Tres multes en dotze anys per abocaments il·legals a la mar des de la costa
Només un 2% de les actuacions de la Direcció General de Territori i Paisatge del 2010 al 2022 han acabat en sanció
PalmaEl Govern ha posat tres multes per abocaments il·legals a la mar des de la costa en dotze anys, que sumen 27.645 euros. De les 146 actuacions prèvies que va fer la Direcció General de Territori i Paisatge —l'administració competent en matèria d'abocaments des de la costa a la mar—, entre el 2010 i el 2022, només el 2% han acabat en sanció, segons les dades a què ha tingut accés l'ARA Balears. Totes han estat a Mallorca:
- LlucmajorInfracció greu per abocament d'aigües residuals domèstiques sense autorització a l'empresa hotelera Sun Club El Doradom S.A, a la urbanització de Tolleric a Llucmajor (18.030,36 €). En tractar-se d'una actuació continuada, Medi Ambient va demanar a la Demarcació de Costes que retiràs l'emissari, és a dir, el tub de formigó pel que sortien les substàncies tòxiques.
- Can PicafortInfracció lleu per abocament a la mar d'aigües freàtiques sense autorització a l'empresa de restauració San Remo Can Picafort S.L, a Santa Margalida (4.575 €).
- AlcúdiaAbocament a la mar sense autorització d'aigües freàtiques durant la construcció d'un habitatge unifamiliar al Barcarès, a Alcúdia (5.040 €).
Segons la directora general de Territori i Paisatge, Magdalena Pons, els principals problemes de controlar aquesta il·legalitat són demostrar que l'abocament s'ha produït i identificar de la persona infractora, atès que calen proves per acreditar-ne la culpabilitat. Per això, les intervencions prèvies —visites de camp, presa de mostres i requisits de documentació— no sempre condueixen a l'obertura d'un expedient sancionador, i moltes acaben arxivades.
Pel que fa a l'origen d'aquestes actuacions, Pons explica que les denúncies poden arribar a través d'altres administracions, tot i que "la majoria dels avisos són de particulars o de la premsa". "El nombre de sancions és molt escàs. A vegades es desconeix el focus de les filtracions. Necessitaríem reforços", admet.
A banda d'aquests casos, la biòloga i coordinadora de l’àrea marina del GOB Mallorca, Neus Matamalas, recorda que hi ha altres riscos de vessaments. És el cas dels "residus de les plantes dessaladores en forma de salmorra i els residus procedents del sector nàutic i marítim –com hidrocarburs i olis als ports–", diu com a exemple. Juntament amb aquests, Matamalas adverteix d'abocaments que no es fan directament des de la costa, com és el cas de "les aigües grises (aigües de lavabos i cuines dels vaixells), sobretot on les embarcacions fan nit, com passa a la badia de Sóller, o a Cala Sa Nau (Felanitx)”.
En qualsevol cas, la biòloga del GOB apunta que els abocaments més freqüents són els procedents de les depuradores, a través d’emissaris submarins. Aquests, quan van sobrecarregades, alliberen l’aigua mal depurada a la mar amb excés de nutrients, bacteris i virus. Això és el que passa, per exemple, a la platja de Can Pere Antoni de Palma gairebé tots els dies de tempesta. En aquest punt, la directora general de Territori i Paisatge, Magdalena Pons, també troba dificultats: "Si se sancionàs les depuradores, s'hauria de paralitzar la infraestructura i seria catastròfic. Es fa un seguiment dels plans de millora per trobar solucions, encara que el procés pot durar anys".
Manca de control
En canvi, Neus Matamalas denuncia que hi ha una manca de control i compromís institucional: “Hi hauria d'haver-hi una bona regulació que doni una garantia de mínim impacte. Això hauria d’anar acompanyat de vigilància, seguiment i sancions adequades a tothom que incompleixi les regulacions", argumenta.
La biòloga enumera l'impacte dels abocaments: "L'augment de nutrients porta a l'eutrofització de l'aigua i a la pèrdua d'oxigen, que amb el temps portarà a una desaparició de la biodiversitat marina. Les salmorres també poden suposar un increment de la concentració salina, cosa que afecta els hàbitats i les espècies existents. A més, poden suposar un perill per a l'ésser humà quan aquests abocaments porten concentracions elevades de bacteris i virus".