L'Estat posa traves a les mesures del Govern contra l'especulació amb l'habitatge

L'Estat torna a posar traves a una norma del Govern balear. Després de posar en qüestió lleis com la d'habitatge o la de residus, l'executiu de Pedro Sánchez dubta ara de la constitucionalitat d'alguns articles del Decret d'habitatge i ha fet un requeriment al Consolat de Mar per analitzar les diferències entre les dues administracions a una comissió bilateral. Alguns dels articles afectats són els que inclouen mesures contra l'especulació amb l'habitatge com el fet que els bancs hagin d'oferir un lloguer social abans d'iniciar un desnonament o que el Govern sigui el comprador prioritari en les operacions entre grans tenidors –entitats bancàries i fons d'inversió– amb immobles procedents d'execucions hipotecàries.

"Ja ens va passar amb la Llei d'habitatge, i quan la vàrem explicar la varen donar per bona", ha indicat a l'ARA Balears el director general d'Habitatge, Eduard Robsy. "Les mesures innovadores generen una mica d'incertesa a Madrid i cal explicar la lletra petita", afegeix, a més de subratllar que els principals entrebancs solen ser pel "repartiment competencial" entre la Comunitat Autònoma i l'Estat.

Segons explica el director general, el govern espanyol sol mirar amb lupa els articles que impliquen "un major control i fiscalització sobre els grans tenidors". Robsy recorda que, pel que fa a l'obligació dels bancs d'oferir un lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat abans de desnonar-les, "Catalunya ja ho va fer i l'Estat no ho ha impugnat". "Donar una alternativa a un preu que es pugui pagar és lògic", afegeix el director general, qui també recorda que "les comunitats autònomes són les responsables de l'habitatge".

L'altre article important en joc és el que dona al Govern el dret de tanteig i retracte en les operacions entre grans tenidors amb habitatges procedents d'execucions hipotecàries, dació en pagament o amb inquilins. En aquests casos, l'Executiu tindrà el dret preferent de compra i el podrà cedir a altres administracions, com consells insulars o ajuntaments. "Hi ha bancs que varen adquirir carteres importants d'habitatges a preus ridículs i que ara les venen a fons d'inversió a un preu més baix que el del mercat", apunta Robsy. El director general confia que aquesta mesura no sigui impugnada per l'Estat i recorda "el concepte constitucional de funció social de l'habitatge".

"S'ha de convèncer Madrid, però som optimista, perquè ja es va fer amb la Llei d'habitatge. El decret va tenir una elaboració llarga i no s'ha d'oblidar que som un govern progressista, que ha de treballar perquè l'Administració tingui cada vegada més drets", sentencia.