CiutadellaEra l’any 1961 quan Catalina Triay, nascuda al Mercadal, anava a viure a Galícia, on es va casar i va tenir fills. Va fer allà les seves arrels, però sense deixar de banda l’estimació cap a la seva illa, un amor que també va transmetre al seu espòs i als seus fills.
Paral·lelament, una família gallega d’Oímbra, a Ourense, la prestigiosa zona vinícola del Rosal, portava sis generacions dedicades a la viticultura, des del 1840, on van plantar les seves primeres vinyes, en terres que fins al moment havien estat dedicades al conreu de blat i de blat dindi.
Al llarg de les primeres dècades del segle XX, aquells vins van començar a tenir un gran èxit, gràcies al germà de Purificación Méndez, arxipreste de la família reial, quan Alfons XIII regnava a Espanya, i a qui portava els seus vins. Entre el 1925 i el 1935 anaren plantant nous ceps fins a aconseguir 25 hectàrees de vinya.
Passaren generacions fins a arribar a Obulia i Isaac, el pares de Purificación García, que serà un pont vital en aquesta història. Lula i Isaac van treballar tota la seva vida al camp i van fer de les vinyes la seva manera de viure, i encara amb més de 80 anys d’edat van donar els seus consells i saviesa acumulada a les actuals generacions.
Isaac García Méndez ajudà la seva mare Purificación als anys 50, amb només 15 anys en la producció de vins, i al 1961 es casà amb Lula, que també venia d’una família vinatera de la comarca de Monterrei, i que també havia treballat la vinya des de ben jove. Ells dos són els que posaren els ciments als actuals cellers Triay.
Purificación García, la filla, també es va criar entre vinyes i va conèixer el que seria l’home de la seva vida, Antonio Álvarez Triay, fill de Catalina Triay. Amb ell, després d’heretar les vinyes dels seus pares, Isaac i Lula, juntament amb el seu germà José García, decidiren crear Bodegas Triay, que porta el llinatge matern d’Antonio en record d’aquella dona mercadalenca que tant van estimar també. Avui són els nets de Lula i Isaac els que porten les regnes de Triay. Iván i Lucía Álvarez han donat la seva empremta de màrqueting i imatge visual als cellers que destaquen com un dels grans de la DO Monterrei amb la producció de vins de godello i mencía.
Els vins Triay
Actualment el celler té una capacitat de producció, de 40.000 litres i set hectàrees de vinyes, dividides als vessants de la muntanya del Rosal, a Oímbra, zona on es produeixen els millors vins gallecs, tant albariños com godellos.
L’aposta per la sostenibilitat, sense emprar ni herbicides i productes que perjudiquin l’ecosistema de la vinya, han apostat per una viticultura tradicional, que produeix 45.000 botelles anuals, 37.000 de les quals són del seu blanc, un monovarietal godello, i 8.000, de negre mencía, també monovarietal.
Poc es devia pensar aquella menorquina del Mercadal que un vi de Galícia, de la terra on va sembrar les seves noves arrels familiars, dugués el llinatge dels seus pares i avis menorquins, i que aquest vi arribàs també a l’illa de Menorca, on té un petit distribuïdor que l’ha portat a alguns dels millors restaurants de l’illa, cosa que ha fet que, d’aquesta manera, l’hàgim conegut, i, de passada, puguem parlar amb Iván Álvarez, net de Catalina, i d’Isaac Álvarez, aquest gallec que, sense por de la feina, va crear unes vinyes de prestigi, de producció limitada, que han sabut seduir paladars exigents i que segur que enamoren glop a glop aquells que han tastat aquests vins gallecs de llinatge menorquí, vins que uneixen l’orient i l’occident, de caràcter atlàntic i llinatge mediterrani, però amb un component comú, la salinitat de la mar, la sostenibilitat i el compromís amb la terra, la qualitat de la feina ben feta i l’amor cap als que ens han precedit.