Epic fails
Societat03/04/2021

La trencadissa de Saba, la reina dels electrodomèstics alemanya

A la dècada dels 70 va començar el declivi de la companyia, que s’ha convertit en una marca residual

Segur que, se vas néixer abans dels anys 80, recordes aquest eslògan: El que sabe, Saba”. Creat pel publicista Ricardo Pérez Galindo el 1989, es va convertir en una de les frases més recordades de la televisió per a tota una generació. “Encara és un lema molt conegut pels nostàlgics d’aquella època”, certifica Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona. Era l’eslògan de Saba, una de les marques més emblemàtiques d’electrodomèstics i electrònica de consum a Espanya. La frase, pronunciada amb elegància, tancava els anuncis de tots els productes que la companyia alemanya venia a l’Estat: des de televisors fins a càmeres de vídeo, passant per reproductors de cintes de VHS i equips de so. Rival eterna de la germànica Telefunken, Saba era vista com una empresa referent en el món de la innovació. Però avui, a Espanya, s’ha convertit en una marca residual. De fet, si es vol comprar algun producte Saba, la pàgina web oficial redirigeix tan sols a la botiga en línia de Conforama, on només se’n venen dos models de televisor i un microones.

La causa de la desaparició de Saba a Espanya és la mateixa que s’ha anat repetint en altres empreses històriques europees del ram de l’electrònica. “El mercat de televisors ha estat envaït per marques asiàtiques amb solucions més innovadores i preus més ajustats -resumeix l’expert-. Saba no ha sabut fer-hi front”, rebla. Tot i així, la companyia alemanya continua sent una de les supervivents més antigues del món de l’electrònica. Amb més de 185 anys d’història, n’ha passat de tots colors.

Cargando
No hay anuncios

L’origen de la companyia es remunta al 1835 a Triberg, un petit poble al sud d’Alemanya. Aquell any el jove Joseph Benedikt Schwer hi va fundar una fàbrica de rellotges. El negoci va anar passant de generació en generació fins que, al principi del segle XX, va acabar en mans del seu net. Sota la seva supervisió, el 1918 l’empresa va fer un canvi de xip: es va traslladar a unes noves instal·lacions i va començar a fabricar components per a aparells de ràdio, una tecnologia aleshores a l’alça. Al cap de quinze anys l’empresa ja era un dels fabricants de ràdios més importants d’Alemanya, només per darrere de Telefunken. El 1931 Saba va aconseguir produir 100.000 transistors del model S-35. Arran d’aquell èxit es va començar a diversificar. Va inaugurar una fàbrica de magnetòfons, va vendre aparells de ràdio portàtils i va llançar al mercat els primers televisors de color PAL. I fins i tot els primers comandaments sense fil. “Durant els anys 60 i 70, l’empresa es va consolidar com una marca innovadora”, recalca Espinet.

Però als la recessió econòmica va fer caure les vendes de la marca, que va aturar la producció d’equips de so d’alta definició el 1978. Als 80, el grup francès d’electrodomèstics Thomson va comprar Saba per expansir-se en el camp de l’electrònica d’entreteniment. També va comprar Telefunken. I, de mica en mica, el grup francès -que des del 2010 s’anomena Technicolor-, va anar diluint Saba dins el seu catàleg.