Trempó ve de trempar, i a Mallorca no fa trempera

PalmaÉs temps d’estiu, i toca menjar coques de trempó. Qui no en sàpiga la recepta i la cerqui a internet es trobarà amb una aclaparadora majoria d’entrades que fan referència a “coca de trampó” o, en els pitjors dels casos, a la provinciana i espanyola etiqueta de “hagamos una coca mallorquina de trampón!”. Al marge d’anècdotes, és molt habitual que els catalanoparlants de les Illes escriguin ‘trempó’ amb una “a”. El motiu d’aquesta errada és que en català el so neutre es pot representar amb una “e” o amb una “a”. Per recordar-nos-en i escriure-ho bé, basta pensar que ‘trempó’ ve de ‘trempar’, i que, per tant, s’escriu amb “e”. Ah! I a diferència del que passa al Principat, a Mallorca aquest verb no té connotacions sexuals. Perquè ‘trempar’ és afegir oli i sal, i vinagre si agrada. Tanmateix, en origen i segons els diccionaris, ‘trempar’ vol dir “donar a l’acer, al vidre, etc. el punt de duresa i elasticitat que els cal per a certs usos”. D’aquí que els parlants d’una part del domini lingüístic agafin sempre el significat de ‘trempar’ per l’ansa que crema.

“Si no trempes l’aigua et cremaràs”. La primera accepció del verb ‘trempar’ al DCVB és aquesta: “Mesclar una cosa amb una altra o amb altres per suavitzar aquella, per moderar-ne la intensitat, el gust, la calentor o fredor”. Això és el que fan els pares quan preparen el bany per als infants petits. Si en haver omplit el ribell o la banyera, l’aigua és massa calenta, n’hi afegeixen de freda, és a dir, trempen l’aigua perquè el nin no es cremi. ‘Trempar’, per tant, vol dir posar a punt una cosa perquè assoleixi el seu estat òptim per ser utilitzada o consumida. Si es parla de menjar, no necessàriament hi ha d’intervenir l’oli. Si sentim a dir “que ja has trempat els bistecs de llom perquè els pugui torrar?”, no hi ha oli pel mig. Qui fa aquesta pregunta just demana si s’hi ha posat sal i pebre bo perquè sigui gustosa.

Trempar és amanir. A les Illes Balears, el significat prioritari de ‘trempar’ és “posar a l’aliment oli, sal, vinagre o altres ingredients”. Per tant, aquest és un mot d’ús habitual a dins la cuina o a la fonda, sense que ningú se n’espanti ni ho consideri una obscenitat. “Que em podreu dur les setrilleres per trempar l’ensalada?”, pot demanar una persona de qualsevol edat al cambrer. Ja hem dit que del verb ‘trempar’, ve el mot ‘trempó’, que és com s’anomena l’ensalada més cèlebre de Mallorca. Per ventura qualcú estarà en desacord a anomenar ensalada al trempó, perquè de fet no té fulles de lletuga ni d’endívia. Just hi ha tomàtiga (tallada petita o grossa), pebre verd i ceba, i tot ben trempat. Els principatins s’estranyen que a les Balears s’utilitzi el mot ‘ensalada’ en lloc d’‘amanida’, i alguns fins i tot interpreten que es tracta d’un error. L’explicació és ben fàcil: a les Balears no s’utilitza el verb ‘amanir’, sinó que s’utilitza ‘trempar’, i en conseqüència, el mot ‘amanida’ és poc utilitzat. ‘Ensalada’ és un mot normatiu recollit al Diccionari Essencial de la Llengua Catalana, on s’especifica que és la manera de dir amanida en balear, valencià i alguerès.

“Posar el membre en erecció”. No és fins a l’accepció que fa deu que el DCVB diu que ‘trempar’ és “posar-se el membre en erecció”. El diccionari, a més, adverteix que en català oriental “el mot ‘trempar’ és evitat a causa d’aquesta significació obscena”. Així i tot, bé que ho cantava La Trinca als anys 80: “la trempera matinera no és trempera verdadera, que és trempera de pixera”. Ara bé, allò que al Principat es diu trempar, a les Illes Balears es diu enravenar –verb que sembla derivat de rave– o engalavernar. I com que ja se sap que quan el cap de baix s’engalaverna, el de dalt no governa, val més que anem per altres camins… Si d’una persona en sentiu a dir que és trempada, voldrà dir que és simpàtica, viva, decidida i resolutiva per fer una determinada tasca. Si en lloc d’utilitzar el verb ‘ser’, s’utilitza el verb ‘estar’, el significat és diferent, es refereix a l’estat de salut. “Avui dematí he vist na Joana Aina a ca la metgessa. No l’he trobada gens bé. Tenia color de pet, i m’ha dit que no estava gens trempada”.

“Quin xic més templat!”. Els diccionaris normatius no recullen el verb ‘templar’, que és un castellanisme molt utilitzat pels valencians. Així ja ho recull el DCVB i també el Diccionari Normatiu Valencià, de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Segons aquesta obra, ‘templar’ és temperar o temprar, que és la manera com els valencians diuen trempar. I d’un al·lot trempat, al País Valencià en diuen un xic templat, que vol dir espavilat, deixondit, guapo o ben plantat.