El TSJC obliga a fer una segona matèria troncal en castellà en el cas icònic de l'escola de Canet de Mar
El tribunal estima parcialment el recurs dels pares d'una nena, però manté el projecte lingüístic del centre
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut el dret d’una alumna de l’escola Turó del Drac de Canet de Mar a rebre en castellà dues assignatures troncals a banda de la de llengua castellana. Així, estima parcialment el recurs dels pares de la nena en contra de la decisió del departament d’Ensenyament, que li volia denegar. Això no obstant, el tribunal desestima la resta del recurs i manté el projecte lingüístic del centre.
El cas de l'escola del Turó del Drac es va convertir en una icona de la batalla judicial per la immersió lingüística. Va ser el primer centre on el TSJC va imposar el 25% de castellà a les aules després que el 2021 el Tribunal Suprem tombés el model lingüístic d'ensenyament català i establís aquest percentatge mínim de presència de la llengua castellana als centres. També va ser la primera comunitat educativa que es va decidir a formar part del litigi judicial –sota el paraigua d'Òmnium Cultural–, un paper que fins llavors havia exercit exclusivament el departament d'Educació.
Des d'aleshores, però, el marc legal ha canviat: per fer front a la sentència del Suprem i blindar la immersió a les escoles, la Generalitat i el Parlament van aprovar un decret llei i una llei, que el TSJC va portar al Constitucional perquè n'avalués la validesa. A aquest primer blindatge, el departament d'Educació hi ha afegit recentment un nou escut: incorporar la nova normativa al decret de règims lingüístics, que estava pendent de desenvolupar-se des del 2009. Mentrestant, però, el TSJC ha anat resolent la resta de recursos particulars de famílies que demanaven que els seus fills estudiessin més matèries en castellà.
En la nova sentència notificada aquest dijous, el TSJC dona definitivament la raó a la família d'una alumna de primària de l'escola de Canet que havia demanat que la seva filla estudiés un 50% de castellà. El centre ja havia adaptat les classes per al seu curs i, a més d'impartir en castellà l'assignatura de llengua castellana, també feia en aquest idioma matemàtiques i una part de ciències ambientals. El TSJC diu ara que l'escola no ha especificat quina proporció exacta aplica i demana que l'alumna rebi en castellà no només una troncal, sinó també "d'una àrea de coneixement, de competències clau, de matèries o assignatures addicionals que, per la seva importància en el conjunt del currículum i la seva càrrega lectiva, puguin ser considerades com a principals".
A l'hora d'argumentar aquesta decisió, els magistrats recorren a un raonament que ja han fet servir en algun dels seus últims pronunciaments respecte al conflicte pel català a l'aula i insisteixen que l'actual sistema d'immersió lingüística només seria "viable" en un sistema dual de centres o d'aules separades per llengües, en el qual es permetés als alumnes escollir entre estudiar en català o en castellà. El tribunal, que ja fa temps que s'ha avançat al pronunciament del Constitucional, admet que l'objectiu del marc normatiu català és que els infants i adolescents dominin "totes dues llengües" quan acabin els estudis, però entén que no es té en compte els drets de l'alumnat "que només està transitòriament" a Catalunya. "Al TSJC no li pertoca decidir si una llei és inconstitucional", ha assegurat la consellera d'Educació, Anna Simó, que ha recordat que la nova llei d'educació 8/2022 es va aprovar "amb una amplíssima majoria al Parlament" i amb l'aval del consell de garanties estatutàries.
"Biaix polític"
Pel que fa a la nova sentència, el departament presentarà un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem. Tot i que la nova sentència evita parlar de percentatges, Simó ha insistit que amb el marc normatiu actual a la mà tampoc té sentit fer-ho d'"assignatures principals" com fan els magistrats. "No existeixen assignatures principals, això no està recollit enlloc i això el que demostra és que al TSJC li són iguals les lleis d'educació, la pedagogia i la sociolingüística, ells van al que van i intenten fer de consellera d'Educació, de Parlament o de direccions dels centres i entenem que aquesta no és la via", deia la consellera, que ha acusat l'alt tribunal català d'actuar amb un "biaix polític" que considera "inadmissible". Per la seva part, el president d'Òmnium, Xavier Antich, afegia que la sentència demostra l'"obsessió" del tribunal "per imposar el castellà a les aules".
Simó també ha subratllat que la Generalitat està "complint amb la legislació" i que el seu departament dona "tots els recursos" al conjunt dels alumnes perquè acabin l'ensenyament obligatori sent "competents en les dues llengües oficials a Catalunya i una tercera". "Si algú està polititzant l'educació i les polítiques lingüístiques no som nosaltres sinó qui ho està judicialitzant", ha insistit.
Segons el departament d'Educació, el degoteig de sentències per a famílies que han demanat que els seus fills estudiïn més castellà deixa ja una trentena d'aules on aquest idioma es fa servir en altres matèries més enllà de llengua castellana. Però cap dels últims pronunciaments judicials –tampoc el de l'escola de Canet– modifica els projectes lingüístics dels centres afectats.
