Els treballadors de les Balears, líders a fer hores extra
El 47,2% dels empleats asseguren que fan una jornada laboral d’entre 40 i 48 hores setmanals, la xifra més alta de l’Estat i que se situa 5,5 punts per damunt de la mitjana
PalmaA les Balears, que els treballadors facin hores extraordinàries és molt habitual, i així ho demostren fins i tot els indicadors oficials. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el 47,2% dels treballadors fa jornades laborals d’entre 40 i 48 hores. De fet, les Illes lideren la taula de les autonomies, per damunt del 41,7% de la mitjana estatal (+5,5 punts). Les dades de l’INE –avisen els experts–, només preveuen les hores declarades, però n’hi ha moltes que no es registren i, en molts casos, tampoc no es paguen. És el cas de Manuel, qui treballa a una coneguda cafeteria del centre de Palma. El seu contracte és de 30 hores, perquè en teoria no hi va cada dia.
Ara bé, ell assegura que és habitual que en faci 48 setmanals o fins i tot, més. “Manca gent a l’equip i hem de cobrir tots els torns. Això fa que a vegades faci feina de dilluns a dissabte, i sort que no obrim els diumenges, que si no, també em tocaria”, explica. “No em paguen les hores extraordinàries, però a vegades me les tornen, de manera progressiva”, afegeix. Enrique Aracil, col·laborador de la gestora d’UGT, explica que, malgrat que el registre horari ja és obligatori per a totes les empreses, n’hi ha que empren fórmules per evitar el control dels inspectors de treball. “Hi ha empreses que passen al treballador la taula horària ja emplenada amb les 40 hores quadrades, perquè només l’hagin de firmar”, diu. Segons assegura, aquesta situació es dona principalment a les petites empreses, on és més habitual que se superi la màxima jornada laboral permesa, fixada en 40 hores setmanals. “El treballador acaba firmant per por que l’acomiadin”, lamenta.
Anys enrere, Aracil treballava al sector de la construcció i molts dies acabava a les 22 h. “Em posava a fer mesuratges i no aturava de sonar el mòbil, entre telefonades dels caps, de l’encarregat... I és clar, quan estàs fent un mesuratge i has d’aturar, després has de tornar a començar de zero”, recorda. Com es dedueix, feia moltes més hores de les que s’estipulaven al contracte. El fet que les Balears sigui la líder estatal en jornades de més de 40 hores té una explicació, segons el professor d’Antropologia de la UIB Àlex Miquel. “Som una societat turística on la majoria de gent fa feina als sectors de l’hostaleria, alimentació, comerç i construcció. Si augmenta de manera exponencial el nombre de visitants, també ho fan en consonància el nombre d’hores que han de fer els empleats”, diu.
A aquest fet s’hi suma la manca de mà d’obra que pateixen les Balears a causa, entre d’altres, del cost de l’habitatge i del preu de la vida. “Aquesta temporada he vist començar 13 companys que varen partir només un mes després”, explica Laura, que treballa a un hotel de l’Arenal. “Per què partien? Doncs perquè venien a provar sort i a compartir pis. Però a certes edats, te n’acabes adonant que vols viure sol. La nòmina veus que no et dona i el que fas és tornar a la teva terra, per dignitat”, exposa. En el seu cas i en el dels companys de l’hotel, les hores extra que fan sí que es paguen “però no compensen el desgast que s’acumula.”
Les empreses grans acostumen a incloure en la fitxa totes les hores que fa el treballador. “Altra cosa és que es compensin amb dobles negres o amb determinats incentius”, exposa José Manuel Raya, advocat laboralista i graduat social. Segons el seu testimoni, abans que s’instauràs el registre laboral obligatori, el 2019, la jornada excessiva era habitual al sector hostaler, però la mesura de control va suposar un toc d’atenció per a les empreses. Pel que fa als hotels, Raya exposa la conseqüència de la fuita de treballadors que manifesta Laura: el que obliga les empreses a fer que els empleats treballin més és la manca de personal. L’advocat també posa el focus en el fet que el que reflecteix l’enquesta de l’INE són només les hores extraordinàries declarades, però en realitat és possible que siguin moltes més. “L’INE envia les enquestes a les empreses i aquestes les deriven a les gestories, que les omplen ràpidament i amb poca implicació. Reflecteixen, més o menys, la realitat”, exposa.
En mans de la justícia
Sempre que ha de gestionar demandes per acomiadaments, l’advocat demana tots els registres laborals del treballador. Moltes acaben prosperant. “Si no hi ha un registre on indiqui clarament que el treballador entra, per exemple, a les 8 h i surt a les 15 h, llavors es dedueix que el registre no reflecteix la realitat”, apunta. Una altra fórmula de què disposa per aconseguir demostrar que l’empleat ha fet feina de més és la geolocalització del mòbil, que permet saber a quina hora ha entrat a fer feina i a quina ha sortit. També recorre a les converses de WhatsApp i als enviaments, com també recepcions de correus de feina. Normalment, quan un incompliment empresarial acaba judicialitzat, no sol arribar als tribunals. “S’acostuma a aconseguir una conciliació que no implica una sentència, perquè les conseqüències per a l’empresa poden suposar sancions importants. A més, quan un treballador diu que ha fet hores de més, sol ser cert”, explica Raya.
En aquest context de jornades laborals maratonianes, les Balears també és líder a l’Estat en accidents laborals que acaben en baixa. Segons les dades avançades del Ministeri de Treball, corresponents al període entre gener i agost de 2024, hi ha hagut 14.700 persones assalariades que han patit un accident laboral, amb una taxa de 390,9 successos per cada 100.000 treballadors. La mitjana estatal és de 219,3. Crida l’atenció que mentre que les Illes lideren en baixes entre els assalariats, la situació és totalment contrària entre els autònoms. Entre gener i agost s’han registrat 509 baixes laborals, amb una taxa de 62,5 casos per cada 100.000 treballadors autònoms, molt per sota de la mitjana estatal, que és de 76,5. Els experts consultats no hi veuen una causa, més enllà que, si un autònom tanca, deixa de guanyar doblers i molts d’ells s’ho pensen abans d’agafar una baixa.
Maria Àngels Aguiló és la secretària d’ocupació de CCOO Illes Balears i explica que la sobrecàrrega laboral és una de les responsables del nombre d’accidents. “Passa sobretot a finals de la tem-porada turística, quan ja s’acumulenmesos de feina i els treballadors cauen més malalts. I quan parl de malalts, no em referesc a accidents físics, sinó també a tristesa, depressió i malestar”, diu. “Com a conseqüència, recau més feina sobre la resta de treballadors que també estan esgotats”, lamenta. Actualment, a Espanya es debat la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, i vist l’estat de precarietat en què es troben els treballadors de les Illes, els experts consideren que serà complicat fer-la complir, a causa de la naturalesa de l’activitat econòmica de les Balears. Tot i això, consideren que s’haurà de lluitar a favor dels drets dels treballadors. “La reducció ha de venir donada a través de millores vinculades a l’augment de la productivitat, la millora de la tecnologia i també de l’organització de les empreses.Tot plegat ha de permetre que les condicions laborals dels empleats avancin de manera substancial”, apunta Aguiló. Una de les raons que el sector empresarial esgrimeix per rebutjar la millora horària és que baixarà la productivitat, que ara ja considera baixa. Ara bé, a tots els empresaris, Àlex Miquel els envia un missatge per a la reflexió. “Per poca teoria econòmica que un sàpiga, coneix que la productivitat sempre depèn de l’empresari. Karl Marx parlava de la cuina del capital i, en aquesta cuina, només hi entra el capitalista, que és qui organitza el treball. La baixa productivitat no és imputable al treballador, sinó al fet que qui ha d’organitzar la feina no en sap”, sentencia.