línia, s'ha aconseguit establir una comunicació directa entre les empreses d'aviació i la Seguretat Social espanyola per certificar la capacitat per volar dels pilots. "Ja hi ha una prova pilot que s'està portant a terme a escala espanyola i que està funcionant", explica la Sílvia Chaves, presidenta de l'associació. Tot i això, encara no tenen una resposta de l'Organització d'Aviació Civil Internacional per incrementar i millorar aquests controls de salut als pilots de manera regulada a escala internacional. "Des de l'associació seguim impulsant les millores de seguretat dels vols per intentar evitar casos com el nostre", afegeix Chaves.

Cada any, en l'aniversari de la tragèdia, alguns familiars anaven als Alps francesos i es reunien al lloc on es va estavellar l'avió. D'altres retien un homenatge a les víctimes a la terminal 2 de l'aeroport del Prat. Aquest any, però, davant l'emergència del coronavirus, tot ha estat cancel·lat. Els actes oficials se substituiran per cerimònies més íntimes i personals que cadascú farà "en recolliment des de casa seva", explica Chaves.

La presumpta negligència de l'aerolínia, pendent de sentència

La majoria de les famílies van arribar a un acord amb l'aerolínia per rebre una indemnització, però alguns dels afectats van recórrer als tribunals perquè consideraven insuficient el que els oferia la companyia. És el cas de sis afectats que no només exigien una compensació com a familiars de les persones mortes en la tragèdia aèria, sinó també pel patiment dels passatgers que van morir. El judici es va celebrar a finals del novembre passat a Barcelona i, a hores d'ara, segons fonts judicials consultades per l'ARA, el cas continua pendent de sentència.

Durant el judici, els advocats de les famílies, que estan representades pel bufet BCV Lex, van argumentar que hi havia prou proves per pensar que Lufthansa –que és la responsable de la filial Germanwings– havia comès una "negligència molt greu". Consideren que l'aerolínia podia haver adoptat més mesures de control durant el procés de selecció del personal, la contractació dels tripulants de cabina i les revisions mèdiques a les quals els havia de sotmetre, sobretot tenint en compte que el pilot que va estavellar l'avió havia acumulat tres baixes l'any abans de la tragèdia.

Caldrà veure quin és el resultat de la sentència. La llei espanyola no estableix un barem clar per als accidents aeris. Per exemple, en el cas de l'accident de Spanair es va optar per recórrer a la indemnització que s'estableix per als accidents de trànsit greus i incrementar-la en un 50%. A partir d'aquí s'han aplicat criteris diferents. Per exemple, l'abril de l'any passat l'Audiència de Barcelona va rectificar un altre pronunciament d'un jutjat mercantil de Barcelona, que havia establert per a 15 familiars de víctimes de Germanwings una indemnització d'entre 104.000 i 220.000 euros. Els demandants havien demanat que els apliquessin el barem de delictes excepcionalment greus, com ara el de terrorisme, com ja va passar en el cas Madrid Arena, la macrofesta en la qual van morir cinc joves i de la qual va ser culpat el promotor. La sentència de l'Audiència va rebaixar aquestes quantitats fins a un màxim de 105.000 euros, aplicant de nou el barem dels accidents de trànsit en la seva modalitat més greu.