La tria d’Antoni Vila Casas

El riu Manol

L’expressionisme i els paisatges de Guerrero Medina fan que el públic s’amari dels estats d’ànims que hi aboca

Els blaus, els vermells i els verds d’aquesta pintura van impactar Antoni Vila Casas fins al punt de consi- derar-la una de les seves obres preferides i de les més importants dels seus fons. “Mai havia vist tants colors en un quadre, té una paleta de colors fanàsti- ca”, explica. La relació personal que té amb l’artista, José María Guerrero Medina (Jaén, 1942), és molt pròxima i també li va proporcionar materials artístics.

Barret de Givenchy per a 'Jardin des modes'

El vessant com a fotògraf de moda del fotò- graf que va fer un ‘Homenatge a Catalunya’ per encàrrec de la fundació

Una exposició amb fotografies de cada dia de l’any al Museu Maillol va ser decisiva perquè Antoni Vila Casas li encarregués el seu particular Homenatge a Catalunya al fotògraf Frank Horvat (1928-2020), que li va dir que li pagués el viatge i l’hotel i que li vendria les obres només si que- dava satisfet amb el projecte, tal com va passar. La relació entre ells dos va anar més enllà i Vila Casas també va idear conjuntament amb ell una exposició al Palau Solterra per cele- brar el 90è aniversari de l’artista el 2018, titulada Frank Horvat. Please don’t smile. Entre les obres exposades hi ha aquesta de moda, l’aspecte més conegut de la trajectòria de Horvat en revistes internacionals tan prestigio- ses com Vogue i Elle.

Carta a Milena

Acer. Antoni Llena és un dels artistes que van captivar Vila Casas, tant en el vessant de pintor com d’escultor

La col·lecció d’escultura de la Fundació Vila Casas és plena de refe- rents, des de Manolo Hugué fins a Jaume Plensa i Antoni Llena. La deli- cada Carta a Milena, de Llena, és una de les escultures que va captivar Vila Casas, i també en destaca el doble vessant de l’artista “com a escultor i pintor”. Mentre que aquesta peça, evocadora de l’univers de Franz Kafka i alhora d’una humil cinta de màquina d’escriure embullada, es pot veure a Can Mario, l’entrada de Can Framis està presidida per la monu- mental Dell’arte, de Jaume Plensa, artista de qui es poden veure altres peces, de dimensions més petites, al museu d’escultura de Palafrugell. Un altre escultor emblemàtic de la col·lecció és Gabriel Sanz, amb les seves peces carregades de simbolis- me i misticisme.

Dona roja

Tècnica mixta sobre tela. Un exemple de com a vegades Agustí Puig aborda el cos humà amb una simplicitat gairebé zen

Agustí Puig (Sabadell, 1957) és un dels artistes més estimats per Antoni Vila Casas, i ha estat sempre l’elegit per inau- gurar cada un dels quatre museus de la fundació. En lloc del Puig monumental i matèric dels últims anys, en aquesta oca- sió Vila Casas tria un delicat nu femení: “És un quadre fet amb una línia, tan sen- zill”, afirma admirat el col·leccionista, que també va estar relacionat amb el fet que l’obra de Puig aparegués a la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona.

Cuba, 14

El fotògraf nord-americà Jeff Coven va visitar Cuba amb una mirada oberta i l’afany d’aconseguir imatges intemporals

“És una fotografia extraordinària!”, exclama Antoni Vila Casas quan recorda la fotografia del nord-ameri- cà Jeff Cowen d’una dona cubana fumant nua. El mateix artista assegu- ra que treballa “des del subconscient” i com si fos “un músic de jazz” i que està interessat sobretot en “l’essència d’humanitat de la persona”. “Per a mi tots els humans pertanyen al mateix país”, subratlla. La mirada de Cowen també es caracteritza perquè, encara que pugui semblar paradoxal, vol transcendir el moment que captura una fotografia i aconseguir una imat- ge amb una empremta d’“eternitat”.

Dona llegint

De Xavier Serra de Rivera. Oli sobre paper. L’artista “caça” la postura de la model, en un moment en què la publicitat i la moda l’han infravalorat

La col·lecció d’art d’Antoni Vila Casas és molt viscuda, ja que és un visitant incansable de tallers d’artistes, galeri- es i fires. L’adquisició d’aquesta pin- tura de Xavier Serra de Rivera (Sant Joan Despí, 1946) –representativa de l’atenció que ha dedicat a la figuració catalana recent– va sorgir d’una visita al taller: “Li vaig dir que li volia com- prar un quadre, però que no fos un nu, i al final vaig marxar amb aquest nu!”, recorda rient Vila Casas.