La precarietat de les treballadores a les llars: “No m’han oferit mai cap contracte”
La feina per hores, l’economia submergida i la manca d’inspeccions marquen un dels sectors laborals més feminitzats
![Tenir un contracte laboral assegura a les treballadores de la llar poder exercir els seus drets.](https://static1.ara.cat/clip/b7628347-2e20-4252-b7f6-9fad6e67b9c6_source-aspect-ratio_default_1047038.jpg)
![](https://static1.ara.cat/ara/public/file/2023/0921/14/maria-llull-c172149.png)
PalmaBasta anar a una plataforma on la gent s’anuncia per trobar dones que s’ofereixen per treballar a la llar (no s’hi veuen homes oferint serveis de neteja). I basta telefonar-ne algunes per trobar la mateixa resposta: “No, mai no m’han oferit un contracte de feina”. Així responen Adriana i Carla, que prefereixen no dir el seu llinatge. Ambdues són migrants, però Adriana no té papers. “Si m’oferissin un contracte, hauria de dir que no. Però les persones per a les quals faig feina ni tan sols m’ho han mencionat. No he pogut ni explicar la meva situació”, comenta. En el cas de Carla, només ha tingut contracte quan ha fet feina de netejadora per a empreses. Ara bé, aquesta situació no és exclusiva de les dones migrants. Antònia també ha parlat amb l’ARA Balears i assegura que sempre ha cobrat “tot en negre”.
“És un sector amb una ferida mala de curar. Com sol passar amb els sectors més precaris, està molt feminitzat”, assegura la portaveu de la gestora d’UGT Balears, Xisca Garí, qui lamenta que, malgrat que hi ha normativa al respecte des de fa més de deu anys, també és un àmbit amb “molta economia submergida”. “Tenim una bona llei al paper que no s’aplica en la realitat. De vegades, encara que estiguin contractades s’incompleixen els seus drets”, afegeix.
Un 85% de dones
Segons les dades de la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia, el 2024 a les Balears hi va haver una mitjana de 8.749 persones afiliades a la Seguretat Social com a treballadores de la llar, el 85% de les quals són dones. Inscrites a l’atur només n’hi ha hagut una mitjana de 217. Pel que fa als ocupadors, hi consten 589 –particulars i empreses.
“Hi ha moltes persones que treballen sense estar donades d’alta, però no es poden tenir dades”, explica la secretària autonòmica de Treball, Ocupació i Diàleg Social, Catalina Cabrer, qui considera que “s’hauria de donar una empenta a la contractació”. Segons les estimacions d’Intermón Oxfam, una de cada quatre treballadores de la llar forma part de l’economia submergida a Espanya. També hi ha moltes dones que necessiten aquesta feina i no tenen papers. “Feim feina perquè es donin més permisos i hi hagi una certa agilitat. Nosaltres també necessitam aquestes persones”, diu.
“Sí, tenc una dona sense contractar. No coneix la llei, però a ca meva no fa falta perquè no ve molt”, explica una senyora a qui hem interrogat a un carrer del centre de Palma. Cap de les persones que tenen dones de neteja a casa vol donar el seu nom. Una altra explica que està mirant com fer el contracte. Com que la treballadora ve per hores, va oferir als altres ocupadors fer-ho entre tots i compartir la despesa de la seguretat social. “Ho vaig proposar als altres, però em varen dir que no”, conta. També hem trobat casos en què ha estat la mateixa treballadora qui no ha volgut un contracte. “Li vaig oferir, però ella no volia perquè fa feina a una altra banda”, explica una altra ocupadora.
També hi ha treballadores que tenen contracte a alguna empresa que ofereix serveis de neteja. “En aquest cas, les treballadores guanyen molt menys”, apunta l’advocat laboralista i graduat social José Manuel Raya. Mentre que les que van a cases per hores cobren aproximadament uns 12 euros l’hora, les que fan feina a empreses en cobren vuit.
Quins drets perd una treballadora que no té contracte? El Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions en fa un llistat: baixa mèdica per malaltia –comú o professional– i accident –laboral o no laboral–, naixement i cura d’un menor, risc durant l’embaràs i la lactància, incapacitat permanent, prestacions familiars, jubilació, atur, cures de menors amb càncer i altres malalties greus i pensions de viudetat i orfandat.
D’altra banda, l’ocupador que té una dona treballant a ca seva sense estar d’alta s’arrisca a haver de pagar les quotes des de l’inici de l’activitat i a haver d’abonar una multa d’entre 3.750 i 12.000 euros. Ara bé, fer una inspecció a una llar és molt difícil, perquè el domicili és inviolable i no s’hi pot accedir sense permís del propietari o una resolució judicial.
“Els inspectors només actuen si hi ha una denúncia, i en aquests casos són ràpids i eficaços. Però sense denúncia és impossible saber a quines cases fan feina”, diu Raya. Per la seva part, Garí remarca que “una de les queixes d’UGT va ser que al darrer decret no va quedar clar el paper de la Inspecció de Treball”. “Si no estan contractades, aquestes dones estan en una situació de vulnerabilitat i poden patir abús laboral. Però elles no solen denunciar per por de perdre la feina”, afegeix. La por i la manca de coneixement dels seus drets també fan que no hi hagi moltes treballadores de la llar sindicades. Raya i Garí també reivindiquen més agilitat perquè tota mena d’ocupadors puguin fer el tràmit de la contractació, sobretot en el cas de les persones grans, que, a més, pateixen la bretxa digital.