El TSJC es creu Alves? Cinc claus per entendre la sentència que l'absol

BarcelonaLa sentència que divendres va absoldre el futbolista Dani Alves d'agressió sexual ha despertat reaccions des de l'àmbit judicial, el polític i el moviment feminista. Però també moltes preguntes sobre els arguments del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'hora de revocar la condemna que havia dictat l'Audiència de Barcelona i que considerava provat que el futbolista havia agredit sexualment una noia a la discoteca Sutton a finals del 2022.

El TSJC considera que Alves diu la veritat?

Els magistrats que van absoldre Alves apuntaven en la mateixa sentència que revocar la sentència inicial que culpava el futbolista d'agressió sexual no volia dir "que la hipòtesi verdadera sigui la que manté la defensa de l'acusat", que després de canviar diverses vegades de versió al judici va esgrimir que ell i la denunciant van practicar sexe consentit. Això s'explica perquè, per a una condemna, cal que l'acusació demostri la seva versió, i no al revés. És a dir, la defensa no té per què demostrar que la seva explicació és certa, en té prou amb desmentir la de l'acusació. Com que a parer del TSJC la declaració de la denunciant no és prou fiable per considerar-se una prova concloent, els magistrats han fet prevaldre el principi de presumpció d'innocència per fer caure la condemna.

Alves pot demanar una indemnització per la condemna prèvia?

La llei del poder judicial estableix que les persones que hagin estat en presó preventiva i finalment quedin absoltes tenen dret a una indemnització, que hauran de reclamar al ministeri de Justícia. La quantitat es fixa en cada cas seguint uns barems establerts, si bé fonts jurídiques apunten que la indemnització bàsica que fixa la jurisprudència és d'uns 25 euros per cada dia de privació de llibertat. Alves va passar a Brians uns 14 mesos, 405 dies, que equivaldrien a 10.125 euros segons aquesta indemnització bàsica, si bé el jugador podria al·legar altres aspectes com els beneficis que ha deixat d'obtenir durant aquest temps, ja que el club de futbol Pumas el va acomiadar quan va ser detingut. Un dels màxims exemples d'absolució després de passar per presó provisional és l'expresident del Barça Sandro Rosell, que hi va estar 21 mesos, i va ser indemnitzat amb 18.000 euros, equivalent a 28,9 euros per dia. Al marge d'aquesta indemnització, Alves podrà recuperar el milió d'euros de fiança que va dipositar per sortir en llibertat provisional.

Quin paper ha tingut la llei del 'només sí és sí' en aquest cas?

Alves va ser condemnat amb la primera versió de la llei del només sí és sí, perquè és la que estava vigent el dia que va ser denunciat per l'agressió a Sutton, i com a qualsevol acusat se li va aplicar la llei vàlida en el moment del delicte. Aquesta llei va eliminar la figura legal dels abusos sexuals per englobar-los en les agressions sexuals, i fixava penes de 4 a 12 anys per a les agressions amb penetració. Els quatre anys i mig de presó per a Alves, per tant, estaven en la forquilla inferior d'aquesta franja. Ara bé, aquesta versió de la llei va durar només uns mesos, i de fet ja no estava vigent quan Alves va rebre la sentència. La llei es va reformar per endurir algunes penes després de constatar que el primer redactat va provocar nombroses rebaixes de condemna, i la pena mínima per una agressió sexual amb violència o intimidació va pujar a sis anys de presó. Això va provocar que, quan Alves va rebre la condemna, aquesta estigués per sota del mínim legal en aquell moment. Ara bé, aquesta llei no ha tingut res a veure en el canvi del sentit de la sentència per al futbolista, que respon als diferents criteris tècnics que han aplicat l'Audiència de Barcelona i el TSJC a l'hora de valorar les proves del cas.

Què passarà a partir d'ara?

La sentència que el TSJC va fer pública divendres és una revisió de la primera resolució d'aquest cas, però encara no és definitiva. Qualsevol dels implicats pot presentar-hi un recurs en contra, i de fet la Fiscalia té intenció de fer-ho els pròxims dies. També podria fer-ho l'acusació particular, que després de conèixer l'absolució va explicar que esperaria la decisió de la denunciant, tenint en compte que un recurs suposaria allargar el procediment i l'impacte emocional que comporta. Els recursos que es presentin a partir d'ara els haurà de resoldre el Tribunal Suprem.

Quin valor dona el Suprem a la declaració de la víctima?

Precisament el Suprem ha desenvolupat els últims anys jurisprudència al voltant de la validesa de les declaracions de les denunciants com a prova concloent en casos d'agressió sexual. Des del 2014 el tribunal reconeix que el testimoni de la víctima és especialment important en aquests delictes, perquè solen cometre's d'amagat, i per això ha establert una sèrie de criteris que ha de complir la declaració de la dona a l'hora de valorar-ne la credibilitat. De fet, l'Associació de Dones Jutgesses s'ha desmarcat de la resta d'associacions judicials per reclamar en un comunicat que s'apliqui aquesta jurisprudència que ha desenvolupat el Suprem.

El TSJC anul·la la condemna a Dani Alves i l'absol d'agressió sexual