Societat 05/07/2024

El TSJIB denega la suspensió cautelar del Pla de segregació lingüística

La varen demanar un grup de docents i famílies. El Tribunal encara s'ha de pronunciar sobre els recursos de l'OCB, STEI, Plataforma per la Llengua i SIAU

3 min
Imatge de la seu del TSJIB.

PalmaEl TSJIB ha denegat la suspensió cautelar de l'aplicació del Pla de segregació lingüística sol·licitada per un grup de famílies i docents, amb vista al curs que ve. Ara bé, el recurs presentat i admès a tràmit el 19 de juny segueix el seu camí. El tribunal encara no s'ha pronunciat sobre el fons de la qüestió ni sobre la legalitat o no del pla, una decisió que deixa per a més endavant. Ara per ara, el tribunal encara no ha emès resolució sobre la demanda de suspensió cautelar formulada per part de l'OCB, ni de l'STEI, ni de Plataforma per la Llengua ni SIAU.

La part demandant -famílies i docents, entre les quals hi ha la portaveu de la Xarxa Educativa per la Llengua, Catalina Bibiloni, i l'exvicepresidenta del Consell de Mallorca i docent, Bel Busquets- va sol·licitar la suspensió cautelar de la resolució de la Conselleria d'Educació sobre el pla, perquè considera que amb el pla "es crearan situacions de desigualtat entre centres i alumnes, en què se separaran els alumnes en grups diferenciats, segons la llengua triada, i s'afavorirà una distribució no equitativa dels recursos públics". També va considerar que "la separació d'alumnes per raó de la llengua triada provocarà una segregació desproporcionada". "Famílies i docents també varen defensar que la suspensió cautelar no afecta els interessos generals".

El tribunal determina que els interessos generals defensats per l'Administració, tal com afirma la resolució d'aplicació del pla impugnada, "consisteixen en el fet que tots els alumnes de les Balears, quan concloguin els estudis, tinguin un perfecte domini i coneixement de les dues llengües cooficials d'aquesta comunitat, fi que és plenament coincident amb el que s'estableix en la Llei d'educació balear". Enfront d'això, els interessos dels que han presentat els recursos "consisteixen en el fet que no s'admetin segregacions per raons de llengua". "Però confrontats ambdós interessos, i davant l'evidència que es tracta d'un pla que exigeix l'adhesió voluntària de centres i de pares, a la fi, resulten preponderants els interessos generals i públics defensats per l'Administració, sobre els particulars dels recurrents -famílies i docents-", diu la resolució del TSJIB.

Fracàs del pla

Les escoles de les Balears han donat l'esquena al Pla de segregació lingüística de la Conselleria d'Educació. Només 11 centres, tots concertats i de Mallorca i Eivissa, han sol·licitat adherir-se al pla a partir del curs que ve. S’implementarà durant tres cursos escolars a Educació Primària. La Comissió de Selecció de la Conselleria d'Educació ha acceptat les sol·licituds dels col·legis Nostra Senyora de Monti-sion, Can Bonet, Mare de Déu de les Neus, Sant Vicenç de Paül-la Vileta, Sant Alfons Maria de Ligorio, Santa Mònica, Nostra Senyora de Consolació d’Eivissa, Nostra Senyora de Consolació d’Alaró, Nostra Senyora de Consolació de Palma, Aixa-Llaüt i Juan de la Cierva. Ara, Educació ha obert el període perquè els centres puguin resoldre les esmenes. Del total de 339 centres de Primària (117 de privats i concertats i 222 de públics), només un 3,24% s'ha interessat pel polèmic pla.

Els centres participants, explica Educació, hauran de garantir sempre un mínim del 50% de les hores lectives en llengua catalana per complir amb el Decret de mínims i oferiran la possibilitat de fer matemàtiques i coneixement del medi en català o castellà. Per part seva, la Conselleria d'Educació i Universitats dotarà els centres dels recursos humans necessaris per dur-lo a terme. Ara bé, no serà fins al setembre quan se sàpiga què rebrà cadascun dels centres. Ara per ara, el que se sap és que Educació té pressupostats 20 milions d'euros per aplicar la mesura durant el primer trimestre del curs 2024-2025. Ara bé, vista l'escassa adhesió d'escoles, es dona per entès que no els emprarà tots i que, com va dir, els dedicarà a fer front a necessitats d'infraestructures i atenció a la diversitat.

stats