El triomf de la foscor

EivissaEls veïns de Santa Eulària des Riu, a Eivissa, gairebé ja no maleïen quan la turbina hidràulica instal·lada al molí d’Enmig deixava d’enviar corrent a les bombetes del poble. Les apagades es varen fer tan freqüents que els propietaris dels cafès es donaren de baixa del subministrament i tornaren als llumeners d’oli i els Petromax. Poc temps després, cap al 1933, aquella precària planta elèctrica va tancar. Tant se val si no havia funcionat ni deu anys, fer llum amb l’aigua del riu no havia estat una proesa petita.

Roger Charles Halbique, enginyer elèctric natural d’Amiens i pintor notable, va arribar al poble amb la seva dona, Marie-Louise, i els sogres el 1934. Amb alguns diners estalviats, va presentar un projecte de generador elèctric que la Diputació provincial li va aprovar. Juntament amb ell, o bé poc després, havien arribat a Santa Eulària procedents de Barcelona Primitivo Pérez Sánchez, nascut a Cartagena feia 24 anys i electricista de professió; la seua dona, Maria Picornell Torres, modista, i el seu fill Carles, que feia només un anyet havia arribat al món a Barcelona. Els acompanyava la sogra, mare de Maria, anomenada Catalina Torres Mayans. Mare i filla figuren com nascudes a Eivissa, de manera que la connexió d’en Primitivo amb l’illa venia de més lluny. El segon llinatge de Catalina pot indicar també una relació amb Formentera.

Ideologia republicana d’esquerres

Elliot Paul, a la seva notabilíssima obra The Life and Death of a Spanish Town, editada per Random House a Nova York el 1937 –i de la qual esperam pacientment una traducció al català–, dedica a la família d’en Primitivo uns paràgrafs molt amables. L’escriptor, que residia al poble aquells anys, coincidia amb l’electricista almenys en allò fonamental de la ideologia republicana d’esquerres. Li agradava la seva simpatia i n’admirava l’actitud enèrgica “com la d’un cadell de pantera”. Segons sembla, en Primitivo havia estat campió de Catalunya de pesos lleugers de boxa, tot i que el novel·lista nord-americà diu només que tenia algunes nocions d’aquell esport tan en voga aleshores.

La central elèctrica nova va començar a construir-se als afores del poble, vora la creu dels camins cap a Sant Carles i Arabí. Paul assegura que a les obres hi coincidiren un bon nombre dels més assenyalats republicans del poble. També afirma que Abel Matutes, contrariat per una novetat que no controlava, aprofità que era el propietari dels motovelers que feien el transport de les peces necessàries per endarrerir-ne l’arribada. Una vegada en funcionament, la fàbrica de la llum anava millor que l’anterior, feia un corrent amb poques interrupcions i més potència.

Aquella millora del subministrament elèctric va ser aprofitada per muntar un projector de cinema al Teatre Espanya, construït el 1927 al carrer principal. El matrimoni entrat en la cinquantena format per en Toni Gorc i na Maria en duien el bar. Les colles de joves es divertien posant a prova la memòria d’en Gorc i li demanaven una beguda diferent cada un, i sense dir paraula els servia el que li havia encomanat el darrer: “Herbes per a tothom!”.

El mateix local va ser la seu del Boxing Club Santa Eulària, presentat en societat el 20 d’octubre de 1935, segons la crònica del Diario de Ibiza, amb una cursa ciclista, una altra a peu i, a la nit, una demostració de boxa a cinc rounds en què lluità el mateix Primitivo, excampió de Catalunya. Va perdre per punts, però aleshores ja havia guanyat el seu desig de crear el club de boxa, del qual havia estat el principal impulsor.

Els primers dies del mes de juliol de 1936 va arribar a l’illa, de turista, Josep Gironès, conegut com el Canari i el Crack de Gràcia, tres vegades campió d’Europa de boxa. Antoni Suñer, a l’Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, recull que Gironès es va allotjar a l’hostal Buenavista, al puig de Missa de Santa Eulària, i que arran d’això va conèixer i fer guants amb en Primitivo. Va deixar l’illa el dia 9 d’aquell mes amb la promesa que hi tornaria.

Deu dies més tard, el sergent de la Guàrdia Civil va aferrar a la porta del teatre el ban que declarava l’estat de guerra signat pel comandant militar d’Eivissa, sublevat contra la República. Al cap de poc temps, en Primitivo va ser detingut perquè en l’escorcoll de ca seva, situada també al carrer principal, s’hi havien trobat peces d’un aparell de ràdio, prohibits pels militars rebels i sediciosos. Tanmateix, a cal pintor londinenc Derek Langton Rogers, casat amb Mery Romney, hi havia un receptor en funcionament perquè els guàrdies no havien gosat entrar a recercar les cases dels estrangers. Com que la parella britànica simpatitzava amb els republicans del poble, els anaven explicant notícies sobre el cop d’estat.

El primer detingut

En Primitivo va ser el primer detingut del poble. La nova corregué de casa en casa i s’entenia com una injustícia. En arribar la nit, tot qui encara no ho sabia se’n va poder assabentar quan les bombetes restaren apagades. Ell era l’únic que sabia fer funcionar el generador, a banda del propietari, que havia caigut malalt i no podia atendre la màquina. En Primitivo va ser enviat a Vila i mentrestant ja es practicaven altres detencions.

Una setmana més tard, la dona i la sogra d’en Primitivo el visitaren a la presó de la ciutat. Ignoram com va continuar el periple de l’electricista campió de boxa que feia llum abans del triomf de la foscor. El més versemblant és que fos alliberat arran del desembarcament republicà del 8 d’agost i que tornàs a ca seva de Santa Eulària. Potser convençut que no era culpable de res, no va fugir els dies immediats al 13 de setembre, quan les tropes del capità Bayo abandonaren l’illa.

Sí sabem, però, gràcies a l’estudi de Manuel Suárez Salvà, que el desembre de 1939 estava tancat a Can Mir amb una condemna de trenta anys. A mitjan juliol de 1940 el traslladaren a Formentera, d’on només va sortir per ser traslladat cap a alguna altra presó quan clausuraren la colònia penitenciària al final del 1942.