Sant Boi de Llobregat / PalmaSi la salut mental d’adolescents i joves pogués analitzar-se com si es tractàs d’un pacient, el diagnòstic més adequat seria el d’”estrès agut i angoixa”. Astrid Morer, presidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infanto-Juvenil, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya, assenyala que, en èpoques d’“alta vulnerabilitat social i estressors”, la societat respon amb un augment de les recaigudes o l’inici de nous trastorns, un fet que ja es va constatar en la crisi econòmica de fa una dècada. Un 30% de la població admet que la seva estabilitat emocional s’ha vist afectada en aquesta crisi i les consultes ja se’n ressenten. El coordinador de Salut Mental de les Illes Balears, Oriol Lafau, adverteix que els casos d’infants i joves ha augmentat prop d’un 15% arran de la pandèmia.
Tot i que la major part d’aquest increment ha estat per quadres d’ansietat i estrès, Lafau es mostra especialment preocupat pel creixement de les conductes suïcides. “Això és un augment inaudit. Per això contractarem dos professionals més per atendre aquests casos a infantojuvenil: un psicòleg i un psiquiatre”, explica el professional, que adverteix que els han arribat casos de nins de set i vuit anys per temptatives de suïcidi. A més, “hi ha hagut un augment dels casos molt greus: s’han quadruplicat les estades a l’UCI (Unitat de Cures Intensives) pediàtrica”, indica el metge. En el darrer any s’han registrat fins a cinc casos de menors que varen ingressar a l’UCI per intents de suïcidi, una xifra rècord.
27% més conductes suïcides
L'àrea de Salut Mental de Balears ha atès un 27% més de casos de conductes suïcides d'infants i joves arran de la pandèmia. Conc infants han ingressat a l'UCI per aquest motiu.
Amb el diagnòstic a la mà, la recepta és abocar més recursos i estar més atents a l’evolució del que s’ha anomenat nova onada pandèmica. Això suposarà que aquests joves siguin adults malalts? Falta perspectiva per tenir la fotografia real i estable, però cal tenir en compte que el pic de casos també s’explica perquè durant mesos la població va evitar anar al metge excepte en cas d’urgència. Lafau reconeix que durant el confinament no varen percebre cap canvi en els casos que rebien a Salut Mental i varen pensar que ho estaven “fent molt bé”. Ara bé, tampoc considera que en cap moment hi hagi hagut un “desbordament”, perquè “no han augmentat gaire les llistes d’espera”. Actualment, “per ser atès a Salut Mental –segons la unitat– cal esperar entre 20 i 40 dies”, mitjana que “podria ser millor”, però que Lafau qualifica de “correcta per atendre totes les necessitats”.
Un altre dels trastorns que més ha crescut entre els infants i joves a les Illes han estat el de conductes alimentàries (TCA), segons el coordinador balear de Salut Mental. Ha ascendit prop d’un 20% arran de la crisi del covid-19, afirma. “També han augmentat les consultes per addiccions a les noves tecnologies”, fet que era “molt esperable”, i les “addiccions a substàncies: sobretot a la marihuana i l’alcohol, entre joves de fins a 29 anys”, diu Lafau. Arran d’aquest esclat, a més, ha pujat el consum de psicofàrmacs prescrits: “Un 5,6% d’antidepressius i un 4,8% d’ansiolítics en comparació amb el 2019”.
Casos més greus
Però els trastorns no varen començar a donar la cara fins que va tornar la presencialitat a l’escola i la xarxa sanitària es va distensionar. Els professionals constaten que els primers mesos varen ser les criatures més petites, menors de 10 anys, les que expressaven més malestar emocional. “Se’ls ha trencat la rutina, se’ls ha tancat l’espai de socialització entre iguals i els han afectat els canvis econòmics a casa, les morts sense dol, la por ambiental”, factors als quals s’ha de sumar que l’adolescència és una etapa ja de per si complicada, perquè s’està configurant el caràcter, apunta Montse Dolz, cap de la unitat de salut mental de Sant Joan de Déu de Barcelona, que indica que sovint tot aquest còctel fa que es “confongui” una patologia amb la disconformitat de l’edat. El retard en l’atenció i el diagnòstic en la pandèmia sí que ha fet que els pacients arribin ja en una situació avançada. Davant això, la psiquiatra Dolz recomana “dedicar esforços per a un bon cribratge” en l’etapa escolar per “estalviar-nos patologies futures i patologitzar casos lleus”, tenint en compte que la meitat dels trastorns mentals debuten –en l’argot mèdic– abans dels 18, segons un recent estudi de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer i l’Hospital Clínic de Barcelona.
La pandèmia ho ha agreujat, però és un fet que a joves i adolescents els costa anar a les consultes de primària i sovint són “les mares les que fan la consulta” quan noten un canvi brusc en el comportament dels fills, assenyala la membre del grup de salut mental de la CAMFiC (Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària) Carlota Albuin. L’experta apunta que la concentració d’esforços en el covid i el fet de prioritzar les consultes online han dificultat el procés d’atenció, sobretot entre joves i adolescents, perquè tenint en compte les característiques de l’etapa en què es troben, “no s’obren fàcilment per explicar què els passa”.
Falta més temps per dedicar-se al pacient –la reivindicació històrica dels metges–, però també cal ensenyar als professionals a tenir “capacitació per orientar” aquests pacients tan joves i fer-los veure la necessitat de derivar-los als centres de salut mental especials per al col·lectiu, apunta la metgessa de família. “Ens cal aquest temps a la consulta perquè l’entrevista amb el jove sigui terapèutica; amb presses i estrès no s’estableix una interacció correcta”, diu Carlota Albuin.
