El TSJIB conclou que mantenir el toc de queda a les Illes "està justificat" i és "proporcionat"

PalmaLes mesures que el Govern balear vol mantenir una vegada acabi l'estat d'alarma "estan adequadament justificades i degudament proporcionades", segons la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB). Els magistrats han fet pública la interlocutòria en què avalen –amb tres vots a favor i dos en contra– el toc de queda i altres tres restriccions que el Comitè de Malalties Infeccioses de la Comunitat Autònoma va sol·licitar allargar més enllà d'aquest diumenge.

Balears ha estat la primera comunitat en què la justícia s'ha posicionat a favor del govern autonòmic perquè adopti aquestes mesures sense l'estat d'alarma. Tot i això, aquest mateix divendres el Tribunal Superior de Justícia del País Basc ha resolt en sentit contrari al de les Balears i ha considerat que no poden mantenir-se ni el confinament, ni el toc de queda ni els límits a les reunions socials perquè afecten els drets fonamentals garantits a la Constitució.

Per unificar aquestes desavinences, el govern espanyol ha aprovat aquesta setmana un decret llei en què li dona la darrera paraula al Tribunal Suprem. Però aquest mateix òrgan ja ha qüestionat la decisió de l'executiu de l'Estat. El gabinet tècnic ha analitzat el decret i, en "una primera nota d'urgència" que es va filtrar dijous, planteja problemes processals i de constitucionalitat perquè obliga els magistrats a dirimir sobre qüestions polítiques.

El TSJIB ja va avançar aquesta decisió dijous a les parts implicades, el Govern de la comunitat autònoma i la fiscalia. Per això, aquest matí el fiscal superior de les Illes Balears, Bartomeu Barceló, ja ha avisat que preveu recórrer la decisió i no descarta, si cal, arribar al Suprem. “Crec que no és molt adequat perquè va en perjudici de l’estat de dret”, ha declarat Barceló. Davant això, els magistrats subratllen que no hi ha cap pronunciament del Tribunal Suprem constitutiu de jurisprudència que avalin la postura del Ministeri Fiscal al respecte, el qual es va mostrar contrari a mantenir les restriccions.

Una de les principals línies de la interlocutòria es basa en el fet que "qualsevol dret és limitat". Pel que als drets fonamentals –com són el de llibertat de circulació i el de reunió– explica que la limitació consisteix a "comprimir-los perquè coexisteixin amb altres drets i és obra del legislador, el qual fa ús de l'habilitació específica que li confereix la reserva de llei". Sigui com sigui, la Sala manté que limitar els drets fonamentals no és suspendre'ls ni vulnerar-los.

"La pandèmia és un risc per a la vida"

És en aquest punt on els magistrats subratllen la protecció de la salut. "Desenes de milers de compatriotes –i milions de persones en el món– s'han deixat la vida per haver fet mossa en ells la pandèmia", apunten. "Ningú podrà negar que la pandèmia, amb els seus innegables riscos per a la salut, ha estat –i continua sent– un risc per a la vida, amb la qual cosa és apreciable amb naturalitat que està en joc el dret fonamental a la vida reconegut a l'article 15 de la Comunitat Europea", afegeixen.

D’acord amb la resolució judicial, la protecció del dret fonamental a la vida xoca en aquesta pandèmia amb altres drets fonamentals. “En la col·lisió d’aquests drets fonamentsl, la qüestió és quin nivell de limitació és precís i quin rang de norma permet adoptar-lo o proporcionar-lo”, apunten. Els magistrats també s’adrecen als legisladors, als quals “els incumbeix observar el principi de proporcionalitat” a l’hora d’invadir un dret fonamental per tal que sigui “apropiada i necessària per arribar a la seva finalitat”, mentre que aquesta sigui “constitucionalment legítima”. 

Un tribunal dividit

Dues magistrades dels cinc que conformen la Sala s'han mostrat en contra del veredicte i han emès un vot particular conjunt. Concretament, qüestionen la proporcionalitat de les mesures, atès que mentre que a l'Arxipèlag es van adoptar mesures limitatives el setembre sense estat d'alarma, ara es dona "un nivell de risc mitjà i una incidència estabilitzada a Mallorca i nul·la a Formentera". D'acord amb les magistrades, es fa "una passa gegant i limita la llibertat de moviments i de reunions privades a tots els ciutadans de les illes". I "es fa quan el procés de vacunació es troba ja iniciat, amb un avanç transcendent en l'estat de la ciència sobre l'etiologia del virus i les eines per prevenir els contagis", manifesten.

A banda d'això, diuen que aquestes no són "pures mesures puntuals en el temps i d'adopció gairebé immediata", sinó que "s'insereixen en un modus d'actuació administratiu, adreçada a la generalitat de les persones a Balears". És a dir, aquestes restriccions "ja formen part d'un modus operandi previsible i d'abast general". Així, les dues magistrades recorden que el sacrifici de drets fonamentals "reclama un exquisit cel en el compliment de l'ordre constitucional".

Per altra banda, consideren que "no s'ha demostrat que el toc de queda sigui l'única manera d'evitar aglomeracions i possibles contagis, quan restringeix durant set hores diàries l'exercici d'un dret fonamental". En aquest sentit, creuen que poden donar-se alternatives com ara delimitar les zones de major incidència o on es detecti una major pressió hospitalària. En definitiva, no comparteixen la proporcionalitat de les mesures i posen l'exemple de Formentera, on "la incidència acumulada és pràcticament nul·la i es manté aquesta mesura restrictiva de la llibertat circulatòria".