El TSJIB declara "inadmissible" la petició d'allargar el toc de queda a les Balears
L'Executiu autonòmic ha convocat Consell de Govern extraordinari aquest migdia per aprovar la mesura i que el tribunal l'examini
PalmaEl Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha emès aquest dimecres una interlocutòria en què declara "inadmissible" la petició del Govern balear de mantenir el toc de queda més enllà del final de l'estat d'alarma, el pròxim 9 de maig. Els magistrats de la Sala consideren que la sol·licitud no compleix un dels requisits objectius prevists perquè el Consell de Govern no ha aprovat aquestes mesures sanitàries en el moment de fer la demanda.
Davant això, l'Executiu ha convocat Consell de Govern extraordinari avui a les 14 h per aprovar les mesures sobre les quals el TSJIB s'ha de pronunciar. El Govern ha aprofitat per recordar que van fer "el requeriment previ perquè la llei així ho permet, la qual cosa entra dins la més absoluta normalitat", segons han expressat en un comunicat.
Així, el TSJIB considera en la seva resolució que la petició del Govern són un conjunt de propostes i no de mesures adoptades. Concretament, l'Executiu de Francina Armengol havia demanat el vistiplau de la justícia per mantenir la limitació de la circulació en horari nocturn –és a dir, el toc de queda– i les restriccions en les trobades socials en espais privats.
Tot i que el dictamen del tribunal té dos vots particulars, la majoria de la sala ha descartat entrar en el fons de les mesures a causa d'una qüestió formal. Segons argumenten, la Llei de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa estableix que els tribunals poden atendre dos tipus de sol·licituds: autoritzacions i ratificacions, però en ambdós casos han de ser "mesures adoptades".
Vots particulars
Si bé la Sala considera que "com que no s'han aprovat les mesures en el moment de sol·licitar l'autorització", la sol·licitud no compleix els requisits pel procediment, hi ha dos magistrats que discrepen de la decisió. Per una banda, Gabriel Fiol assenyala en el seu vot particular que en aquesta interpretació literal els membres del Tribunal "fugen del problema real, no l'afronten".
Fiol entén que la qüestió es tracta de "donar resposta adequada al que és el leitmotiv de l'autorització", és a dir, analitzar la proporcionalitat d'unes mesures restrictives i la necessitat d'adoptar-les en funció de la situació de la pandèmia. "Entenc que el Tribunal havia d'haver pres la decisió en funció del que se sol·licitava sense interpretacions formalistes", indica.
A més, afegeix que "no és raonable" la interpretació majoritària "donades les circumstàncies del cas i la immediatesa a la qual ens aboca l'actual situació". Fiol conclou que "la Sala havia de donar resposta, en un sentit o un altre, al problema de fons" i "no adoptar una decisió purament formalista".
Per la seva banda, el magistrat Pablo Delfont retreu a la Sala que l'auto no contribueix "ni tan sols mínimament" una millor complementació de les funcions dels jutges. "Vivim amb una pandèmia que posa en risc gairebé tot. Aquesta realitat no deroga res, però crida a promoure les solucions més eficaces i pròsperes per a tots, començant per la salut pública. Interpretar, en general, és comprendre", afirma.
El Suprem té la darrera paraula
La Fiscalia de les Balears ja va comunicar dimarts que s'oposava a allargar el toc de queda a l'Arxipèlag. A més, el fiscal superior de les Illes, Bartomeu Barceló, va assegurar que també rebutjava mantenir les restriccions en les reunions a espais privats. En qualsevol cas, i si el TSJIB acaba denegant la petició del Govern, el Tribunal Suprem serà qui tindrà la darrera paraula.
El decret aprovat ahir pel Consell de Ministres estableix mecanismes per evitar que les autonomies topin amb la disparitat de criteris dels Tribunals Superiors de Justícia. A partir de diumenge, les comunitats que vulguin mantenir certes restriccions que afecten els drets fonamentals (llibertat de moviments o de limitacions en grups) hauran de sol·licitar un aval judicial i, en cas que els tribunals autonòmics no les aprovin podran anar en segona instància al Suprem, que tindrà la darrera paraula i crearà jurisprudència per a tot el territori, una via que fins ara no estava prevista.