Els tres pilars que cerquen canviar el rumb de la ciència marina illenca

Palma“Vivim en unes illes i la importància que té l’entorn marí és molt transversal, està a tot arreu i té lògica donar-li un lloc”, reivindica la investigadora de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (Imedea) Marta Marcos. A les Balears, les ciències marines representen un ecosistema investigador important, que compta també amb altres entitats com el Sistema d’Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) i el Centre Oceanogràfic de les Balears (COB). No obstant això, hi ha mancances en finançament, infraestructures i formació. Davant aquesta situació, el Govern vol impulsar tres pilars per revertir-la: la Llei de la ciència, el Pol Marí i la creació d’un grau de ciències marines a la Universitat de les Illes Balears (UIB). 

En primer lloc, la Llei de la ciència preveu, entre altres aspectes, assegurar que la inversió que rebi el sector de la recerca –entre les quals, la marina– l’any 2030 representi, almenys, el 2% del pressupost total de la comunitat autònoma. Cal tenir en compte que, ara com ara, l’Arxipèlag encara és a la coa d’Espanya en inversió destinada a recerca, desenvolupament i innovació.

“La normativa, que ara està en període d’al·legacions, proposa que s’intenti recollir un finançament constant durant els pròxims anys”, explica el director general d’Innovació i Recerca del Govern, Pep Lluís Pons. Així mateix, aquesta llei preveu la creació de l’Institut per a la Recerca de Balears (IBI), que –segons Pons– permetrà captar talent i incorporar-lo en els organismes de recerca insulars. “És bo que un investigador surti a explorar, el que cercam és que després, si vol, pugui tornar”, assegura el director general. I admet que “molts surten perquè no tenen les infraestructures necessàries, és per això que ens cal el finançament necessari per poder oferir-los-les”.

Sobre el Pol Marí

Una altra palanca de canvi que projecta l’Exectiu és el Pol Marí, que vol impulsar un sistema innovador illenc en la ciència i la tecnologia marines. “El que volem és crear un pol de coneixement i aglutinar en aquest espai els principals actors de recerca en l’àmbit de les ciències i tecnologies marines”, detalla Pons. Explica que per a aquest projecte l’Autoritat Portuària ha estat important: “Se’ls va proposar cedir l’espai necessari perquè les seus del COB i de l’ICTS SOCIB estiguin situades al moll Vell de Palma” i, segons el director general, “ho acullen amb il·lusió, perquè la proposta anterior que tenien sobre la taula era generar espais d’oci”. 

El director del COB, Toni Quetglas, detalla que, per poder donar forma a la seva nova seu, tant ells com l’ICTS SOCIB han rebut uns 3,5 milions d’euros i un solar. No obstant això, remarca que el projecte “s’encara amb molt de retard, perquè es va començar a tramitar el 2019 i se suposava que s’havia de començar a construir el 2020”, apunta. No va ser fins fa dues setmanes, quan la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, va visitar Mallorca, que va anunciar que la seu de l’ICTS SOCIB es començaria a construir fa una setmana. En el cas de l’edifici del COB, durant les pròximes setmanes s’iniciarà el procés de licitació per a la construcció d’aquesta infraestructura.

Per part seva, el director de l’ICTS SOCIB, Joaquim Tintoré, valora que “allò important” és que l’entitat ja té una obra en marxa al moll Vell. “El que és molt rellevant és que a les Balears existeix una aposta clara per aconseguir un nou model econòmic de veritat, encara que m’agrada més parlar d’un nou model de sostenibilitat real, perquè no és només econòmic, sinó que també cerca un equilibri amb criteris ambientals i socials”, sosté. Des del seu punt de vista, hi ha tres elements –que són la Llei de canvi climàtic, la Llei de la ciència i la nova normativa turística– que “semblen indicar que per primera vegada es creu en un veritable canvi”.

Cal dir que el Pol Marí no sols tindrà espai per al COB i l’ICTS SOCIB, sinó que també obre les portes a altres entitats investigadores, com l’Imedea i la UIB. “Amb aquests edificis, aglutinarem al màxim els organismes públics, per generar sinergies entre ells”, assegura Pons. En aquest sentit, la investigadora de l’Imedea Marta Marcos indica que, ja de per si, existeixen “vincles molt potents” entre les diferents entitats. “Ens nodrim molt els uns dels altres; per exemple, nosaltres utilitzam molts recursos de l’ICTS SOCIB i viceversa, tenim projectes de recerca conjunts i vincles molt estrets”, destaca.

En el seu cas, Marcos diu que, si bé valora l’aposta que s’està fent en R+D+I, no ho qualificaria d’un canvi de model econòmic. “És una aposta per posicionar-nos millor en l’àmbit estatal, perquè som a la coa d’Espanya; es tracta de potenciar el talent que tenim a les Balears, que és molt rellevant. Però tant com per parlar d’un canvi de model econòmic...”, afegeix.

En l’àmbit universitari 

“Som la primera universitat espanyola en el rànquing de Xangai en oceanografia i encara no tenim un grau en ciències de la mar”, exposa la investigadora de l’Imedea, que està a la comissió que està definint el futur grau de la UIB. Si bé és cert que les Illes Balears tenen institucions “molt potents” en aquest camp, la problemàtica és que no es puguin formar estudiants que donin resposta a les necessitats dels investigadors. “Cercam el nostre planter fora perquè, quan aconseguim un projecte i tenim diners per fer contractes, no el trobam aquí”, remarca. L’Imedea sol atreure “molts estudiants” internacionals per fer pràctiques curriculars, treballs de fi de màster o l’Erasmus. La majoria venen de França, Itàlia i Grècia. Passa el mateix al COB, que cada any sol tenir entre 20 i 30 alumnes procedents dels mateixos països.

Sobre el nou grau, el vicerector de Política Científica i Recerca de la UIB, Víctor Homar, assegura que faran tot el possible perquè s’implementi com més aviat millor. “No podrà ser dins d’enguany, no perquè no en tinguem la voluntat, sinó pels procediments administratius”, indica. Actualment, aquests estudis estan en fase de disseny intern. Per part seva, Tintoré suggereix que es faci un grau basat en les singularitats i en els aspectes d’excel·lència de l’arxipèlag. “Ha de ser diferent del que ja s’ofereix, hauria de tenir un vessant més tecnològic, més de big data i de nous sistemes d’observació”, afegeix.

Encara que sí que es té la capacitat per assumir estudiants UIB, un altre problema és que hi ha un nombre “molt escàs”de places permanents. No només passa a les Balears, sinó a tot l’Estat. “Trobar el camí cap a una plaça és molt difícil, és una correguda de fons, però això no lleva que aquí tinguem una producció científica molt gran”, defensa Marcos. En aquest sentit, subratlla que el treball que fan els doctorands és “fonamental", que aconseguiran el grau acadèmic més alt, "però tenen salaris mileuristes”, lamenta. “Gran part de la ciència que es fa aquí depèn dels graons més baixos d’aquesta cadena”, conclou.