El TSJIB confirma la baixa de maternitat després d'adoptar un fill per gestació subrogada
L'objectiu és assegurar la protecció del menor i per facilitar-ne la cura familiar
PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha declarat el dret d'una dona a gaudir de 16 setmanes de baixa de maternitat i a la prestació corresponent després de l'adopció d'un nin nascut mitjançant gestació subrogada, en pro de la protecció del menor i per facilitar-ne la cura familiar.
La Sala Social del TSJIB ha desestimat el recurs de súplica de l'Institut Nacional de la Seguretat Social contra la sentència del Jutjat número 3 de Palma d'aquest àmbit jurídic que va declarar l'estiu passat el dret de la dona a la prestació de maternitat, i l'ha confirmat.
El nin va néixer a Mèxic, on consta inscrit en el Registre Civil com a fill biològic de l'espòs de la demandant i d'una altra dona que va renunciar a mantenir qualsevol vincle o dret amb el menor.
Al maig de 2016, un jutjat de Manacor va acordar l'adopció del menor per part de la dona, que va sol·licitar la prestació de maternitat davant la Seguretat Social, que la va denegar perquè "el supòsit plantejat no té encaix en cap de les situacions protegides per la prestació de maternitat".
Després que reclamàs, el Jutjat Social número 3 de Palma va donar la raó a la dona.
La Seguretat Social va recórrer-hi en contra al·legant falta de correcció en aplicar la normativa perquè el supòsit no encaixa en cap de les situacions protegides per a l'accés a la prestació i que no existeix estat de necessitat perquè hi ha hagut convivència prèvia del menor amb la demandant des del seu naixement, una qüestió sobre la qual esmenta una sentència del 2014 del TSJ del País Basc.
La Sala Social del TSJIB considera que la sentència recorreguda no comet una interpretació errònia de la normativa perquè "l'adopció és un supòsit legal previst i protegit per la normativa de la Seguretat Social en relació amb les prestacions de maternitat".
Sobre el fet que hagi existit convivència prèvia a la sol·licitud de la baixa per maternitat, el tribunal afirma que la Seguretat Social no ha aconseguit demostrar que l'absència d'aquesta convivència sigui un requisit ineludible perquè tinguin lloc les prestacions i recalca que la integració familiar és un benefici per al menor.
El tribunal afegeix que la interpretació restrictiva de la Seguretat Social perd fonament quan el Reial decret de 2009 que regula aquestes prestacions ha portat a una ampliació protectora de les situacions protegides.
Quant a l'al·legació que no existeix un estat de necessitat, el TSJIB assenyala que aquesta no és l'única finalitat de l'adopció. Recorda que el Tribunal Suprem atén també la finalitat integradora de l'adopció. "Estam, en suma, davant un objectiu bàsic de millora de la protecció del menor per facilitar-ne la cura familiar", conclou la sentència.