Les Balears lideren el descens d'afiliacions en el sector turístic amb una caiguda del 29%

PalmaEl sector turístic va perdre a l'agost 351.029 cotitzants en termes interanuals, la qual cosa suposa una caiguda del 13,4% respecte del mateix mes de l'any passat, segons dades de Turespaña, que depèn del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. Si es mira per comunitats autònomes, les Illes Balears varen ser, en termes relatius, la que més descensos va registrar en l'afiliació del sector amb una caiguda del 29,1%, seguida de Catalunya, amb un 17%, i Andalusia, amb un 15,7%.

En termes absoluts, les Balears també ocupen les primeres posicions. Catalunya és la primera, amb 53.941 afiliats menys, seguida d'Andalusia, amb 51.240, i l'Arxipèlag, amb 48.632. El descens s'ha produït en totes les branques del turisme, però destaca l'hostaleria, que ha perdut en els darrers dotze mesos 273.849 afiliats, 172.022 dels quals pertanyen a serveis de menjar i begudes i 101.827 a serveis d'allotjament. Les agències de viatges i operadors turístics varen perdre 9.733 treballadors, i altres activitats turístiques registraren 67.447 afiliats menys.

Dins aquest any, el sector turístic va perdre a l'agost 39.875 afiliats a la Seguretat Social respecte del juliol. D'aquesta manera, es romp amb la tendència positiva registrada el mes passat, en què es guanyaren més de 100.000 cotitzants, segons ha informat el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

El nombre de treballadors en alta laboral vinculats a activitats turístiques va fregar a l'agost els 2,3 milions, un 12,2% del total d'afiliats a l'economia a escala estatal. El secretari d'Estat de Turisme, Fernando Valdés, ha assenyalat que les dades d'agost reflecteixen en part l'impacte de les quarantenes imposades per alguns països als viatgers procedents d'Espanya, fet que va frenar la recuperació iniciada al juliol, quan el sector va guanyar 100.099 afiliats nous.

A escala estatal, el País Valencià va registrar a l'agost un 14,5% de cotitzants menys que l'any passat; Galícia, un 14,1% menys; Extremadura, un 14% menys, i Múrcia i Castella-la Manxa, un 13,4% menys, respectivament. Les següents comunitats foren Aragó i la Rioja, amb un descens del 13,3% cada una; Castella i Lleó, amb un 12,9%; les Canàries i Cantàbria, amb un 12,4%, respectivament, i Navarra, amb un 11,5%.

Les caigudes més suaus es visqueren a Ceuta i Melilla, amb un 3,8% d'afiliats menys; Astúries, amb un 8% menys; el País Basc, amb un 8,2% menys, i la Comunitat de Madrid, amb un 9,7% menys.