La UE investigarà Espanya per les identificacions per raó de raça

BarcelonaUn pas endavant per aconseguir que la policia deixi d’identificar gent pel seu color de pell a Espanya. Així valora Zeshan Muhammad que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) hagi acceptat a tràmit la seva demanda contra l’Estat per una identificació que ell mateix va patir el 2013. “Esperem una resposta urgent per construir una societat sense racisme, començant per les institucions”, explica. El 29 de maig d’aquell any un agent de la Policia Nacional el va aturar a Barcelona. “Perquè ets negre i punt”, va dir-li. Muhammad va denunciar-ho a l’alt tribunal europeu el 8 de maig passat amb el suport de SOS Racisme i Open Society Justice Initiative. Ara el TEDH ha accedit a investigar-ho i l’Estat té temps per donar la seva versió fins a l’abril.

El govern espanyol haurà de respondre a dues preguntes. La primera, si el demandant va ser discriminat. La segona, si les autoritats espanyoles van fallar a l’hora d’investigar les possibles motivacions racistes de la identificació. Un tipus d’identificació que vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans i que, segons la demanda, és una realitat a Espanya davant la indiferència de l’executiu.

L’advocada d’Open Society Justice Initiative, Mercedes Melón, confia que l’admissió a tràmit precedeixi una sentència favorable. “No són actituds de policies concrets, sinó de tota l’estructura de l’Estat”, defensa. Melón reivindica la importància que el TEDH investigui el cas. “El tribunal desestima el 95% de les demandes. Hem de celebrar l’admissió a tràmit”, considera.

Un cop l’Estat respongui a la petició del TEDH, Muhammad podrà fer noves aportacions i, si no hi ha cap sorpresa, el següent pas serà la sentència, ja que el tribunal no acostuma a convocar audiències públiques. Si el TEDH considera Espanya culpable, l’executiu hauria de demanar disculpes públicament i seria la segona vegada que Espanya rep un toc d’atenció d’instàncies supranacionals per casos similars.

El Comitè pels Drets Humans de les Nacions Unides ja va instar l’Estat a erradicar les identificacions policials per perfil ètnic després d’una denúncia el 2001 de la ciutadana dels Estats Units Rosalind Williams. Anys més tard, però, el Tribunal Constitucional i l’Audiència Nacional van desestimar la denúncia de Muhammad. “Una sentència favorable hauria de forçar un canvi”, apunta Melón. Segons l’advocada, és prioritari canviar la llei per evitar que la policia es basi únicament en el seu propi criteri a l’hora d’identificar persones.

el cas ara admès a tràmit pel Tribunal Europeu de Drets Humans contrasta amb resolucions judicials com la que va prendre la Cort de Cassació francesa just l'endemà, quan va sentenciar que els controls policials basats en perfil ètnic són il·legals. A Suècia, afirma la mateixa font, s'ha condemnat per perfil ètnic el govern per establir i mantenir un registre de persones d'ètnia gitana.