Anul·lada part de la norma que prioritza l'ús del valencià perquè "només és obligatori saber castellà"
Els magistrats consideren que la Generalitat Valenciana ignora els castellanoparlants
ValènciaEl Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSPV) ha declarat la nul·litat d'11 articles i una disposició final del decret que estableix l'ús preferent del valencià en l'administració autonòmica perquè considera que aquesta legislació ignora la realitat plurilingüe del País Valencià.
Els magistrats de la sala del contenciós-administratiu han admès parcialment el recurs del Partit Popular i han eliminat els articles que permeten un ús preferent del valencià en les notificacions, la retolació d'edificis i la comunicació entre els empleats públics i amb els ciutadans. El TSPV també ha anul·lat els apartats que regulen l'ús del valencià en publicacions i publicitat institucional, en els concursos públics amb proveïdors, en la retolació de carreteres, camins i altres dependències i serveis d'interès públic que depenen d'entitats locals.
Obligació de saber castellà però no valencià
La sentència ha dictaminat il·legal la regulació que fa el decret sobre la llengua que s'ha d'utilitzar en els rètols informatius d'oficines i instal·lacions de la Generalitat Valenciana perquè entén que l'ús exclusiu del valencià per a les zones valencianoparlants i la possibilitat d'utilitzar les dues llengües per als territoris de predomini lingüístic castellà "no preserva el equilibri entre les dues llengües oficials", i afegeix que les sentències del Tribunal Constitucional fixen que "no existeix el deure de saber valencià i sí castellà".
"No imposar el valencià"
El tribunal creu contrari a dret l'article que imposa al personal de l'administració que atén la ciutadania l'obligació d'iniciar la conversa en valencià ja que considera que "imposar sense justificació coneguda" l'ús d'una llengua contravé l'estatut d'autonomia, la llei d'ús i ensenyament del valencià i la doctrina del Tribunal Constitucional.
Les comunicacions entre empleats públics, també en castellà
El TSPV tampoc creu ajustat a dret l'article que estableix que les actuacions administratives internes, que es basen fonamentalment entre empleats públics, es redacten exclusivament perquè no tots els treballadors de l'administració tenen l'obligació de conèixer la llengua pròpia. En aquest sentit, els magistrats asseguren que la norma anul·lada parcialment "ignora la realitat plurilingüe" del País Valencià, en el qual "existeixen territoris predominantment castellanoparlants".
Publicacions i publicitat institucional
Els magistrats també han anul·lat parcialment l'article que estableix que les publicacions periòdiques de la Generalitat i la publicitat institucional es redactin en valencià. Després de recordar "la inexistència del deure de conèixer el valencià", la sala conclou que "la previsió que només s'han de redactar obligatòriament en valencià els fullets, cartells i avisos de caràcter informatiu o divulgatiu conculca el règim de cooficialitat que deriva de la Constitució, de l'estatut d'autonomia i de la llei d'ús i ensenyament del valencià".
Contractació pública, competència estatal
Igualment discriminatori és l'article, segons la sala del contenciós-administratiu, que imposa l'ús del valencià a les empreses que optin als concursos públics. "Això suposa desconèixer que l'opció lingüística no només es reconeix a la ciutadania", sinó que "també arriba als contractistes o aspirants a ser-ho, domiciliats dins o fora del territori autonòmic". Establir el valencià entre els requisits dels plecs de condicions de les contractacions públics no té "cobertura legal" perquè la regulació de la matèria és una competència estatal, no autonòmica.
Senyalització de carreteres i camins
El tribunal també declara il·legal l'article que estableix el valencià com la llengua que s'ha d'utilitzar en la senyalització de carreteres, camins, estacions d'autobusos i dependències d'interès públic que depenen de les entitats locals. El precepte, segons la sentència, és contrari a dret perquè estableix que la senyalització en el territori ha de ser en valencià, mentre que en els territoris de predomini del castellà no s'estableix la regla de què s'ha de fer.
En castellà, també a la Generalitat de Catalunya i al Govern de les Illes Balears
Els magistrats de la sala del contenciós-administratiu també consideren que els documents o expedients emesos per la Generalitat en valencià només tenen validesa dins del País Valencià, i que han de ser traduïts al castellà també quan es dirigeixen a aquelles autonomies que l'administració valenciana denomina del "mateix àmbit lingüístic" com Catalunya i les Illes Balears.
"Amb independència de la naturalesa, concepte o consideració que es tingui sobre el valencià o català, i encara amb la tesi que formen part del mateix sistema lingüístic, que conformen una comunitat lingüística i àmbit lingüístic, que des del punt de vista de la filologia, valencià i català són la mateixa llengua o, fins i tot, admetent que científicament són el mateix valencià i català i no llengües diferents: aquesta sala no es defineix en aquest punt, i es jutja que el decret impugnat contravé el sistema de fonts determinat en la Constitució, a més de no respectar el principi de jerarquia dins del subsistema normatiu autonòmic valencià", assegura la resolució judicial.