El TSJIB aprova mantenir el toc de queda a les Illes quan acabi l'estat d'alarma

PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) dona la raó al Govern balear. Amb tres vots a favor i dos en contra, els magistrats de la Sala Contenciosa han autoritzat allargar el toc de queda –juntament amb altres tres mesures sanitàries– més enllà de l'aixecament de l'estat d'alarma el pròxim 9 de maig. La Fiscalia, però, s'oposava a mantenir tant aquesta restricció com la limitació de persones a reunions socials i familiar en espais privats.

El document jurídic encara no s'ha fet públic, però el TSJIB ja ha avançat la decisió a les parts implicades. D'aquesta manera, la justícia dona el vistiplau a les quatre mesures que l'Executiu autonòmic va aprovar mantenir al Consell de Govern convocat dimecres de manera extraordinària. Ho va fer poc després que el tribunal va emetés una interlocutòria que declarava "inadmissible" la petició del Govern perquè no havia aprovat les restriccions que demanava mantenir.

Les quatre restriccions que es mantenen

Aquestes restriccions consisteixen, per una banda, a "limitar els desplaçaments i la circulació per vies públiques entre les 23 h i les 6 h", és a dir, el toc de queda. Així "només estaran permesos aquells que es duguin a terme per causes essencials que es detallen a l’acord". En segon lloc, el Consell de Govern va acordar mantenir els "controls per a l’entrada a les Illes Balears", de manera que les persones procedents d’altres punts de l'Estat que vulguin entrar per via aèria o marítima a la comunitat autònoma s'hauran de "sotmetre a un control sobre el motiu del desplaçament".

A més, "sempre que hagin superat les 72 hores fora de la comunitat, hauran de presentar una PDIA per SARS-CoV-2 amb resultat negatiu o bé sotmetre's a un test d'antígens a l'arribada a les Illes Balears, fer-se una PCR en 48 hores o mantenir una quarantena de 10 dies". Ara bé, aquestes proves "seran sufragades per la comunitat en el cas dels residents o de les persones que viatgin amb causa justificada, i pels mateixos passatgers si no es desplacen per un dels motius recollits en el present acord", va puntualitzar el Govern en un comunicat.

En tercer lloc, l'Executiu va aprovar que mentre estiguin vigents aquestes restriccions, només es podran fer "reunions i trobades familiars i socials d'un màxim de sis persones a l'interior o a l'exterior, tant en espais públics com privats". Però en el cas dels interiors, tan sols es podran reunir dos nuclis de convivència. En aquest apartat queden excloses "les activitats laborals, les institucionals, les de transport, les dels centres docents, i les activitats esportives o culturals".

Finalment, el Consell de Govern també va incloure en aquest acord les limitacions a les celebracions i assistència de persones en llocs de culte. Dins aquest àmbit, no es podrà superar "el 50% de la cabuda" d'aquests espais i s'haurà "d'assegurar la distància d'almenys un metre i mig entre persones de diferents nuclis de convivència". Cal recordar que aquestes mesures, com que estan emmarcades en l'estat d'alarma decretat pel govern espanyol, s'havien d'eliminar a partir de les 00 h de diumenge.

El Suprem té la darrera paraula

Cal recordar, però, que en cas que la Fiscalia volgués recórrer la decisió, el Tribunal Suprem tendria la darrera paraula. El decret aprovat dimarts pel Consell de Ministres estableix mecanismes per evitar que les autonomies topin amb la disparitat de criteris dels Tribunals Superiors de Justícia. A partir de diumenge, les comunitats que vulguin mantenir certes restriccions que afecten els drets fonamentals (llibertat de moviments o de limitacions en grups) hauran de sol·licitar un aval judicial. En cas que les parts no estiguin d'acord amb els tribunals autonòmics, podran anar en segona instància al Suprem, que tindrà la darrera paraula i crearà jurisprudència per a tot el territori, una via que fins ara no estava prevista.