La Tramuntana: Un bosc que creix, ideal per als incendis

Palma“Jo tenia una tieta fadrina que ens cuidava de nins. El seu pare era carboner i ella em duia a cercar esclata-sangs. Amb els companys jugàvem a foravila, fèiem cabanes i paràvem garbellets”. L’investigador de la Universitat de les Illes Balears Joan Bauzà és aquell infant. Avui té 57 anys i de la curiositat de veure fins a quin punt ha canviat l’espai de la seva infància n’ha sortit un treball que demostra amb dades, estudis i testimonis que la serra de Tramuntana ha canviat, i molt. S’ha omplert de bosc, ja no s’explota com abans i està molt més amenaçada pels incendis.

La tesi doctoral de Bauzà parteix d’una situació que no és única a Mallorca. Als anys 50 al sud d’Europa s’inicia un procés d’abandonament dels conreus i de la gestió forestal. Així, l’agricultura es concentra a les zones més accessibles per a les màquines i la major part de la Serra no ho és, no surt rendible i s’abandona. Antigament, es treia la feixina del pi, es cremava el càrritx per fer pastures, cada dues hectàrees hi havia una sitja i es conreava la terra. Per tant, es creava un mosaic agroforestal. “Ara els boscos són més densos i tenim un continu forestal, de manera que quan crema tens combustible fins a arribar a la mar i es generalitza la principal conseqüència de l’aforestació, l’aparició de grans incendis forestals”.

La disponibilitat d’una fotografia aèria de 1956 feta per l’exèrcit dels Estats Units de tota la serra de Tramuntana i que es coneix com a “vol americà” va marcar el punt de partida de l’estudi. L’aposta de Bauzà és deixar la fotointerpretació tradicional i idear un procediment de classificació semiautomàtic: “He entrenat un algoritme, de manera que, després dividir la Serra en quadrícules d’un km2, fos capaç d’identificar quina part era agrícola, bosc, matoll o carritxar. A més, vaig utilitzar una tècnica de textura de grisos com la que es fa servir per interpretar radiografies i ressonàncies magnètiques, amb la qualitat adaptada a l’americana per poder fer un mapa de cobertes del sòl”.

El treball és contundent. L’any 1956 el 40% de la Serra eren terrenys agrícoles; el 31%, carritxar i matoll, i el 29%, bosc. L’any 2019 el canvi és radical: el 51% de la Tramuntana és bosc, el 27% és carritxar i el 22% són terrenys agrícoles. S’ha passat de 20.000 hectàrees de bosc el 1956 a 41.000 el 2019.

Més enllà de les imatges, l’investigador de la UIB ha tingut uns testimonis especials, els de les persones que visqueren i treballaren a la serra de Tramuntana. “Encara hi ha una generació, entre amos de finques, treballadors i agents forestals, que m’ha pogut explicar en primera persona el que va passar durant la segona meitat del segle passat”.

Aquestes entrevistes han permès identificar les activitats i productes clau que contribuïen a la viabilitat del model tradicional de gestió agrària i forestal de la Serra i que, en desaparèixer, hi han provocat un canvi de coberta. I entre els més destacats hi ha l’aparició del gasoil, que fa innecessari recollir la feixina dels pins que s’utilitzava per als forns de calç i els de pa. A més, es deixa de fer calç perquè arriba el ciment; el plàstic descarta la fusta per a les caixes de fruita; el butà posa fi al lucratiu negoci del carbó i l’aparició de fibres sintètiques afecta les fibres vegetals i la llana. Paral·lelament, es deixen de donar permisos per cremar càrritx. La gent se’n va a treballar al turisme, els olis de llavor substitueixen el d’oliva i noves normes condicionen la gestió del pinar, de la fusta i de la caça. “En pocs anys veim un món que s’acaba”.

Els grans incendis

L’estudi de Bauzà mostra que en dues dècades d’abandonament la garriga va fer el seu camí i al 1974 ja es detectà un gran incendi a na Burguesa, que va afectar 900 ha. Les imatges per satèl·lit que ha analitzat Joan Bauzà mostren que entre el 1984 i el 2019 s’arribaren a cremar 19.000 ha a les Balears. La meitat del que va arrasar el foc en aquest període a Mallorca va ser a la Serra. L’estudi, per tant, confirma la hipòtesi que a la serra de Tramuntana sí que hi ha grans incendis forestals. “Tenim un model en què uns pocs incendis són els responsables d’una major superfície cremada. Ara hi ha més probabilitats de no poder aturar un foc”.

El camí a seguir és difícil. “S’ha de fer un model en el qual la Serra sigui viva, hem de fugir de betlems. El cert és que cap illa mediterrània hi ha trobat una solució. El que és clar és que hem de posar d’acord dos mons: el de l’activitat agrària i el turístic. No necessitam tants de turistes amb poder adquisitiu com turistes amb sensibilitat”.

Les Balears poden ser Grècia

Artur Barceló, tècnic de la Direcció General de Medi Natural i Gestió Forestal, té clar que la possibilitat d’un incendi gran a les Balears com el de Grècia hi és. “Tenim molta extensió de bosc i, a més, cases dins del bosc, cosa que ho complica tot”. I hi coincideix Joan Mayol, membre de Tramuntana XXI: “Rotundament sí, i és imprescindible treballar en prevenció. Considera important recuperar la Llei de la serra de Tramuntana i que es facilitin intervencions necessàries que ara resulten molt complicades per als propietaris”.

Aquesta entitat ha acollit la presentació de la declaració sobre la gestió dels grans incendis forestals a Espanya amb la participació de 60 experts de tot el món. “El 2022 es cremaren 300.000 ha a Espanya”, explica Luis Berbiela, excap de Gestió Forestal i Protecció del Sòl del Govern i un dels organitzadors de la trobada. “L’extinció és la resposta, però la solució és la prevenció”, afirma, i afegeix que “cada any que aconseguim que no es cremi la Serra perllongam el temps que es cremarà quan hi hagi un incendi. Morim d’èxit perquè creix la matèria combustible”. Berbiela es refereix a la falta d’aprofitament del bosc que provoca una coberta forestal cada vegada més intensa, més extensa i perillosa. “Actualment tenim la major superfície forestal dels darrers 3.000 anys”.

L’expert en incendis considera que tenim bons operatius d’extinció, però això no basta. S’ha d’intervenir a punts clau que poden complicar els incendis eliminant matèria forestal, introduir ramat per netejar, cremes controlades a l’hivern per abaixar les intensitats dels focs, recuperar camps, marjades i oliveres. “Així com la PAC paga doblers per cultius, també s’haurien de finançar accions a zones estratègiques per gaudir del bosc i evitar els incendis”.

Berbiela va viure de prop l’incendi d’Andratx, del qual enguany es compleixen deu anys, i considera que hem après que les illes som molt vulnerables: “Mira el que ha passat a Rodes o a Hawaii. Hem d’estar preparats en tot moment i hem de treballar en prevenció: el futur no és a les mànegues, sinó a les motoserres”. Tots els experts consideren que s’ha d’aconseguir que el bosc sigui rendible i les institucions hi tenen un paper important, com fer normatives i donar exemple, així com fer servir la biomassa a les seves instal·lacions, entre altres intervencions.

Hi coincideix Barceló, que creu que s’ha d’actuar amb els propietaris en els punts que poden evitar que els incendis es tornin incontrolables i està convençut que “si l’incendi d’Andratx s’hagués produït el 1960 no hauria cremat tant, perquè hi havia terreny llaurat”. “Aquests darrers anys hem tingut sort”, afegeix, “però estam preocupats perquè amb tanta vegetació i el canvi climàtic els incendis són més perillosos”.

Per a Berbiela, la feina que es va fer a Andratx va ser molt eficient. “Un bosc no es recupera ni en un any ni en deu i, tot i que s’ha fet bona feina, encara hi ha zones en situació complicada perquè han patit més d’un incendi”.