Tres models de recollida de fems, una vaga i dues solucions

PalmaLa vaga de treballadors de recollida de residus que ha afectat gairebé tots els municipis de Mallorca ha visibilitzat la precarització que hi ha a les empreses privades contractades pels ajuntaments. En canvi, les localitats amb el servei municipalitzat, com ara Calvià, Pollença i Palma, han esquivat l’aturada. El mateix ha passat a Puigpunyent, Fornalutx i Escorca, que tenen personal contractat directament pel Consistori. Aquests, de fet, són els tres models de contractació existents a l’illa. La creació d’un conveni sectorial autonòmic que obligui les empreses a pagar un sou base més elevat és fonamental perquè s’acabi la vaga, que està ajornada, i per millorar la situació laboral dels fematers. Així ho exposen el president de la Federació d’Entitats Locals de les Illes Balears (FELIB), Toni Salas, i una font vinculada al sector de residus que prefereix mantenir l’anonimat. Una altra solució que es planteja estudiar per a més endavant és la viabilitat de crear una empresa pública o consorci mancomunat que cobreixi el servei de recollida de fems.

El president de la FELIB explica que, després de la crisi del 2009, tancar empreses públiques deficitàries o poc rendibles ha estat la tònica general, tant a Europa com a Espanya. La tendència en alça és mancomunar serveis, diu, i no descarta que s’estudiï aquesta opció a llarg termini. Salas, però, adverteix que la proposta de canvi de model, feta per la UGT, implicaria un important “esforç” econòmic i administratiu. “No basta una legislatura per fer un projecte d’aquesta envergadura”, reconeix. Salas aposta fermament per signar el conveni com a solució “immediata”, perquè si les negociacions marxen, podria entrar en vigor el novembre. El preacord que ara s’està negociant preveu un augment dels salaris en totes les categories: de 13.500 euros anuals a 18.000 per als peons i de 18.000 euros a 21.500 per als conductors de vehicles. La norma també inclouria més control pel que fa a la seguretat dels fematers. El preacord estableix que els treballadors dels convenis en vigor que quedassin fora del preacord rebrien una compensació econòmica retroactiva de 1.000 euros anuals. “Tots cercam pau social i dignitat per als treballadors”, assegura Salas, que defensa que pot haver-hi “dignitat laboral”, “estabilitat econòmica” i “seguretat” tant en una empresa privada com en una de pública”.  

El delegat de Comissions Obreres (CCOO) al Pla des de fa 11 anys, Sergio Lombardo, afirma que la vaga ha esclatat perquè els treballadors “no poden més”. “Si guanyes 950 de sou base i has de gastar un 15% per anar en cotxe a la feina, els comptes no surten”, diu, perquè cal sumar-hi el que paguen pel cost de vida, el lloguer o la hipoteca. El sindicalista lamenta que en deu anys només s’hagi aconseguit una pujada de sou del 12% en algunes empreses. “No es demana cobrar com a Emaya, però sí per viure dignament”, afirma, i lamenta que els ajuntaments optin per la privatització del servei. “Ho fan perquè és més barat i se’n poden oblidar; la gestió que en fan és patètica”, critica.

L’assessor en gestió de residus recorda que la manca d’un conveni sectorial implica que cada empresa i en cada contracte decideixi la retribució salarial dels treballadors. Al llarg dels anys això s’ha anat “deteriorant”, comenta, però reitera que la relació laboral dels empleats és amb l’empresa contractada. Ho diu perquè els sindicats han exigit la pujada de salaris als consistoris, malgrat que ho haurien de negociar amb les empreses. Quan se signi el conveni sectorial, els ajuntaments podran calcular els plecs amb seguretat jurídica suficient i garantint que l’increment de despesa es vegi reflectit directament en el sou dels treballadors i no en el marge de benefici de les empreses.

La desaparició de les brigades

Puigpunyent, Escorca i Fornalutx no tenen externalitzat el servei de recollida de fems i disposen de personal contractat directament per l’Ajuntament. Aquest model els ha permès esquivar la vaga, perquè no depenen de cap empresa externa. El batle de Puigpunyent, Toni Marí, defensa que el model que tenen els beneficia, perquè no estan fermats a cap contracte, però admet que la gestió política del dia a dia implica més feina. Aquest model, però, és mal de replicar en altres municipis.

L’assessor en gestió de residus assenyala que la dificultat radica que la dotació de funcionaris als ajuntaments està limitada per la Taxa de Reposició d’Efectius, però també per la norma de règim local. “La tendència és que les brigades desapareguin, perquè les places de funcionari es van reduint i es destinen a altres qüestions”, afirma. També hi té a veure la gran inversió econòmica que cal fer per comprar, per exemple, un camió de fems, que pot costar 250.000 euros. En el cas de pobles com Puigpunyent, el vehicle que tenen no és tan car, però en altres municipis, com Capdepera, que en té tres, sí que ho són. Crear empreses com Calvià 2000 tampoc és fàcil per a la gran majoria de pobles per la gran inversió que requereix.