Troben en una mòmia de més de 4.000 anys el cas de càncer de mama més antic

BarcelonaUn equip d'investigadors, entre els quals hi ha un grup d'antropòlegs de la Universitat de Granada, ha descobert els dos casos més antics de càncer de mama i mieloma múltiple, un tipus de càncer de la medul·la òssia, en dues mòmies trobades a la necròpolis d'època faraònica de Qubbet el-Hawa, a Assuan (Egipte).

Les dates en què van morir estarien al voltant del 2000 aC per a la dona amb càncer de mama i el 1800 aC per a l'home amb mieloma múltiple. Tots dos van pertànyer a la classe dirigent, o almenys benestant, de les famílies dels governadors egipcis d'Elefantina, l'actual Assuan, segons detalla la Universitat de Granada en una nota. Els investigadors han utilitzat la tècnica de la tomografia axial computada (TAC), que obté més bons resultats en l'anàlisi de mòmies que els mètodes tradicionals. Aquesta tècnica permet conèixer de manera precisa tant l'interior com els més petits detalls dels embenats i dels mètodes d'embalsamament.

Així mateix, s'han estudiat amb la mateixa tècnica dues mòmies completes de la Baixa Època, de les moltes trobades en el jaciment, amb els embenats intactes. Una és d'un nen d'uns 9 anys i l'altra d'una jove a l'adolescència; en canvi, les dues mòmies més antigues afectades per processos cancerosos estan reduïdes a ossades amb gran quantitat de benes. Això indica que al llarg del temps van canviar els mètodes d'embalsamament.

L'estudi de les restes més antigues, que mostren l'evidència d'un càncer de mama en una dona i d'un mieloma múltiple en un home, ha permès confirmar el diagnòstic amb precisió i verificar que aquestes malalties, els dos casos més antics dels coneguts fins ara al món, ja formaven part dels humans. Es pot afirmar també que pertanyien a una societat avançada, amb prou recursos per cuidar-se d'aquestes persones i donar-los suport durant el llarg temps de l'evolució de la malaltia, incurable i sense tractament en aquella època.

No s'han identificat petjades de cap malaltia en les mòmies de la Baixa Època, per la qual cosa s'estima com a causa de mort més probable per a tots dos un procés infecciós agut, ja que aquestes malalties es resolen en poc temps amb la curació o amb la mort i per això no deixen senyals als ossos. En l'antiguitat van ser la causa més freqüent de les defuncions, i encara ara ho són en el conjunt del món, tot i les decisives incorporacions de l'arsenal terapèutic de què es disposa.