Neotoponímia: com el turisme canvia els noms originals de Mallorca

El Caló dels Macs, Pedrafort i les Rotes Velles són alguns noms que probablement ni tan sols sonen a la majoria de lectors, però així és com es coneixien la platja de Buganvilla, davant de l’hotel Maricel; els terrenys on ara hi ha les urbanitzacions Badia Blava i Badia Gran, a Llucmajor; i la garriga on varen construir el nucli urbà de Costa de la Calma, a Calvià. El desenvolupament turístic afavoreix des de fa dècades la substitució de la toponímia genuïna de Mallorca, principalment als nuclis costaners, per altres paraules en castellà o anglès que representin “millor” els estereotips que els visitants esperen de l’illa, explica la tècnica cartogràfica del Servei d’Informació Territorial de les Illes Balears (Sitibsa) Eulàlia Fons. Beach Club Gran Folies, Puro Beach i Cala Tropicana són alguns exemples d’aquesta “mercantilització” dels noms originals, diu la investigadora. El geògraf Miquel Àngel Escanelles intenta combatre aquest procés a través del blog ToponimiaMallorca.net.

“La majoria dels joves desconeixen la toponímia original i la mateixa població local ha adoptat els noms ideats pels promotors que varen urbanitzar la costa”, lamenta Fons. Si bé és cert que en alguns casos s’ha fet per ignorància, altres vegades el canvi de nom ha estat clarament intencionat, perquè no transmetia valors comercials, com és el cas de Cala Mosques, més coneguda ara com a Cala Blava; la serra dels Porcs de Cala Fornells, a Calvià; i el cap Enderrocat, que els propietaris del nou hotel de luxe ubicat a l’antiga caserna llucmajorera varen preferir batejar com a Cap Rocat. En altres casos, directament s’han fet servir noms exòtics, com el de la urbanització Shangri-La, a Valldemossa, on varen escollir el nom d’una ciutat fictícia descrita en la novel·la Horitzons perduts del britànic James Hilton. En la mateixa línia, la platja del Mago, a Portals Vells, rep aquest nom per la pel·lícula El mago, rodada en aquest indret i protagonitzada per Anthony Quinn, Michael Caine i Candice Bergen.

Perquè un nom tingui èxit comercial, ha de ser fàcil de recordar i pronunciar, i ha d’evocar les característiques del lloc sense ser simplista, segons explica l’investigador del grup de recerca en Turisme, Xarxes i Màrqueting de la Universitat de les Illes Balears Francisco Rejón. Magaluf, comenta, està massa relacionat amb el turisme d’excessos i per això els empresaris de la zona estan potenciant Calvià Beach com a substitut. “És més econòmic que haver de tornar a reposicionar el nom perquè evoqui noves creences més positives”, apunta. A les Balears, afegeix, hi ha una tendència pels topònims anglosaxons perquè el mercat està molt globalitzat.

Històricament la costa de l’illa fou poc productiva, perillosa i deshabitada, apunta Escanelles, i recorda que a les platges i cales sovint se’ls posava el nom de la possessió més propera. “Cala Millor està acceptat perquè no hi havia nom, li deien com la finca”, afirma, i afegeix que en el segle XIX l’arxiduc Lluís Salvador va documentar aquesta zona amb els noms de Platja de ca l’Hereu, el Port Vell, Camp de Mar i Cala Nau. Més tard, però, els promotors de Cala Millor farien un joc de paraules en català amb el topònim antic de Cala Bona. El geògraf recorda altres alteracions al Llevant de Mallorca com el Caló del Corral, ara més conegut com a Cala Esmeralda; Cala Tropicana, que antigament es deia Domingos petit i gran; i l’Estany d’en Mas, que ara li diuen Cala Romàntica. Can Picafort es va rebatejar així pel malnom d’un pescador de la zona i Can Pastilla pel d’un altre treballador, segons afirma Escanelles. L’historiador calvianer Manel Suárez explica que el nom de Palmanova el va proposar Llorenç Roses Bermejo, un empresari solleric que projectà aquesta urbanització amb criteris racionals a principis dels anys trenta. Després del cop d’estat, va ser empresonat a Can Mir i més tard afusellat per ser republicà.

El geògraf afirma que a Google Maps hi ha gent que intenta recuperar noms antics, però també hi ha errades. Devora Cala Antena hi ha l’Ansa de Setrill i al mapa hi posa l’Ansa de l’Estri, i això, lamenta, fa que es transmeti l’error quan algú ho consulta.

Recuperació de noms

El procés de substitució també pot ser a la inversa: la gent comença a recuperar el nom original de Tolleric per referir-se a la urbanització del Dorado, diu Escanelles. Per evitar la desaparició dels noms originals, la investigadora del Sitibsa recorda que des del 2019 a les Illes existeix la Llei de patrimoni immaterial i el 2011 es va crear una comissió sobre toponímia. Actualment s’està recopilant una base de dades amb la intenció que sigui pública i es pugui potenciar l’ús correcte dels topònims.