Troben evidències d’una lloba al Pirineu català
La presència d’una femella de llop a l’Alt Empordà preveu la reproducció de l’espècie i, a la vegada, comporta la futura obligació de la Generalitat a elaborar un nou pla de protecció
LleidaEl Servei de Fauna i Flora, ara dins del departament de Territori (abans a Acció Climàtica), ha convocat avui d’urgència els membres del Grup de Treball del Llop per confirmar evidències de la presència de lloba al Pirineu català, un fet que ens apropa a la recuperació d’aquesta espècie al nostre territori. A partir d’unes mostres recollides a l’Alt Empordà al mes d’abril, la Generalitat confirma que l’anàlisi genètica es correspon a una lloba, un fet que tan sols havia passat una vegada més (de forma molt més residual), fa uns deu anys.
Fins ara a Catalunya només s’havien trobat llops mascles solitaris, originaris de França i Itàlia, sense capacitat de reproduir-se. Si es van identificant més restes de femelles és previsible que tard o d’hora s’acabi confirmant la seva capacitat reproductora.
Des del setembre del 2022 la Generalitat té vigent un decret específic de protecció de la fauna salvatge autòctona amenaçada. En una llarga llista hi ha espècies com el linx ibèric, l’àguila imperial, diverses espècies de ratpenats, el gat salvatge, l’esparver, l’os bru i també el llop (Canis lupus), aquest últim inclòs en la categoria d’espècie extinta com a reproductora.
En el moment que es trobin els primers llobatons s’haurà de modificar el seu estatus a la categoria d’espècie “en perill d’extinció”, cosa que forçarà l'administració a redactar un pla de recuperació del llop.
Una flexibilització innòcua
La troballa d’aquesta lloba a Catalunya ha arribat precisament en un context internacional gairebé oposat. El Consell de la Unió Europea va aprovar fa dues setmanes rebaixar l’estatus del llop de la categoria d’espècie “estrictament protegida” a només “protegida”, una proposta que havia presentat prèviament la Comissió amb l’oposició dels governs d’Espanya i Irlanda. Aquesta flexibilització anirà al desembre al Comitè Permanent del Conveni de Berna (vigent des de 1979), modificarà la directiva Hàbitats (1992) i se sotmetrà definitivament a aprovació al Parlament Europeu.
La mesura ha aixecat polseguera. Ha estat aplaudida per les organitzacions ramaderes, però rebutjada pels proteccionistes. Però tothom està d’acord a dir que no canviarà res al Pirineu català. En espera de veure com els estats implementaran la normativa modificada, és més que previsible que tant el govern espanyol com el català no canviïn ni una sola coma dels seus actuals decrets. La població de llops al Pirineu es considera encara tan residual que la seva protecció més estricta continua garantida. Fins i tot, després que la zona de Collsacabra (a Osona) hagi patit fa pocs dies el vuitè atac de llop en l’últim mig any.
"És una espècie massa vulnerable", explica el biòleg Jaume Grau, portaveu d’Ecologistes en Acció i membre del Grup Llop Catalunya. Des de setembre de 2021 figura en la llista espanyola d’espècies silvestres sota protecció especial (LESPRE) “i això no canviarà, com a mínim fins que el PP o Vox acabin governant amb majoria absoluta”, opina Grau. L’Estat prohibeix la captura de llop. Sols hi ha una excepció: quan hi hagi danys “importants o recurrents” sobre la ramaderia i hi hagi “garantia científica que la captura no comprometrà la seva conservació”.
Els proteccionistes asseguren que “a Catalunya el nivell de conflictivitat amb el llop és baix” i demanen que es facin les coses bé “per arribar a un bon nivell de convivència”. Jaume Grau recorda que l’Estat espanyol ha destinat uns vint milions d’euros a les comunitats autònomes per executar mesures de prevenció i demana “rebaixar el llenguatge hostil i la por visceral al llop”. “El problema de la ramaderia extensiva no és el llop, és un altre”, conclou l’expert biòleg.
Ramaders, en peu de guerra
El nou govern català socialista té la intenció de continuar la línia que ja portava el seu predecessor d’ERC. I ho ha demostrat amb la recent convocatòria del Grup de Treball del Llop.
Creat ara fa exactament un any, aquest òrgan està assistit per membres de plataformes mediambientalistes, per Agents Rurals, experts, polítics i quatre representants del sector ramader. El seu objectiu és impulsar la prevenció contra els danys provocats pel llop i minimitzar els conflictes socials.
Tot i ser l’organització majoritària, Unió de Pagesos (UP) va abandonar el Grup el passat mes de juny argumentant que l’administració “es basa només en mesures pal·liatives i de compensació de danys, mentre que no contempla mesures eficaces per evitar que aquests danys s’arribin a produir”. Raquel Serrat, la responsable de Medi Rural d’aquesta organització agrària, assegura que “la convivència del llop amb la ramaderia extensiva és impossible” i denuncia que les mesures de l’administració han estat fins ara “pedaços”.
El seu homòleg de JARC, Lluís Viladrich, pensa el mateix: “la normativa actual per a la protecció de llop és una trava per a les nostres explotacions”. JARC, que sí que atén les convocatòries del Grup de Treball juntament amb Revolta Pagesa, Ramaderes de Catalunya i la Federació d’Entitats Catalanes de Ramaders d’Oví i Cabrum (FECOC), explica la seva presència perquè "volem estar al dia de tota la informació sobre el llop" i pensa que “no es guanya res amb un atac d’orgull”, en clara referència a la fugida d’UP.
En qualsevol cas, les organitzacions ramaderes encaixen l’anunci de flexibilització de la normativa europea amb cert optimisme. “Algú a Europa s’adona que les coses no es poden fer a la lleugera”, opina Viladrich. “De la flexibilització n’estem contentes, però no determina res si l’Estat continua amb la mateixa política”, matisa Serrat.
Malgrat les crítiques, un document elaborat el passat mes de maig per l'empresa ARC Mediació Ambiental (Percepcions i reflexions sobre el present i el futur del llop a Catalunya), conclou que “el retorn del llop a Catalunya és, de moment, font de conflictes a una escala prou reduïda i de baix impacte sobre la societat en general”, però afegeix que la mitigació dels conflictes “és fonamental per a la conservació del llop”.
Un dels entrevistats en aquesta diagnosi va ser Gabriel Lampreave, l’agent rural que coordina el programa de seguiment del llop a Catalunya i, alhora, defensor dels ramaders. “Els hem d’acompanyar, ens cal mostrar-los empatia i ser generosos”, reivindica Lampreave. Ell està present en la majoria dels peritatges que certifiquen els atacs del llop sobre els ramats i dona llum verda a les indemnitzacions. Però és molt clar en aquest aspecte: “pagar els danys no soluciona res, perquè no es cobreixen les pèrdues reals que té un ramader amb la mort del bestiar”. Precisament a la sessió d'aquest divendres del Grup de Treball, la Generalitat ha anunciat l’actualització d’uns nous barems per danys que busquen satisfer els ramaders. “El que exigim és que no es tregui ni un cèntim d’euro que pertanyi al sector en benefici del llop”, conclouen portaveus de JARC.
Cap a un model de convivència
“Els conflictes arriben quan l’animal ha perdut tot nivell de convivència, com passa a Catalunya”, argumenta Ramon Sala, membre de l’agrupació ecologista Ferus. Basant-se en la seva experiència de treball a França, Sala defensa “el màxim suport psicològic als damnificats per assolir un model de convivència en què la gent estigui acostumada al llop”. A França, diu, l’administració concedeix un ampli ventall de subvencions. Per llogar vigilants, per comprar tanques metàl·liques de quinze quilòmetres de longitud i per construir autèntiques parets. Fins i tot atorguen ajudes per comprar menjar als gossos dels pastors.
Ramon Sala és un gran coneixedor de la realitat gal·la. Allí es viuen situacions tan paradoxals com l’existència dels louveteries, figura creada l'any 813 per a la destrucció sistemàtica i organitzada de llops. Avui encara són, per decret prefectural, els encarregats de regular el nombre de llops en una dotzena de departaments del sud-est de França. “Maten llops que emprenyen”, opina Sala.
Tot i la directiva Hàbitats, que fins ara ha protegit estrictament el llop, el govern francès autoritza eliminar fins al 19% de la població de llops, és a dir, al voltant de 175 cada any, segons càlculs de Sala. Si la rebaixa de la protecció es confirma, s’encetarà un meló de majors dimensions en països com França i del centre i el nord d’Europa. A Catalunya, però, les coses continuaran com fins ara. De moment.