La serra de la Tramuntana: Entre l’abandó del sector primari i la massificació turística
El paisatge cultural de la Serra es troba en perill pel canvi d’usos del terreny, que en les últimes dècades ha passat a mans de propietaris i turistes que no en fan un ús agrícola o ramader
Quan Maties Oliver, Tomás Suárez i Bernardí Morey van descobrir l’interior de sa Fosca, aquell espai de la serra de la Tramuntana era un lloc misteriós envoltat de llegendes. Acompanyats d’un pic d’inconsciència juvenil, poc material i dues llanternes, el 24 de juliol del 1964 van iniciar la primera expedició que explorava aquell espai. Tot apuntava a un final tràgic però, “cosa dels àngels”, diu Maties, en van sortir il·lesos. “Ara ja està ple de claus i trossos de corda, però en aquella època no hi havia res”.
Maties Oliver -que avui ja frega la vuitantena d’anys- explorava la Serra quan molt poca gent ho feia. D’aquella aventura pionera ja han passat més de cinquanta anys, i la serra de la Tramuntana acumula ara molts llibres que l’expliquen, i cada vegada més persones que la visiten. Actualment aquest indret, que és Patrimoni de la Humanitat, afronta una problemàtica que és paradoxal: l’abandó de la població activa autòctona i la massificació de turistes i esportistes.
Un paisatge antròpic en perill
La imatge idíl·lica que projecta la serra de la Tramuntana és el resultat d’una mescla entre natura i entorn humanitzat. És el producte de la vida agrícola i ramadera d’homes i dones que durant segles conrearen i pasturaren aquelles terres.
“El problema fonamental és que aquest paisatge avui està en perill per l’abandó de les pràctiques agrícoles tradicionals, que ja no són rendibles”, explica l’escriptor Miquel Rayó, un dels impulsors de Tramuntana XXI. El canvi d’usos de la Serra han estat radicals: hi ha hagut una substitució d’agricultors i ramaders per propietaris i turistes que no en fan un ús agrícola i ramader perquè no és rendible. El resultat són grans finques abandonades.
En la mateixa línia, Joe Holles, president de l’associació Tramuntana XXI, explica que la pràctica dels pagesos s’encarregava de mantenir un equilibri ambiental molt delicat. “Amb les plantacions d’oliveres reduïen, per exemple, el perill d’incendi”, explica. I afegeix: “També els devem la gestió de l’aigua: molts dels aqüífers que hi ha a la Serra s’omplen gràcies a les marjades antigues”.
Activitat cooperativa
Dins l’escassa activitat primària que queda a la Serra, hi ha cooperatives que continuen funcionant, com la de Pollença i la de Sóller. Un èxit que, assegura Martí Solivellas, “és el resultat d’anys d’esforç i de renovar-se constantment”. “La cooperativa vol mantenir el pagès al territori i que produeixi. Ha de defensar el seu producte i donar-li el millor preu que sigui possible. No podem matar els productors”, explica.
Solivellas subratlla la necessitat que la gent torni a les finques de la Serra, i també de fomentar l’activitat de productors joves. “La gent de la Serra hauria de tenir els mateixos avantatges que els habitants de qualsevol altre lloc de l’illa. I no hem de deixar passar massa temps, perquè si no la serra de Tramuntana acabarà morint d’èxit”.
Massificació turística i esportiva
L’augment de població i afluència de turistes a Mallorca ha omplert la Serra de persones que volen gaudir-ne. Xisco Colom és el president de la Federació Balear de Muntanyisme i Escalada i explica que la Tramuntana està molt transitada pel que fa a l’esport per la mateixa gent de l’illa: “El 40% dels habitants, quan no hi ha platges, es desplaça a la Serra”, detalla.
Colom explica que els actes organitzats tenen una regulació molt estricta, però el que no es pot controlar és “l’acció d’algunes persones que practiquen esports de muntanya sense experiència i no calculen tots els riscos”, expressa.
Impacte en la fauna i la flora
Antigament, l’aliment que es produïa a la Serra, juntament amb el Pla, abastia tota la illa. Avui l’aliment que es produeix “bastaria per a uns quinze o vint dies de l’any”, afirma Joan Mayol, cap del Servei d’Espècies Protegides de la Conselleria de Medi Ambient.
El desmantellament de l’activitat agrícola a la Serra ha disminuït la pressió sobre algunes espècies silvestres, però també n’ha afectat moltes altres que vivien en un sistema agroforestal i que han disminuït notablement. “El balanç és negatiu”, conclou Mayol, qui considera que la protecció a la Serra “s’ha de potenciar amb una gestió unificada des de l’administració amb un gran pes per als ajuntaments, que són els que més a prop estan del territori”.
Connectar turisme i agricultura
“Si tenim dos problemes paradoxals, l’abandonament i la massificació, perquè no ho podem solucionar un amb l’altra?”, es pregunta Holles. Precisament aquesta mirada és la que planteja Tramuntana XXI: connectar millor agricultura i turisme. Per caminar en aquest sentit, l’entitat ha aconseguit que el Consell creï un segell per reconèixer productes de la terra, i un altre que destaca els serveis que utilitzen aquests productes.
“És un pas important, perquè si tenim un segell que reconeix restaurants, bars, botigues, hotels... que venen producte local, i posam aquesta informació a l’abast del turista, aquests establiments tindran més demanda i podran cobrar el preu necessari perquè surti rendible al pagès”, detalla Holles. “Estam en un moment de gran desencant quant al model turístic, i ara més que mai hem de cercar una fórmula perquè els nous usos de la Serra puguin mantenir l’entorn sa”, conclou.