El TSJC obliga que el 25% de les classes siguin en castellà a totes les escoles de Catalunya

BarcelonaUn nou cop judicial al sistema d'immersió lingüística de Catalunya obliga per primera vegada totes les escoles catalanes a fer un 25% de les classes en castellà. La sentència que ha emès el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) estableix que "tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata" el nou model d'ensenyament lingüístic. A la pràctica, la decisió judicial suposa que, a més de castellà, almenys una assignatura troncal més s'ha d'impartir en aquesta llengua.

Segons els jutges, l'ús del castellà a les aules és "residual" en una "part significativa de centres i grups docents", i ho argumenten dient que només en cinc dels 184 centres de la mostra que la Generalitat va entregar al TSJC compleixen aquest 25%, és a dir, un 2% d'escoles i un 12% de batxillerat compleixen la llei, però la resta estan incorrent en una "infracció del marc jurídic vigent". La sentència, doncs, és un intent de "redreçar l'actual situació contrària a l'ordenament", davant la "inactivitat" de la Generalitat, segons retreuen els jutges, que diuen que el govern català no ha exercit la seva competència per aplicar la llei "dictant la normativa, les instruccions o els actes d'aplicació que siguin necessaris" ni ha exercit "una activitat de control" per revisar-ho.

Fins ara, el Tribunal Superior de Justícia havia publicat sentències que obligaven a garantir aquest percentatge mínim d'hores en castellà a l'escola, però amb una diferència cabdal. Les sentències que donaven la raó a famílies que demanaven un 25% de castellà per als seus fills i, per tant, les decisions judicials afectaven pocs centres (una desena, segons les últimes dades de l'Associación por una Enseñanza Bilingüe). Ara, en canvi, la nova sentència afecta tot el sistema públic d'ensenyament, perquè la denúncia provenia de l'Advocacia de l'Estat, que en nom del ministeri d'Educació del PP de José Ignacio Wert, va interposar un recurs l'any 2015 contra la Generalitat per no garantir l'ensenyament del castellà com a llengua vehicular. El recurs també reclamava que es modifiquessin els documents de preinscripció escolar perquè les famílies poguessin triar fer aquest 25% de castellà, però els jutges han desestimat aquesta demanda perquè diuen que si es compleix la sentència ja es garanteix l'accés i l'ús de les dues llengües des d'infantil.

Sigui com sigui, el departament d'Educació del govern català ha anunciat que recorreran la resolució al Suprem. En una piulada a Twitter, la conselleria critica que els jutges vulguin "regular la política educativa", una competència que és del Parlament. El conseller d'Educació català, Josep Bargalló, ha afirmat, a més, que la resolució "no tindrà cap efecte ni cap conseqüència" perquè quan la nova llei Celaá entri en vigor la deixarà sense efecte.

La incertesa sobre els efectes de la nova llei

Aquesta és una de les incògnites que deixa la sentència, perquè no està clar que l'aprovació de la llei serveixi per invalidar la decisió del TSJC. En el text, els jutges no es pronuncien sobre la nova normativa, que s'està debatent al Senat després d'aprovar-se al Congrés, i que segons ERC blinda el sistema d'immersió, i basen els seus arguments en la jurisprudència del Tribunal Constitucional, que ja ha establert en anteriors ocasions que el caràcter oficial del català i del castellà "imposa necessàriament el seu ús vehicular" a les escoles i instituts. Precisament, un dels canvis més polèmics de la nova llei Celaá és que elimina les referències al castellà com a llengua vehicular. Segons els lingüistes que l'ARA va consultar al seu dia, a la pràctica la llei no implicarà grans canvis, perquè deixa a les comunitats autònomes la possibilitat de regular l'ús de la llengua a cada territori, així que la responsabilitat recaurà en la Generalitat, i perquè al final el més rellevant no és tant què diu la llei com l'aplicació del model als centres.

I cada centre és un món. "Tant de bo els centres haguessin d'aplicar el 25% de castellà", expressa Joaquim Arnau, membre emèrit de l’Institut d'Estudis Catalans, que ressalta que el testimoni de molts docents i entitats com Plataforma per la Llengua han constatat que en molts punts del país "es fa més castellà del que s'hauria de fer" a les aules. Per això, Arnau assegura que "pedagògicament no era necessària" aquesta sentència, atès que els estudis indiquen que els alumnes catalans tenen un coneixement del castellà equiparable a la resta d'alumnes de l'Estat fent tres hores a la setmana de castellà. La mateixa ministra Celaá va recordar que, a la selectivitat, la mitjana de llengua castellana a l'Estat va ser de 6,34 i a Catalunya de 6,61.

Una victòria per alguns, un atac per als altres

Així, Ciutadans i el PP ja han celebrat la decisió dels jutges, i avisen que preval per sobre de la llei Celaá. "És una resolució que es basa en la Constitució i, per tant, la Constitució preval per davant de la llei orgànica", ha afirmat el líder de Cs al Parlament, Carlos Carrizosa. El president del PP, Pablo Casado, que avui és a Catalunya, ha exigit al president espanyol, Pedro Sánchez, i la ministra d'Educació, Isabel Celaá, "vetllar per complir immediatament" la sentència i "no disminuir" la llibertat educativa a Catalunya. De manera molt semblant s'ha posicionat l'Asamblea por una Escuela Bilingüe, que ha celebrat que la sentència "certifica la mort del model d'immersió lingüística obligatòria".

En canvi, des dels sectors sobiranistes han criticat el que veuen com un atac al model lingüístic i educatiu català. La plataforma Somescola va lamentar la “intolerable intrusió dels tribunals” en la política educativa. “Que un jutge determini de manera arbitrària el percentatge d’hores que calen per aprendre una llengua és un escarni als professionals de l’educació”, van dir, reivindicant la immersió com una eina per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.

Els sindicats d'educació han fet una crida als treballadors educatius a la "insubmissió i desobediència" de la sentència, que consideren un "atac amb motivacions polítiques i aliè a la realitat del sistema educatiu", ha dit USTEC-STES. El sindicat Intersindical s'ha oposat a les "ingerències externes al sistema educatiu. "Prou atacs a la llengua, la cultura i l’autogovern catalans vinguts des dels poders estatals", ha dit en un comunicat.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha afirmat que l'Ajuntament seguirà defensant el model d'immersió perquè és un "èxit". El vicepresident del govern català, Pere Aragonès, ha apel·lat també a "l'ampli consens a favor de la immersió" que hi ha al país perquè "pedagògicament és el millor sistema". "La defensarem arreu com un sol poble", ha afirmat.