Fins a 200.000 euros de multa per parlar en català a un guàrdia civil a l'aeroport de Palma

Una treballadora de Son Sant Joan explica que s'enfronta a una sanció per "posar en perill la seguretat aèria" a causa d'haver-se negat a passar-se al castellà

Imatge d'arxiu
Josep Genovard
30/07/2019
3 min

PalmaUna treballadora de l'aeroport de Palma s'enfronta a una multa que podria arribar fins a 200.000 euros, en el tram més alt de la infracció, i segons ella tan sols per parlar en català a un guàrdia civil. El cos policial l'acusa de "posar en perill la seguretat aèria" després de negar-se a parlar en castellà a un dels agents que vigilen el control de seguretat, segons ha assegurat ella mateixa a l'ARA Balears. AENA ha confirmat que hi va haver un incident per motius lingüístics que implicava aquesta treballadora, però no n'ha volgut donar més detalls. Per la seva banda, la Guàrdia Civil nega cap conflicte lingüístic, insisteix que es va saltar el control i que la multa que li pertocaria hauria de ser molt més baixa.

La treballadora que ha denunciat els fets, Paula Rotger, és delegada sindical. El 25 de juny va anar a una reunió sindical a l'aeroport de Son Sant Joan, i va passar el control de seguretat de l'aeroport sense problemes. Però 20 minuts més tard, explica, durant un recés de la reunió, dos agents de la Guàrdia Civil la van anar a cercar i li van demanar que tornàs a passar el control. El va tornar a passar però després es va acomiadar dels guàrdies i els va agrair la seva feina, en català.

Semblava que els procediments havien acabat, sempre segons la versió de Rotger, però llavors un dels guàrdies civils, exaltat, va saltar dient-li que "a l'autoritat se li parla en castellà". Ella es va negar a dirigir-s'hi en castellà i, segons assegura, el guàrdia va insistir-hi dient "o parles en espanyol o no entres". S'hi va tornar a negar i l'agent li va dir que, com que no havia contestat en castellà, als seus ulls "no havia passat el control i no podia entrar a l'aeroport", i la va informar que l'acusaria de "posar en perill la seguretat aèria". Rotger va demanar amb insistència perquè no podia passar el control però assegura que el guàrdia es va negar a donar-li cap explicació.

Després d'aquesta situació, l'agent va denunciar la treballadora. El cas està pendent de judici però Rotger s'enfronta a una multa de fins a 200.000 euros i a la retirada del carnet d'accés a l'aeroport. Ella també va denunciar els fets al jutjat d'Instrucció número 3 de Palma, per un presumpte cas de discriminació lingüística, i també va acusar el guàrdia civil d'un delicte d'odi.

MÉS reclama que s'obri una investigació

El portaveu del grup parlamentari de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha enviat una carta al delegat del govern espanyol en funcions, Ramon I. Morey, per reclamar que s'obri una investigació interna per aclarir els fets i ha sol·licitat una reunió urgent per abordar aquesta qüestió. A la carta diu que "qualsevol discriminació és intolerable i inacceptable en un estat de dret, i encara ho és més si aquells que vulneren la llei són els funcionaris que l'han de fer complir". Afegeix que "aquest tipus d'agressions malauradament van més enllà d'anècdotes puntuals" i que "s'han d'esclarir els fets per evitar que puguin repetir-se".

Imatge de Miquel Ensenyat

"La llengua catalana pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial i totes les persones tenen dret de conèixer-la i usar-la i ningú pot ser discriminat per causa de l'idioma", assegura Ensenyat citant l'article 4 de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears. També fa referència a la Llei dels drets i deures de la Guàrdia Civil, en la qual s'especifica que els seus membres han d'actuar "amb absoluta neutralitat, respectant els principis d'imparcialitat i sense discriminar ningú".

Amb aquesta carta, MÉS pretén ajudar a aclarir els fets i evitar, a través de la reunió amb la Delegació del govern espanyol a les Balears, que es tornin a produir més incidents de discriminació lingüística a les Illes. A més, arran de l'incident, aquest dimarts, MÉS per Mallorca ha registrat una pregunta al Govern per a saber en quin estat es troba el decret de creació de l'oficina de defensa dels drets lingüístics.

stats