Trencant mites: les Pitiüses no es varen salvar de la guerra
L’Arxiu Històric i l’Institut d’Estudis Eivissencs reivindiquen la història més desconeguda d’Eivissa i Formentera en dos cicles diferents
EivissaAquesta setmana han arrancat a Eivissa dues propostes formatives capaces de trencar amb alguns dels tòpics amb els quals es relacionen habitualment les Pitiüses. Per una banda, la idea estesa que sosté que a Eivissa i Formentera pràcticament no es varen fer notar ni la Guerra Civil ni la postguerra, i per l’altra, els tòpics relacionats amb la dècada dels anys seixanta a les illes Pitiüses.
L’Arxiu Històric d’Eivissa i Formentera ha impulsat les Jornades d’estudis locals sobre memòria històrica, centrades en l’exili de l’any 1939. Així, tal com destaca la directora de l’Arxiu, Fanny Tur, aprofitant el vuitantè aniversari del final de la Guerra Civil i la proliferació d’estudis a les Balears relacionats amb aquests temes, estudiants i públic en general han gaudit d’una sèrie de xerrades i conferències en les quals s’ha tractat una part de la història d’Eivissa i Formentera poc coneguda pels mateixos pitiüsos.
Pocs saben que molta de la gent d’Eivissa i Formentera que va desaparèixer de les dues illes arran de la guerra en realitat va passar una llarga temporada a les presons del franquisme. Així ho va explicar l’historiador Manel Suárez -que va ser professor a l’Institut Balàfia d’Eivissa-, en la conferència inaugural de les jornades: Republicans de Balears a les presons del feixisme: Espanya, França, Alemanya, illa de Jersey, nord d’Àfrica. Suárez va recordar que molts illencs, sobretot de les Pitiüses, varen passar per diferents presons feixistes, tant a l’estat espanyol com en altres països de l’Eix, fins al punt de poder parlar d’una autèntica dispersió de republicans illencs. Malgrat això, “per l’Estat franquista no hi havia presos polítics, tan sols hi havia presos comuns, i tota la confusió del maremàgnum de la població reclusa -que sumava 270.000 persones el 1940- fa impossible tenir xifres exactes del nombre de reclusos republicans de les Balears”.
Però el que sí que se sap és que des del 1936 fins al 1939 la majoria dels presos a Eivissa es varen enviar a Mallorca, també les dones, les quals varen passar molt de temps a la planta superior de la Misericòrdia de Palma, que es va convertir en la presó de dones eivissenques. Al mateix temps, els reclusos de Mallorca es varen enviar a les presons del nord d’Àfrica.
De presó en presó
Segons Suárez, la dispersió de la població reclusa pitiüsa i balear va durar tota la postguerra i va anar canviant. Els movien tant, que els presos varen acabar fent una mena de ‘turisme penitenciari’ pertot arreu, que era un càstig afegit. Dos exemples d’això són Chus Gutiérrez, d’Eivissa, que fins al 1945 va passar per set presons i camps nazis diferents; i el sabater anarquista eivissenc Llorenç Covos, a qui tancaren el 1939 a França i que fins al 1945 va passar per cinc camps i presons nazis tan allunyats com l’illa de Jersey, on va estar tancat fent treballs forçats.
La conferència de Suárez a la Biblioteca Municipal de Can Ventosa no ha estat l’única activitat de les jornades. Se n’han fetes d’altres i en llocs menys habituals com l’escola d’adults i els instituts de Secundària, que segons Fanny Tur ho havien reclamat.
“Sempre s’havia dit que a Eivissa la guerra tan sols va durar les sis setmanes de l’ocupació republicana, però això no és cert”, assegura Tur, qui remarca que va durar a les Pitiüses exactament el mateix que a la Península. “Aquí va ha haver-hi violència i durant la postguerra hi va haver repressió i represàlies, el mateix que a tot arreu”, diu la directora de l’Arxiu Històric. Com a exemple, recorda que al cementeri de Vila, tot i que quan es va obrir la fossa a finals de l’any passat sols s’hi varen trobar tres cossos, està demostrat que s’hi varen enterrar prop de cent persones. “Hi ha una de les foses comunes més grosses de les Illes Balears”, subratlla.
Les jornades han tractat també altres temes tan variats com la causa general a Eivissa i Formentera que va obrir el franquisme per depurar responsabilitats a tot aquell que havia col·laborat amb la República o que simplement era sospitós de no ser favorable al franquisme; i l’anàlisi de la repressió franquista i els eivissencs afusellats a Mallorca. Així mateix, s’hi ha parlat de la vida quotidiana a les Pitiüses durant la Segona República i s’ha fet un recorregut sobre els espais vinculats a la memòria històrica a Eivissa i a l’anarquisme a les Pitiüses amb conferències com la de la doctora en Història Dolors Marín, que va posar en valor l’experiència de la Confederació Nacional del Treball a Formentera, on aquest sindicat va arribar a tenir mig miler d’afiliats al començament de la guerra, una sisena part dels habitants de l’illa.
Les contradiccions dels anys seixanta
Les jornades de l’Arxiu varen concloure dijous amb ponències sobre la memòria democràtica des del final de la dictadura, la fossa de Sant Ferran de Formentera i la situació de les dones i la repressió franquista a les Balears. Va ser el mateix dia que varen començar unes altres jornades històriques més contemporànies organitzades per l’Institut d’Estudis Eivissencsc (IEE). Es tracta del XLV Curs Eivissenc de Cultura, que recollirà enguany tot un seguit de conferències amb el títol ‘Els anys seixanta a Eivissa i Formentera, mig segle després’, a càrrec del seu director, Maurici Cuesta i Labèrnia, i de Gerard Móra Ferragut, membre de la comissió executiva de l’IEE. Tots dos fan una mirada enrere a un període que transformà notablement les illes d’Eivissa i Formentera, ara que fa 50 anys que es compleix l’aniversari de la fi d’aquella dècada.
L’encarregat d’obrir el curs va ser el doctor Josep Maria Solé Sabaté, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona i una de les màximes autoritats sobre història contemporània dels àmbits català i espanyol. Dijous va impartir la conferència Valoració crítica dels mítics anys seixanta. A Eivissa, Espanya i el món’. Segons Solé, aquests anys són mítics per moltes raons, però especialment perquè varen canviar els valors socials a partir dels moviments de descolonització que varen sorgir. A més a més, segons l’historiador, als seixanta hi va haver un canvi econòmic molt significatiu que compleix amb la teoria keynesiana: molts treballadors varen passar a ser consumidors en una societat que s’acabaria denominant ‘societat del benestar’ i que ara per ara està en crisi.
Aquells anys també es va començar a controlar la natalitat amb la píndola anticonceptiva. Tot això a Espanya va implicar l’entrada en la fase econòmica del desenvolupisme, “i el cas més explícit de tot això va ser a Eivissa i Formentera”, diu Josep Maria Solé, que recorda que llavors, a les Pitiüses -aleshores encara illes verges-, es va barrejar aquest esperit de creixement amb l’arribada simultània de joves amb una mentalitat eminentment anticapitalista.
Malgrat tot, “hi va haver una sèrie de realitats cruels”, remarca Solé: “Més de tres milions d’espanyols varen emigrar en aquesta època, també des de les Balears i des d’Eivissa i Formentera particularment. I aquesta és tan sols una altra de les contradiccions dels anys seixanta, que per una banda varen dur a les Pitiüses aires de llibertat, però que per l’altra “no varen ser capaços d’esquivar la realitat de la dictadura franquista que encara mantenia el règim totalment tancat”, segons Solé. L’especialista en cultura Rosa Rodríguez Branchat va aprofundir encara més en els mites i les contradiccions dels anys seixanta amb la conferència Oposició i repressió a les Pitiüses dels seixanta.
A continuació, Santiago Colomar oferirà una visió dels seixanta a Formentera, i Maurici Cuesta farà una anàlisi de la implantació del turisme de masses a Eivissa i Formentera i exposarà els principals canvis que va implicar. Finalment, el periodista Pep Costa moderarà una taula rodona amb persones coetànies dels anys seixanta, eivissencs de naixement i d’adopció que visqueren de primera mà aquella dècada com a infants, adolescents o joves adults, i que tindran la funció d’aportar una visió personal de com es vivia a l’època. Les pròximes dates del curs seran els dijous 14, 21 i 28 de novembre, i el dimarts 26, a les 20.00 hores a la seu de l’Escola Universitària de Turisme del Consell d’Eivissa (carrer de Bes, 9, Eivissa).