El TSJIB haurà de tornar a valorar l'acomiadament d'un professor de l'ESADIB per assetjament sexual
El Tribunal Suprem canvia la seva doctrina arran d'aquest cas i les empreses han de permetre a l'empleat refutar acusacions sobre d'acomiadament
PalmaEl TSJIB haurà de tornar a dictar sentència sobre l'acomiadament d'un professor de l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) motivat per la denúncia col·lectiva per assetjament sexual, que es va efectuar després de les queixes de 56 alumnes i exalumnes. En el seu moment, es va decretar la improcedència de l'acomiadament, cosa que va originar que el Govern hagués de fer front al pagament de 64.000 euros.
La nova sentència haurà de tornar a dictaminar-se després que el Tribunal Suprem hagi acordat que les empreses no poden acomiadar disciplinàriament els treballadors sense obrir un tràmit d'audiència prèvia, és a dir, sense oferir-los la possibilitat de defensar-se dels càrrecs o acusacions en què es fonamenta l'acomiadament. En una sentència del passat 13 de novembre, recollida per EFE, el ple de la sala social de l'alt tribunal ha estimat per unanimitat un recurs de la Fundació per als estudis Superiors de Música i Arts Escèniques de les Illes Balears (FERMAE-IB) contra la sentència de febrer de 2023 del Tribunal Superior de Justícia en què s'establia la improcedència de l'acomiadament del professor.
Segons assenyalen els magistrats del Tribunal Suprem, el treballador ha de poder defensar-se de les irregularitats que se li atribueixin, tal com estipula el conveni de l'Organització Internacional del Treball (OIT) vigent des del 1982. Amb aquesta sentència el Suprem modifica la seva pròpia doctrina, també en vigor des d'aquesta dècada, atesos els canvis que hi ha hagut en l'ordenament jurídic "durant tot aquest temps, com la Llei de tractats internacionals, la doctrina del Tribunal Constitucional, la qualificació de l'acomiadament o la inaplicabilitat de la norma més favorable globalment".
El conveni de l'OIT exigeix aquesta audiència prèvia a l'acomiadament “llevat que no es pugui demanar raonablement a l'ocupador”, com passa en el cas de l'ESADIB. En aquest cas, estava emparada per un criteri jurisprudencial que, havent estat en el temps i en relació amb aquesta mateixa disposició, l'alliberava de tal exigència.
Per això, la nova doctrina només és exigible per als nous acomiadaments, els que es produeixin després que se n'hagi fet pública la sentència. És a dir, no afecta el cas que n'ha provocat el canvi.