El Tram, sense cables: així funcionarà la nova catenària soterrada

BarcelonaTenir un tramvia sense pals ni cablejat aeri aviat serà una realitat a Barcelona. El nou traçat del tramvia que passarà per la Diagonal funcionarà amb una catenària soterrada, pionera a l'Estat. És a dir, l'electricitat que nodrirà aquest nou transport no arribarà pel sostre, sinó que sortirà del terra. Es tracta d'un sistema que encara no s'ha implantat en cap ciutat espanyola i que només tenen algunes ciutats europees com Reims o Bordeus, a França.

Aquesta innovadora infraestructura s'ha començat a desplegar a Barcelona i ja està instal·lada en més de la meitat del recorregut. L'objectiu, segons explica a l'ARA l'enginyer en cap de l’Ajuntament, Oriol Altisench, és minimitzar l'impacte visual i paisatgístic dels cables a la ciutat. "Ens vam decidir per aquesta opció en aquest tram perquè érem conscients que travessàvem una zona delicada de la ciutat des del punt de vista monumental", argumenta. Altisench recorda que les catenàries convencionals queden "amagades" en la trama urbana quan el recorregut és recte "perquè els pals queden alineats amb els arbres", però que suposen un espectacle de cables encreuats en el moment en què han de travessar rotondes, cruïlles o places. En canvi, la catenària soterrada és, als ulls dels ciutadans, una mena de tercer raïl, que va situat entremig de les dues vies.

Així, per eliminar els cables de l'equació els enginyers van valorar dues opcions: alimentar els trens amb bateries (un sistema que s'utilitza, per exemple, als tramvies de Saragossa) o bé fer-ho a través del terra. L'Ajuntament i l'Autoritat Metropolitana del Transport (ATM) van acordar tirar endavant la segona opció, perquè posar bateries a tots els combois no era viable: "Tenim una flota molt nova i que té tota la maquinària al sostre per tal de ser accessibles a peu de carrer –argumenta l'enginyer–. Per això, afegir les bateries, que també van al sostre, ens hauria obligat a reforçar el xassís de gran part de la flota, per fer-la més segura".

L'opció de posar la font d'alimentació a terra, però, també té els seus contres. El gener de l'any passat l'Ajuntament va haver d'aprovar una partida extraordinària de 4,2 milions d'euros addicionals per l'encariment dels materials de la catenària soterrada, que inicialment havia de costar 8,6 milions. "Valia la pena l'esforç", assegura Altisench, que explica que el cost es divideix en dues parts iguals, que es pagaran a mitges entre l'Ajuntament i l'ATM.

Com un Scalextric, però més segur

I si l'electricitat va per terra, com és que no ens enrampem si passem per sobre de les vies a peu, en bici, en moto o en cotxe? "El corrent només s'activa en una superfície de 8 metres i només quan el Tram hi passa per sobre", explica Lluís Alegre, responsable de l'Àrea de Mobilitat de l'ATM, que detalla que un comboi del Tram fa 32 metres de llarg i, per tant, el tren cobreix totalment la part elèctrica en marxa. "Funciona com un endoll, que necessita dues parts: si tren i catenària no entren en contacte, la catenària no desprèn electricitat, no t'enrampes", precisa. Altisench també hi posa un exemple molt gràfic: "És com un Scalextric, però amb moltíssimes més mesures de seguretat", resumeix.

I què passa si plou i la catenària de terra entra en contacte amb l'aigua en algun punt? Tot el sistema està dotat d'uns desaigües per evitar-ho, però si fallen i la catenària es mulla, el sistema provocaria un curtcircuit per aturar-se i garantir la seguretat dels vianants i la resta de vehicles. "Si això passés tampoc t'enramparies i el tramvia ni tan sols es pararia –assegura Alegre–, perquè la inèrcia el continuaria empenyent fins al pròxim punt de la catenària", diu el responsable de l'ATM.

De fet, el sistema compta amb estacions transformadores molt més sensibles que les habituals, apunten els tècnics consultats. "Si cal, podrien aturar el subministrament d'electricitat en qüestió de mil·lisegons", detalla Alegre. Un altre avantatge és que el sistema d'alimentació per terra també pot compatibilitzar-se amb les catenàries convencionals. El que és cert és que els dos sistemes (electricitat per terra i per cables elevats) conviuran i els combois només hauran de desplegar o replegar el pantògraf per passar d'un sistema a l'altre. Aniran amb un dels dos sistemes fins a l'estació on calgui fer el canvi i, un cop a la parada, faran el canvi de pantògraf si escau. "És una maniobra senzilla i controladíssima que es pot fer en pocs segons mentre els usuaris pugen i baixen del tramvia", detalla Alegre.

La previsió és que l'obra de connexió amb la catenària soterrada estigui acabada segons marca el calendari i que les primeres proves amb trens en marxa es puguin fer ja durant el primer trimestre de l'any que ve, probablement a la primavera.