Trasplantar fetges a les Balears: què canviarà per als pacients

PalmaTot just acaba de fer deu anys que Miquel Ferriol va rebre un fetge d’un donant. Era el 14 de gener de 2009. L’hi varen trasplantar a l’hospital Clínic de Barcelona, on cada any torna com a mínim dues vegades per visitar el seu cirurgià. L’anunci que aquesta setmana ha fet la Conselleria de Salut en què assegurava que d’aquí a un any podran fer-se trasplantaments hepàtics a l’hospital Son Espases pot afectar també els ja operats, que es podran revisar a les Balears. En el seu cas, “vull que em continuï controlant l’equip que em va operar. Hauré de tornar a Barcelona tota la vida”. Així i tot, considera l’anunci “100% positiu”. Per agafar consciència de fins a quin punt ho és, ha volgut explicar la seva experiència.

El 1985, quan ni tan sols sabien que existia l’hepatitis C, en va ser diagnosticat. Durant 25 anys va ser un pacient asimptomàtic i va fer una vida normal, fins que es començà a trobar malament del fetge. “Quan em varen veure, ja tenia cirrosi amb hepatocarcinomes i amb una necessitat urgent de trasplantament”, explica. Un cop li ho comunicaren, hagué d’anar a Barcelona durant un any per entrar en el protocol. “Hi vaig arribar a anar fins a tres pics per setmana. Quan t’estàs morint, és un infern, havia d’anar en cadira de rodes per l’aeroport”, recorda.

Els candidats a ser trasplantats han de passar necessàriament sis mesos lliures d’alcohol o qualsevol tipus de drogues; després, s’inicia un seguit d’interrogatoris dins l’àmbit familiar. L’equip mèdic que fa el seguiment presenta el pacient com a candidat davant un tribunal de 25 metges. “Aquell que estigui pitjor és el següent i, mentrestant, et vas morint”, explica Ferriol.

Quan va ser seleccionat, tot va anar aviat. Un dijous va entrar a la llista d’espera i el dimarts següent ja estava operat. Després de 13 dies va poder sortir de l’hospital. “El problema és que necessites continuar a Barcelona. Te’n pots tornar a Palma però, si et passa res -sobretot els primers mesos, que són els més perillosos-, has de ser a prop del teu metge, i això té un cost econòmic important”, confessa.

L’IB-Salut cobreix una dieta diària i els trasllats i, a més, té convenis amb associacions com la d’ajuda a l’acompanyant (ADAA), que et deixa un pis d’acollida, si en té de disponibles. En el seu cas, varen haver de llogar un pis durant tres mesos, sobretot per la seva acompanyant, “perquè no pots estar sol, necessites una persona al teu costat”, explica.

Un dur acompanyament

L’acompanyant de Miquel Ferriol va ser la seva dona. Susi Buades va haver de deixar de treballar amb son pare, que feia de procurador als jutjats, per dedicar-se en exclusiva a l’operació del seu marit. “Jo, de trasplantament hepàtic, només en sabia el que havia vist a les pel·lícules, però vaig tenir una actitud positiva, no em quedava altre remei”, recorda. “Una operació fora de l’illa es viu molt en soledat”, afegeix.

Susi Buades relata que el seu marit va passar set dies en coma: “No sabia què podia fer, almanco podia anar als despatxos dels metges a plorar. Les infermeres encara són amigues meves”, somriu.

Ara tots dos es mostren satisfets perquè saben que d’aquí a un any el cirurgià que faci un trasplantament a Son Espases tindrà a la porta del costat el coordinador de trasplantaments i això “no és el mateix que estar a Barcleona”.

Destaquen que els malalts i els seus familiars podran sortir de l’hospital i anar directament a casa seva, “sense haver d’agafar un avió estant malament”. Es guanyarà qualitat de vida, sobretot en el postoperatori i per a la família, que no tindrà per què haver de deixar de fer feina.

Ara bé, són escèptics amb les dates. “No estarà en un any” però, tot i que tardi una mica més, tenen fe que s’arribi a realitzar. “A nosaltres la insularitat ens afecta més que vivint a la Península”, apunta.

De moment, manca confirmar l’equip, però “els qui coneixem no-saltres estan molt preparats i se’ns han mostrat molt optimistes”.

Petició per una campanya de detecció

Tant Miquel Ferriol com Susi Buades han passat l’hepaticis C, l’única malaltia que s’ha descobert i ja té una cura definitiva en els darrers 25 anys. Des que hi ha un tractament, es pot curar i ha deixat de ser la primera causa de trasplantament hepàtic. Fa uns anys que Gómez lidera un grup que ara forma part de la Federació estatal de malalts i trasplantats hepàtics.

L’ONU estableix que el 2030 serà la fi de l’hepatitis C i l’any 2021 s’espera que totes les persones coneixedores de patir-ne estaran tractades. La lluita, però, és per a aquelles que no ho saben. Només a les Illes Balears hi ha detectades unes 5.000 persones amb hepatitis C, però s’estima que n’hi ha 7.000 de portadores que ho desconeixen. Per aquest motiu, es demana una campanya de detecció, sobretot entre els nascuts entre el 1945 i el 1965, quan la malaltia encara no estava diagnosticada.