El TSJIB declara nul·la la confiscació dels telèfons als periodistes del cas Mòbils

PalmaºEl Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha declarat nuls els rastrejos de telefonades i la confiscació de telèfons a periodistes de Mallorca que cobrien el cas Cursach, unes mesures adoptades pel jutge Miquel Florit el 2018, segons ha informat Europa Press. Concretament, i en contra del criteri de la Fiscalia, el TSJIB ha estimat íntegrament quatre recursos presentats per Europa Press, que estava assistida per l'advocat Javier Crespo (Solventium Abogados), contra les mesures d'investigació acordades fa ara quatre anys.

Així ho ha acordat el TSJIB després que el Tribunal Constitucional, el març de 2022, donés la raó als periodistes i declaràs el seu dret a impugnar les mesures. La resolució fa referència a tres interlocutòries per les quals el jutge va ordenar obtenir els llistats de cridades de la periodista Blanca Pou (Europa Press) i del telèfon de la delegació d'Europa Press a Balears, de la mateixa manera que pel periodista Kiko Mestre (Diario de Mallorca) i la redacció del seu mitjà, així com una redactora de l'Agència EFE. Tot, en una investigació per filtracions del cas Cursach, en què el jutge va ordenar recaptar els geoposicionaments dels mòbils. 

La quarta interlocutòria, ara anul·lada, és la que es va dictar el desembre de 2018, per mitjà de la qual la Policia Nacional va entrar en les redaccions d'ambdós mitjans i es van requisar els mòbils i ordenadors dels periodistes. Amb tot, els redactors consideraven que s'havien vulnerat el seu dret al secret professional però, com que no tenien la condició d'investigats, no se'ls va permetre impugnar les resolucions. Per això, van elevar el seu cas al Constitucional, el qual va ratificar que havien d'estudiar-se els seus recursos.

D'aquesta manera, quatre anys més tard, la justícia ha donat resposta als recursos que es van presentar el 2018. En els fonaments de la resolució del TSJIB –coneguda aquest dijous– els magistrats raonen que el jutjat va poder acordar les mateixes mesures d'investigació respecte dels funcionaris sospitosos d'haver filtrat informacions reservades, en lloc de sobre els periodistes. Així, s'haurien "estalviat l'accés a les dades i intimitat sobre les cridades d'aquests darrers, que no tenien res a veure amb la investigació".

D'aquesta manera, "es descarten alternatives de la mateixa eficàcia, però menys agressives per al dret fonamental afectat", el secret professional periodístic, alternatives que haurien evitat "envair un espai d'intimitat", accedint "indiscriminadament a tot el trànsit de comunicacions propi dels periodistes, que en major mesura no tenia res a veure amb les actuacions investigades". El TSJIB diu que no hi havia cap sospita de delicte pel que fa als periodistes, de manera que les mesures contra ells s'adoptaren sense tenir la condició d'investigats.

El secret professional

Una altra de les principals raons per anul·lar les mesures és que la restricció al secret professional "demandava un escrupolós respecte al principi de proporcionalitat", per la qual cosa les decisions necessitaven estar acompanyades d'una "sòlida justificació". "La restricció del secret professional requereix justificar-se per la concurrència d'una necessitat social urgent o imperiosa", indica el tribunal.

No obstant això, les resolucions del jutge Florit "van incorporar uns pressupostos insuficients per si mateixos". El judici de ponderació, plasmat en les interlocutòries del jutjat, es va limitar a "una prèvia al·lusió a la gravetat inherent", de la revelació de secrets i la utilitat de les mesures, juntament amb una "qualificació" de les mesures com a "necessàries". "Però l'afirmació de la seva necessitat no constitueix pròpiament un judici valoratiu, sinó una pura conclusió òrfena d'arguments", subratlla el TSJIB.

Per això, recrimina que "falta argumentació, ponderant la ingerència en els múltiples drets fonamentals que es van veure afectats, com el secret de les comunicacions i la intimitat", a més de "la magnitud especialment penetrant de la invasió en la intimitat" per la confiscació d'ordinadors i telèfons, "l'examen del qual es va autoritzar de manera indiscriminada i sense restriccions", "sense que constàs explicitada cap raó en les resolucions apel·lades". De fet, la interlocutòria no contenia raonaments sobre el secret professional periodístic, "el qual no s'esmenta mai, ni s'entra a discernir raonadament sobre els motius", pels quals s'hauria de cedir davant la investigació.

A partir dels llistats de les cridades dels periodistes van detenir dos agents de la Policia, i posteriorment el jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán, així com altres dos funcionaris de Policia Nacional. Per això, Penalva, Subirán i dos dels agents es van adherir al recurs ara estimat, sol·licitant que es declaràs la nul·litat de totes les actuacions derivades de les mesures d'investigació als informadors a l'inici de la causa. Finalment, el TSJIB ha rebutjat aquesta sol·licitud declinant pronunciar-se al respecte, en considerar que "excedeix clarament" els límits del recurs examinat i que la petició s'ha de tramitar per altres vies.