![El jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán acudint al TSJIB.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 16 9"%3E%3C/svg%3E)
La investigació en el punt de mira
El cas Cursach va adoptar aquesta nomenclatura el 2013 arran d’una investigació per aclarir si s’havien manipulat oposicions de la Policia Local de Palma el 2012. Però va acabar derivant en una trama de guàrdies civils i policies nacionals que acusaven municipals d’extorsionar empresaris de la nit i comerços de Palma, tot amanit amb drogues i prostitutes com a moneda de canvi.
La instrucció va estar en mans de la jutgessa Carmen González fins al 2015, moment en què la varen destinar a l’Audiència de Palma i el jutge Manuel Penalva va agafar-ne les regnes amb la col·laboració del fiscal Miguel Ángel Subirán. El punt d’inflexió de les pràctiques del jutge i el fiscal va arribar dos anys més tard. L’octubre de 2017 els advocats José Ignacio Herrero i Vicente Campaner varen posar una querella en què els acusaven de dir les respostes a un testimoni que declarava contra policies locals per videoconferència. Tot i que la querella no va prosperar, va donar lloc a la investigació policial que poc després girà la truita del cas.
"Enemistat manifesta"
Penalva va acusar Cursach d’una quinzena de delictes i l’envià a presó provisional el 3 de març de 2017 –on va quedar tancat 13 mesos–, però només mig any després d’empresonar-lo la instrucció del cas va quedar en dubte. Després de la querella, va arribar la petició de recusació del jutge amb la filtració d’uns missatges de mòbil entre Penalva i una testimoni protegida. L’advocat de Cursach, Tolo Sbert, va sol·licitar el desembre de 2017 que s’apartàs Penalva del procés perquè existia una “enemistat manifesta” entre ell i algunes de les parts, i hi havia un “interès directe” del magistrat en la causa.
Després que s’hi adherissin múltiples defenses del cas, la petició es va fer realitat el març de 2018, quan l’Audiència de Palma va recusar el jutge titular d’instrucció número 12 per manca d’“aparença d’imparcialitat” i l’apartava així del cas Cursach. El seu lloc el va ocupar el magistrat Miquel Florit, que el mateix any va ordenar requisar els mòbils dels periodistes Blanca Pou i Kiko Mestre per les filtracions. Tan sols un mes després del canvi de magistrat, la justícia va tornar a jugar a favor del magnat amb l’oportunitat de sortir de la presó. El 17 d’abril de 2018 l’Audiència de Palma acceptà el recurs dels seus advocats i el va alliberar a canvi d’una fiança d’un milió d’euros, que aconseguí reunir en poques hores.
Els investigadors, investigats
La partida es va acabar de girar en contra dels instructors del cas l’abril de 2019 amb un informe de la Policia Nacional que els acusava de pertinença a grup criminal arran d’unes converses de WhatsApp entre el jutge, el fiscal i els policies del Grup de Blanqueig. El jutge encarregat aleshores, Miquel Florit, va remetre sense èxit la investigació policial al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, atès que la condició d’aforats de Penalva i Subirán obligava un tribunal de rang superior a encarregar-se’n. Pocs dies després d’això, el fiscal també va caure.
Anticorrupció va encomanar a dos fiscals de Madrid –els mateixos que continuen al capdavant actualment– la instrucció de tot el cas Cursach i més tard, l’octubre de 2019, va apartar Subirán del seu càrrec com a fiscal fins que el Ministeri de Justícia el prejubilà als 59 anys el juny de 2020. Simultàniament, el cas va canviar també de jutge instructor després que Florit es donàs de baixa i va passar a mans de la magistrada Carmen Abrines, que aconseguí que el TSJIB assumís la causa el gener de 2020 amb Carlos Gómez al capdavant. Aquest tràmit, però, va deixar fora els delictes de coaccions a testimonis i organització criminal que els imputaven les acusacions, ja que Abrines els descartà.
