Paleontologia
Societat05/09/2024

Troben una nova espècie de titanosaure per unes obres de l'AVE

El 'Qunkasaura pintiquiniestra' feia 20 metres de longitud i va viure uns 10 milions d'anys abans de la gran extinció de dinosaures a la Península

ARA
i ARA

BarcelonaPoc es podia preveure el 2017 que les obres de l'AVE a València acabarien per topar amb un enorme jaciment al municipi de Fuentes, a la província de Conca, que ha permès descobrir una nova espècie de titanosaure, uns dinosaures herbívors caracteritzats pel coll llarguíssim. Entre els milers de trossos d'ossos escampats en una petita superfície, ja va destacar l'aparició d'una enorme pelvis al costat de vèrtebres i parts de les potes, en un conjunt que ja s'intuïa que podia formar part del mateix individu. Efectivament, després d'anys de neteja, classificació i estudi de les peces, els paleontòlegs han registrat la nova espècie amb el nom de Qunkasaura pintiquiniestra, i apunten que les restes pertanyen a un titanosaure que pasturava per Europa fa més de 72 milions d'anys, cap al final del Cretaci Superior.

L'exemplar feia de llargada uns 20 metres i pesava 15 tones i és excepcional perquè, a diferència de la majoria de descobriments paleontològics, conserva peces articulades (pelvis i part de l'extremitat) i no són peces diminutes i inconnexes. A més, la troballa és una peça més del complex trencaclosques de l'evolució, ja que permet conèixer millor com era la Terra 10 milions d'anys abans (poc temps en termes geològics) del gran cataclisme que va dur a la desaparició dels dinosaures, explica a l'ARA el professor de la UNED i director del grup d'estudi, Francisco Ortega. L'expert apunta que malgrat ser mides imponents, les dels titanosaures peninsulars es queden curtes en comparació amb els seus "cosins americans" contemporanis, que són els animals més grossos que han trepitjat mai la Terra. "Europa era en aquell moment una àrea mig aïllada per grans superfícies d'aigua que van dificultar que hi hagués animals grossos", assenyala l'expert.

Cargando
No hay anuncios

La descripció de la nova espècie s'ha publicat aquest dimecres a la revista Communications Biology en un article que detalla d'on ha sortit el nom de difícil pronúncia, i pel qual el mateix Ortega es disculpa rient: s'ha volgut fer una referència al topònim de Conca, i recordar el pintor local Antoni Saura, que sovint es referia a l'etimologia del seu cognom amb els sauris, i a la reina Pintiquiniestra, un personatge citat al llibre d'El Quixot. Més enllà de noms, la importància de l'espècie és que aporta una peça més per completar el puzle de com era la Terra quan l'habitaven els dinosaures.

Segons explica Ortega, quan el titanosaure trobat al jaciment d'El Hueco era viu, la zona de Conca era una àrea plana pròxima a la costa, en un paisatge que es podia comparar amb el selvàtic de l'Amazònia, amb manades de dinosaures, tortugues i cocodrils, i amb vegetació exuberant pròpia d'un clima subtropical. Els investigadors apunten que aquests exemplars van arribar des de l'antiga massa de terra que donaria lloc a Àsia i es van escampar fins a arribar al Pirineu català.

Cargando
No hay anuncios

Fins fa poc, tot el relat de la paleontologia el feien des d'Amèrica o Àsia, però amb troballes com aquesta, o les del Pallars i la Ribagorça, s'està aconseguint un "llibre d'instruccions" també per a Europa, i es confirma que a l'actual península Ibèrica hi havia "gran diversitat" de dinosaures.