Finalitzen les excavacions a la platja de sa Coma sense trobar restes humanes

Sant LlorençLes excavacions a la platja de sa Coma han finalitzat aquest dijous sense haver obtingut el que el Govern esperava: localitzar restes humanes. "No hem trobat restes humanes de les forces del capità Bayo, però continuarem cercant perquè estam segurs que n'hi ha", ha assegurat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, a l'acte de finalització d'aquesta primera fase.

Després de vuit dies d'actuacions en aquesta zona, en què s'han fet 18 sondatges, Jurado ha anunciat que les excavacions es reprendran a l'octubre, després de la temporada turística. "No deixarem de cercar mentre hi hagi possibilitats de trobar-les. Amb les dades que hem aconseguit ara podem decidir una sèrie de punts on intervenir pròximament", ha afegit.

El que sí que s'ha trobat en aquesta excavació és una trinxera militar d'època franquista feta a partir dels anys quaranta. "Formava part del sistema de control de fortificació de la línia de costa per evitar que es repetís un nou desembarcament com el del capità Bayo", ha explicat l'arqueòleg i coordinador de l'excavació, Cesc Busquets. És a dir, es tracta d'una construcció de defensa feta a posteriori del desembarcament republicà, precisament perquè no tornàs a succeir.

El tècnic ha puntualitzat que moltes de les restes podrien haver desaparegut "per efectes de la mar, climatològics o per l'impacte humà, ja que es tracta d'una zona molt concorreguda per turistes". Per això, ha assenyalat que amb vista a la segona fase es plantejarà l'excavació d'altres zones que no hagin estat alterades, com ara la part de més endins de les dunes i, fins i tot, una mica més a prop d'on era la zona de comandament de Bayo. "Ens donam per satisfets i ens n'anam amb ganes de continuar la recerca a noves zones", ha sentenciat Busquets.

Per a aquest 2023, Jurado ha avançat que el setembre s'obrira l'excavació prevista a Formentera, mentre que també es preveuen intervencions a l'hospital de la Sang (Palma), Son Escrivà (Sant Llorenç des Cardassar) i el cementeri de Son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar). "És possible continuar trobant baixes del combat i el nostre esforç serà en la seva identificació i retorn als familiars", ha apuntat el secretari autonòmic.

A l'acte de finalització de la primera fase de prospeccions, hi han assistit el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Juan Pedro Yllanes; el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado; la consellera de Justícia i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart, i el director general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Alfons Aragoneses.

Precisament els dos polítics catalans han fet una crida a la ciutadania i han instat la gent que tingui familiars que varen desaparèixer a Mallorca l'any 1936 a consultar el seu nom a l'estudi que s'ha publicat des de la Generalitat. També han demanat que aquestes persones es donin d'alta en el cens de persones desaparegudes per donar mostres de material genètic i entrar en el banc d'ADN.

El vicepresident del Govern ha destacat la col·laboració per part de la Generalitat de Catalunya en la recerca d'aquest episodi de la història de la Guerra Civil i en la seva visita en el marc de la finalització de les primeres tasques de prospecció. Per la seva banda, el secretari autonòmic, Jesús Jurado, ha assenyalat que malgrat que en aquesta primera intervenció no s'ha aconseguit trobar restes humanes, el Govern es compromet a continuar cercant els cadàvers dels avantpassats de moltes famílies que avui dia continuen sense conèixer-ne el parador.